Al cicle dels Estels hem treballat a la Setmana de les Bones Pràctiques el tema de l’empatia, com a eina per entendre millor als altres, tractar-los bé i ajudar-los si és necessari.
Hem fet moltes activitats: hem escoltat el conte “A les teves sabates”, de la Meritxell Garcia i del Roger Simó (il·lustracions), hem pintat i decorat unes sabates molt divertides, hem fet dramatitzacions, hem fet conversa, hem escoltat una cançó molt xula…i, sobre tot, hem intentat comprendre què és l’empatia, com podem aprendre a posar-nos al lloc d’un altre i entendre els seus sentiments. Hem après quins són els cinc passos de l’empatia: observar, escoltar, pensar, sentir i actuar.
L’últim dia de la setmana hem anat a la Biblioteca a veure una obra de teatre que ens ha ajudat molt a entendre aquests cinc passos. Ha estat una obra molt divertida i interessant, i hem de dir que tenim unes mestres que són unes actrius i narradora genials!!
Aquest és el text d’aquesta obra que ens ha agradat tant:
TEATRE A L’ESCOLA: «EL CAMÍ DE L’EMPATIA»
Narradora:Aquesta es la història de la Marta i la Raquel. Dues amigues súper amigues que s’estimen molt. Es coneixen des de P3 . A la Marta li va agradar com la Raquel celebrava els gols quan marcava, i a la Raquel li va agradar com la Marta feia els collarets de macarrons més llargs i guais del món!
Ara que ja són més grans, perquè ja tenen 5 anys i mig i gairebé van a primer, encara són súper amigues. Llegeixen juntes, es diuen secrets a l’orella, i ballen i canten com si estiguessin en un escenari!
Però un dia tot va canviar… I ara us explicarem perquè….
La Marta entra en escena:
Raquel (comença a riure): Jajajaja! Què t’has fet al cabell? Estàs molt rara!
Marta: Doncs el meu pare, que és perruquer, va dir que em faria un tall modern…i mira, va començar a tallar, tallar… no t’agrada?
Raquel: Estàs molt graciosa…jajaja! Sembles una senyora gran, mira com riuen tots, i el Pere i el Joan crec que estan parlant de tu…jajaja!
Narradora: la Marta es va sentir tan trista, sola i avergonyida que se’n va anar a un racó desitjant que s’acabes el dia i poder tornar a casa… La Raquel no es va fixar en com es sentia la seva amiga i va seguir jugant fins l’hora de marxar a casa.
Al dia següent la Raquel va arribar a l’escola molt feliç ensenyant la seva polsera nova…
La Raquel entra en escena…es dirigeix al públic com si fossin nens i nenes de la classe:
Raquel: Hola! Bon dia! Mireu que m’ha regalat la meva iaia ahir perquè ha vingut de viatge, que estava a Benidorm! Una polsera de boletes i perles! És tan bonica!
Marta: Uala, Raquel! A veure què tens?
Raquel: Mira, Marta. Oi que és bonica? Has vist mai una polsera més brillant? Té molta purpurina, mira, mira!!!!
Marta: És molt maca, Raquel, quina sort que tens! Me la deixaràs una mica?
Raquel: Uixxx, no puc, la meva mare m’ha dit que no me la tregui perquè sinó la perdré…. A més, és meva!… Perquè no portes tu una teva?
Marta: Val, val, no passa res… jo no en porto perquè els meus pares diuen que no es porten aquestes coses a l’escola ….
Narradora: La Marta torna a marxar sola…
La Raquel es posa a saltar amb la corda, però nota que no es sent bé i se’n va a parlar amb la mestra. Li explica el que ha passat en aquests dos dies i que la Marta està rara amb ella i no sap per què. La mestra li diu…
(La que fa de Marta es disfressa un moment per fer de mestra)
Mestra: Mira, Raquel. Per entendre la teva amiga has de ser empàtica!
Raquel: Simpàtica? Si ja ho sóc!
Mestra: Nooooooo, empàtica, tenir empatia!
Raquel: I això que és?
Mestra: Mira, és difícil d’explicar per entendre-ho. T’has de posar a les sabates de l’altre persona, així entendràs què té al cap, què li preocupa, com s’està sentint… Jo et dono les sabates de la Marta, te les poses i has de començar a caminar pel camí de l’empatia. Pel camí trobaràs pistes que t’ajudaran a ser empàtica, d’acord? Els bons amics i les persones bones utilitzen l’empatia per tractar bé la gent i ajudar a que es sentin millor. És la millor eina de l’amistat.
Narradora: la Raquel es posa les sabates i comença a caminar… Primer troba unes ulleres amb un cartell que posa: OBSERVA.
Quan la Raquel es va posar les sabates de la Marta va començar a sentir una cosa ben estranya dins seu. Va agafar les ulleres i se les va posar.
De sobte va mirar fixament la Marta, va veure la seva cara trista, la seva boca trista, els seus ulls tristos… La Raquel, caminant amb les sabates de la Marta, cada cop es sentia més malament. Va seguir caminant… i va agafar un altaveu que tenia un cartell que posava: ESCOLTA … i va decidir preguntar i escoltar la Marta.
Raquel: Marta, per què estàs tan trista? Què et passa?
Marta: No m’he sentit bé amb el cabell tan curt i no m’ha agradat que riguis de mi…. No m’ho esperava de la meva millor amiga i m’ha fet mal al cor… A més, m’agradava molt la teva polsera, m’encantaria tenir-ne una igual…si només me l’haguessis deixat una estoneta….
Raquel: perdona Marta, si t’hagues observat i escoltat abans et podria haver ajudat….
Després la Raquel va trobar una bombeta amb un cartell que posava: PENSAR.
Raquel: Ara entenc la Marta, estic pensant que si tots els nens i nenes s’haguessin rigut de mi, i a sobre la meva amiga no m’hagues defensat…pufff, estaria súper, súper trista…. Ara m’estic posant al seu lloc i entenc el que li passa…
Després la Raquel va seguir caminant pel camí de l’empatia, ja estava avançant molt …. De sobte va trobar un cor amb un cartell que posava: SENTIR.
La Raquel va apropar el cor al seu cor… i va començar a plorar.
Raquel: Estic sentint la tristesa de la Marta, la seva ràbia, la seva vergonya, la seva decepció…m’estic sentint sola, sola, sola!!!! Uaaaaaaa!!!!!
Narradora: Finalment va arribar a una capseta tancada que posava: ACTUAR. La Raquel, ben decidida, es va apropar a la Marta, tenint clar que havia de fer alguna cosa, havia d’actuar si volia ser una bona amiga i una bona persona.
Raquel: Marta, et volia demanar perdó…. He caminat pel camí de l’empatia, m’he posat a les teves sabates i entenc tot el que t’ha passat i el que has sentit… Ho sento, ho sento molt. No mereixes com t’he tractat. Em perdones? No ho faré més, de veritat…
Marta: D’acord, et perdono. Si us plau no ho tornis a fer!
Raquel: Vols ser la meva amiga?
Marta: I tant! T’estimo molt!
Narradora: La Raquel regala a la Marta la capseta que havia trobat al final del camí de l’empatia.
Raquel: Té, és per a tu!
Marta: Oh, moltes gràcies!!!
Narradora: La Marta obre la capseta i es posa molt contenta, perquè a dins hi ha una polsera tan bonica i brillant com la de la Raquel.
La Raquel i la Marta es fan una abraçada…..
Conclusió final…
Història escrita per la Lorena Martínez
Narradora: Diana
Marta: Rosa
Raquel: Lorena
Felicitar-vos per escollir el tema de l’empatia, em sembla super imporant treballar aquest tema amb els petites/es i amb aquesta activitat del teatret segur que heu aconseguit que es vegin reflexats amb les protagonistes i els hagi fet pensar a la seva manera.
Moltes gràcies per dedicar temps en ensenyar aquestes coses😊.
En sembla fenomenal tant el tema a tractar com la manera de fer-ho. Això es una gran mostra de la implicació que va mes enllà de la vostra feina. Gràcies.
D’aquí als Goya 😊