La Judith i la Saray han dibuixat un arc de Sant Martí, el símbol que fem servir, per recordar-nos que tot anirà bé.
Ens diuen que ens troben a faltar. Nosaltres també us trobem a faltar.
Judith i Saray esteu molt guapes i esperem poder retrobar-nos aviat!
Felicitats per aquest dibuix tan bonic!!!
Que guapos esteu!!!
La Dunia i l’Ali volen compartit amb nosaltres el seu berenar de forma virtual. Gràcies!
Hola a tothom! Avui els mestres, des de casa, us enviem unes paraules. Sabeu que no us oblidem, que estem pendents de vosaltres i que us trobem a faltar.
Recordeu que si us ve de gust ens podeu contestar. Ho podeu fer de diferents maneres: una carta, un dibuix, un vídeo, una cançó, un poema, una foto…Qualsevol mitjà que us permeti expressar allò que ens voleu dir.
Podeu enviar les vostres respostes als correus dels diferents cicles que trobareu en una de les cartes dels mestres.
Apa, a llegir!!!
Carta Gloria – Carta Ma Àngels – Carta Núria i Eva – Carta Conchi – Carta Julia – Carta Mayte – Carta Lourdes – Carta Alegria – Carta Nata – Carta Robert – Carta Gema – Carta Eva – Carta Cecília
Aquí us deixem també un arc de Sant Martí que us envia la Presen.
Aquest any hem renovat el club verd i han entrat nous delegats.
Us presentem als delegats Verds de la nostra escola. Entre tots estem pensant i iniciant projectes per millorar l’escola i ajudar també a millorar el nostre planeta.
Avui a l’escola hem celebrat el DENIP (Dia escolar la no violència i de la pau). Aquest any hem fet les lletres de la paraula Pau i, alumnes i mestres, les hem omplert de missatges. Després ens hem reunit al seu voltant per cantar una cançó dedicada a la Pau i les famílies s’han unit a nosaltres per cantar i per escriure missatges de PAU.
Avui a l’escola hem celebrat la tradicional festa de disfresses CARNAVAL. La Rua de Carnaval ha estat tot un èxit. Disfresses divertides, música, alegria, balls i molt bon humor ha estat els ingredients d’una gran festa.
Ens ho hem passat d’allò més bé, cantant i ballant amb el rei dels poca-soltes!!!
Visca el Carnaval!!!
Les noies i els nois de cicle superior hem visitat el Museu d’Història de Catalunya. Hem fet una passejada per tota la història, des de l’antiguitat fins a l’actualitat, a través dels habitatges i la vida quotidiana. Hem vist: les primeres formes d’habitatge de l’edat del bronze, una casa romana d’una família rica, una casa de pagès de l’edat mitjana i el castell on vivien els senyors feudals, una masia de pagès de l’època moderna i finalment una casa dels anys 30 i una altra dels anys 60.
Segons hem passat per totes les èpoques alguns companys ens hem vestit de l’època i al final hem fet una línia històrica.
Les torres de Hanoi és un trencaclosques o joc matemàtic. Consisteix en tres varetes verticals i un nombre indeterminat de discs de mides diferents escalonades que determinen la complexitat de la solució i que poden inserir-se a les varetes lliscant-hi lliurement.
A l’inici, els discs estan col·locats de més gran a més petit en la primera vareta formant una estructura cònica. El joc consisteix a passar tots els discs a la tercera vareta tenint en compte les regles següents:
1. Cada moviment consisteix a agafar un dels discos superiors d’una de les torres i situar-lo a una de les altres torres.
2. Els discs petits han d’estar sempre situats sobre els grans.
Si vols jugar clica sobre la imatge.
El dia 27 de novembre, les noies i els nois de CS vam visitar el Museu de les Matemàtiques. Abans de realitzar la visita vam passar una bona estona del parc de Can Mercader, on vam jugar i gaudir de l’espai.
Al museu teniem més de 100 reptes amb material manipulables, objectes i situacions atractives que plantejaven un seguit de problemes pràctics per resoldre.
El Milo, un dels monitors ens va explicar la llegenda de les Torres de Hanoi: ” Al gran temple de Benarés, per sota de la cúpula que marca el centre del món, hi ha tres agulles. En una d’aquestes agulles, un déu va posar als inicis dels segles, seixanta-quatre discos d’or pur, el més gran sota de tots i els altres, cada vegada més petits, sobre seu. Nit i dia, els monjos treballen movent els discos d’or sense desviar-se de les regles immutables imposades pels déus. Quan hagin aconseguit traslladar tota la torre a la tercera agulla, arribarà la fi del món”
També ens va dir que si la llegenda fos certa, i si els sacerdots poguessin moure un disc cada segon, utilitzant el menor nombre de moviments, completar la feina els portaria aproximadament 585.000 milions d’anys,aproximadament 42 vegades l’edat actual de l’univers.
Va ser un dia espectacular!!!
