Aquestes darreres setmanes del mes de novembre hem pogut gaudir de molts moments compartits amb les famílies. Heu estat molts els papes i les mames que ens heu acompanyat a la classe amb propostes i activitats genials. I és que ens encanta tenir-vos a prop, poder aprendre plegats i donar lloc a les vostres idees, sempre tant interessants…
Encara ara, recordant aquests moments, la il·lusió dels més petits es fa present. Per a ells, i per a nosaltres, és meravellós passar aquestes estones junts… el vincle i l’ambient que es genera és indescriptible. La confiança, el respecte, la complicitat… factors essencials que fan que aquests moments siguin tan preuats i màgics.
Tant de bo en aquestes línies poguéssim recollir l’alegria que transmeten els més petits amb aquestes tardes compartides… emociona viure aquestes sensacions tan pures, aquests nervis de felicitat… les seves paraules d’amor incondicional. Sou un pilar per als vostres fills i filles i un pilar per a nosaltres.
I per a posar imatges a totes aquestes paraules, us deixem un petit tastet de cadascuna de les sessions. Esperem que gaudiu tant com ho vam fer nosaltres…
Una tarda amb la mama de l’Héctor… (cliqueu aquí per veure més fotos)
Va ser una tarda preciosa. La mama de l’Héctor ens va proposar una activitat de motricitat fina molt original i divertida. Sobre una base de cartró decorada amb gomets, i una estructura de plastilina amb dos palets de pinxito, vam crear escultures d’anelles de cereals. Quina bona pensada! Els més petits van haver de posar els esforços en fer coincidir els foradets amb els pals de pinxito… no sabeu quin moment més plaenter! L’atenció i precisió que demanava l’activitat i l’atractiu dels materials va fer que es generés a l’aula un ambient relaxat i ple de bones sensacions. Estàvem contents de la companyia, de l’amor i delicadesa amb què la mama de l’Héctor ens transmetia tot allò que havia decidit compartir amb nosaltres. Quan vam acabar la nostra escultura, la Cristina ens va deixar tastar els cereals que ens havia portat…. ummmm què dolcets i gustosos! Vam poder repetir i tot! Una manera ben i ben dolça d’acabar la tarda!
L’Héctor estava tan feliç… ” te quiero mamá”, “estoy muy contento”, mostres d’amor i complicitat entre mare i fill, evidències que ens confirmen que aquestes sessions són un regal per a tots. Gràcies Cristina! Gràcies per la preocupació, per la implicació i per acompanyar-nos com ho vas fer.
Tardes amb els pares de la Carla… (cliqueu aquí per veure més fotos)
La Rocío i el Manolo, els papes de la Carla, ens han acompanyat dues tardes del mes de novembre… quina companyia més meravellosa! És una delícia tenir-vos a l’escola. La Carla portava dies anunciant als seus companys que els seus pares vindrien a la classe. Quins nervis, quina expressió d’emoció als seus ulls! I… per fi, va arribar el dia. Aquesta vegada la proposta va ser una activitat de lectoescriptura molt interessant!
En la primera sessió, vam decorar un cartronet amb esponges i pintura. Vam gaudir d’allò més fent estampacions amb el material que ens van regalar els papes de la Carla. Quines esponges amb mànec més pràctiques! I, sabeu què? no només ens van acompanyar els pares de la Carla… també el Sergio, el seu germà gran! Ens va ajudar moltíssim a decorar els nostres cartronets. Gràcies Sergio!
En la segona sessió, els papes de la Carla ens van portar una sorpresa xulíssima. Cada nen/a tenia un joc de lletres de foam per composar el seu nom! Vam jugar a ordenar-les, a desordenar-les, a comparar-les amb les dels companys! Quina manera més divertida d’aprendre! Quines lletres més boniques!
Al final ens vam poder portar a casa aquest joc de lletres tan bonic i d’altres que els papes de la Carla ens van regalar! Quanta feina, quanta dedicació pensant en tots nosaltres. Us agraïm immensament les vostres paraules d’amor, la vostra tendresa al dirigir-vos a cada nen/a, les vostres idees i, sobretot, la vostra companyia. Moltes, moltes gràcies família!
Una tarda amb la mama de l’Owen… (cliqueu aquí per veure més fotos)
La mama de l’Owen, la Vanesa, ens va regalar una molt bona tarda la setmana passada. L’Owen portava dies emocionat dient-nos “no me voy a dormir en la relajación porque viene la mama a la clase”… Els ullets de l’Owen anaven tancant-se poquet a poquet amb el so de la música… la son tenia molta força i, finalment, es va adormir. Però, de sobte, quan dolçament li vam dir a cau d’orella que la mama ja ens esperava al passadís… els seus ulls es van obrir de bat a bat i ens va regalar un somriure preciós. Quina manera més pura de fer-nos arribar l’emoció del moment.
La mama de l’Owen ens havia proposat una activitat ben divertida! Amb unes agulles d’estendre la roba vam fer uns imants per a la nevera. Els vam decorar amb un cuquets de colors. La mama tenia tot ben preparadet… trossets de plastilina de colors llampants amb els que van fer boletes petitonetes. Una bola, una altra… i així un caminet de boletes que van donar lloc a un cuc xulíssim. I això no era tot… la mama ens havia preparat uns ullets i unes antenes ben divertides! Vam poder triar els colors… tots els cuquets diferents i tots ells tan bonics! La Vanessa ens anava explicant amb tendresa com anar fent cada pas… ajupida, a l’alçada de la mirada dels vostres fills/es els hi regalava explicacions amoroses de com poder construir el seu imant. Va ser una tarda genial! Moltes gràcies per compartir amb nosaltres les vostres idees, per fer-nos partícips de la vostra il·lusió. Gràcies.
Una tarda amb la mama de la Carmen… (cliqueu aquí per veure més fotos)
La mama de la Carmen ens va proposar una tarda de maquillatge a la classe. Quina bona pensada! Ens encanta pintar-nos la cara de molts colors! Quan la Carmen va veure la seva mama a la porta es va llençar als seus braços… quins moments tan intensos, tan màgics.
Tothom es volia pintar, tothom volia gaudir de la companyia de la Jenny. Ens va deixar triar allò que volíem… ben concentrada, la mama de la Carmen anava donant color a tot allò que els vostres fills i filles tenien en la ment: un cotxe, un gatet, una papallona… Quina traça!
La Carmen mirava expectant com la seva mare decorava les galtones i els nassets dels seus amics, com els seus companys gaudien en veure’s al mirall. S’hi sentia molt identificada amb allò que feia la mama; li ordenava els colors, les barretes de maquillatge i tractava d’imitar allò que ella anava fent. “Es mi mama, es mi mama…” anava repetint entre somriures immensos; estava pletòrica, feliç! Veure aquelles mirades de passió ens reconforten, ens reafirmen en continuar donant lloc a aquestes sessions. Moltes, moltes gràcies!
Una experiència inoblidable! em va agradar moltíssim endinsar-me per un moment al dia a dia dels meus fills. Compartir amb ells, els seus amics i les seves mestres una estoneta de joc i sobretot veure’ls la carona de satisfacció va ser molt enriquidor.
Gràcies per permetre’ns ser-hi i gràcies per la vostra dedicació. Jo vull tornar a ser petita!!!!!!