Els dies caminen i les hores passen volant… Els seus ulls inquiets investiguen tot allò que veuen… i n’aprenen, i tant que n’aprenen!
És l’hora d’esmorzar, de compartir tantes coses…
– […] El meu és de xocolata.
– Yo tengo jamón; a mi me gusta el jamón!
– El meu és com el de la Berta! […]
I així, entre aprenentatges i vivències, ens anem coneixent…, anem tastant una mica “de tu i de jo”, d’aquells petits instants que ens faran créixer com a grup.
Quina meravella això de compartir; quina meravella això de ser-hi.
