A.S.: Bon dia a tots i totes, els oients de Ràdio Tàrrega. Avui dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les dones o Dia de la Dona Treballadora. És un dia en què fem accions per reivindicar més activament el feminisme, alhora que es denuncia el sexisme. Aquest dia commemora la lluita a les dones per la seva participació, sobretot en l’àmbit laboral però també en el social, cultural, polític i científic. Aquests dies a l’escola estem fent activitats entorn al coneixement de dones targarines que han estat importants en diferents àmbits com l’educació, la ciència, la cultura o la política. I és per aquests motius que vam decidir entrevistar una dona targarina. Vam pensar que ja que veníem a Ràdio Tàrrega podíem aprofitar l’ocasió d’entrevistar la seva directora Gemma Peris, sobre què en pensa de les reivindicacions del 8 de març sobre les seves facetes com a locutora i escriptora. Així és que avui la Gemma Peris deixarà de ser locutora per una estona i serà la nostra protagonista de la nostra entrevista.
Bon dia Gemma!
GEMMA PERIS: Hola, molt bon dia! Estic una mica nerviosa, eh? Què em feu vosaltres, preguntes, Normalment és al revés, eh?
A.S.: Durant l’estona que conversarem amb tu volem conèixer-te una mica i saber què en penses sobre tres grans àmbits. Primerament voldríem fer unes preguntes sobre la teva experiència com a locutora de ràdio i et traslladem algunes de les preguntes que han fet els nostres companys de classe. Quin motiu et va portar a ser locutora de ràdio?
GEMMA PERIS: Mira, clar, jo vaig decidir estudiar Periodisme i després d'estudiar periodisme, quan estudiava Periodisme i estava col·laborant amb Ràdio Tàrrega. I un cop vaig acabar la carrera se’m van obrir diferents àmbits. La premsa escrita, tot i que m’agrada molt escriure, la vaig deixar una mica més apartada i vaig començar a treballar a Televisió Espanyola, a la tele. Però treballant a la tele vaig començar a treballar a Catalunya Ràdio, a la ràdio, i em va agradar molt. I a partir d’aquí, mira, una cosa va portar a l’altre, fins que vaig poder tornar cap aquí a casa i vindre aquí a Ràdio Tàrrega, que és la de la meva ciutat.
A.P.: Ràdio Tàrrega és la primera emissora on has treballat i des de quan treballes?
GEMMA PERIS: Mira, com et deia, primer treballar no, però sí que va ser la primera vegada que em vaig posar davant d’un micro és a Ràdio Tàrrega perquè vaig fer de col·laboradora quan estudiava, com us deia ara, i després vaig passar per Catalunya Ràdio i després vaig tornar cap aquí. I fa, doncs mira, quinze anys fa que treballo aquí a Ràdio Tàrrega que es diu ràpid, eh?
A.P.: Et sembla que en general a les emissores de ràdio les dones hi estan ben representades?
GEMMA PERIS: Sortosament cada vegada estan, estem més ben representades i mira, de fet, si t’hi fixes aquí a Ràdio Tàrrega som quatre treballadors i tres són dones i només tenim l’Aleix, que és home, amb aquesta barba tan blanca. Mira, el que sí que és veritat és que cada vegada les dones van guanyant més llocs de responsabilitat a les carreres de periodisme, per exemple, i en moltes més dones que homes. Però en canvi, després a l’hora d’agafar tasques de responsabilitat sempre acaben manant els homes i això, sortosament, cada vegada va canviant més. Per exemple, en els mitjans locals, en els mitjans més petits, doncs hi ha bastanta paritat i diria que potser en alguns casos fins i tot hi ha més dones directores que no pas homes. Però si te’n vas a mirar els mitjans grans, sempre són els homes els que acaben manant. Va canviant això.
A.P.: La setmana passada vam poder escoltar el conte que vas escriure sobre les germanes Güell i vam poder conèixer com van dedicar la seva vida als lectors de la llibreria. Com és que vas escriure sobre dones importants a Tàrrega?
GEMMA PERIS: M’ho van proposar des d’aquí a l’Ajuntament perquè justament la Mireia Fontanet, que és una de les persones que s’encarrega i que té dinamitza fins a aquest projecte dels Contes de On Són les Dones Targarines, sabia que jo hi tenia una relació molt especial amb les germanes Güell i per això em va demanar si justament aquest conte el podia escriure jo.
A.P.: Quina va ser la inspiració per al teu conte sobre les germanes Güell?
GEMMA PERIS: Quan jo era petita estudiava a l’escola Pia i clar, quedava molt a prop de la llibreria i la meva família, la meva àvia, era cosina de les Germanes Güell. Per tant, hi tenia molta relació perquè, clar, doncs amb jo que sé, em faltava un llapis o em faltava una goma, un llibre, qualsevol cosa. Anava allà i els deia: Escolta, eh que ho apuntes? I la Teresina o la Roser de seguida ho apuntaven i deien: Ja
passarà la mare a pagar!. I després també vaig tindre la sort, perquè la llibreria, heu de pensar que la llibreria de la Germanes Güell era molt petita i molt plena de coses. I al fons hi havia aquesta rere botiga on no hi podia entrar ningú. Poca gent hi havia entrat a la rere botiga, però jo una vegada hi vaig poder entrar i vaig veure com era. I a partir d’aquí vaig recordar aquesta història i va ser la que vaig traslladar al llibre. I a més a més, el protagonista es diu Genís, que és el nom del meu fill.
A.P.: Què et va portar a escriure el teu primer llibre?
GEMMA PERIS: El meu primer llibre, que és el que vaig escriure sobre el Call sobre el que els convivien els jueus aquí a Tàrrega a l’edat mitjana, els jueus targarins, va ser com un cúmul de circumstàncies també, però vaig pensar que jo, per exemple, quan era petita no en sabia res dels jueus de Tàrrega i de fet ha sigut una història que s’ha anat coneixent a mesura que hem passat ara que s’han anat descobrint coses, però quan nosaltres érem petits, mira el Mossèn Natan era el nom d’un carrer, però ja està, no sabíem qui era. I llavors vam pensar, ostres, havien sigut molt importants aquí a Tàrrega i de fet som com som i tenim la ciutat que tenim, perquè hi va viure tota aquesta gent, tots aquests veïns nostres de l’edat mitjana. I aquí va ser quan vam dir, doncs seria interessant explicar ho i que els nens d’aquí Tàrrega, doncs ara ben llegit el llibre sapigueu, per exemple, qui era Mossèn Natan, que era una persona molt important, no a nivell de Tàrrega només ni de Catalunya, sinó a nivell europeu i fins i tot m’atreviria a dir mundial. I està bé que vosaltres quan us digui Mossèn Natan, sapigueu que és algú més que un carrer que hi ha aquí a la nostra ciutat.
A.P.: Totes les històries del teu llibre són fantasia o algunes són reals?
GEMMA PERIS: Clar, és una mica… A vegades és complicat saber què és veritat i què és mentida, eh? Que sí. El que a mi m’agrada és que quan vosaltres passegeu per Tàrrega, els carrers són els que hi ha al llibre i vosaltres podeu tranquil·lament passejar pels mateixos carrers que passen els protagonistes de les històries que escric. És veritat que els protagonistes estan inventats perquè no vivien en aquella època però després hi ha personatges cabdals, importants, com pot ser Mossèn Natan, que he anat encara us deia, que sí que són de veritat. I aquí és on vosaltres heu de mirar d’esbrinar una mica quins són els de debò i quins són els de mentida. Però en tot cas estan inspirats en persones que potser no van existir, però potser sí que podien haver existit. Per tant, la gràcia és que viatgeu fins a aquell moment i entengueu com es vivia i com era la societat d’aquell moment.
A.P.: I ara finalment volem saber què en penses tu com a dona del Dia Internacional de les Dones i del que representa?
GEMMA PERIS: A mi m’encantaria que no l’haguessin de celebrar el Dia Internacional de les Dones. La veritat, que fos un dia més al calendari i que no l’haguessin de celebrar perquè voldria dir dons que hi ha plena igualtat realment entre homes i dones i no hi ha aquestes injustícies que a vegades, de tant temps que fa que les arrosseguem, no les veiem. Ens dona la sensació que és la normalitat, però que quan t’ho pares a pensar i dius, ostres, si veig és un extraterrestre a la Terra i veiés això, que pensaries? Segurament diria això és molt injust i és el que m’encantaria, que no l’haguéssim de celebrar mai més perquè voldria dir que ja està totalment normalitzat.
A.P.: Creus que el dia 8 de març és especial per a tu i per què?
GEMMA PERIS: Sempre, la veritat és que sempre el tenim en el calendari marcat. El 8 de març i mira, me’n recordo que ahir al vespre els meus fills buscaven llaços liles i roba lila per posar-se i és un dia d’aquells que aquí a la ràdio sempre intentem fer alguna cosa especial i el tenim marcat, el tenim marcat en el calendari. I pensem, és que hi ha la Fira, la Festa Major, però el 8 de març també és un d’aquells dies que tenim marcats.
R.M.: T’has trobat alguna vegada amb alguna situació de desigualtat?
GEMMA PERIS: Mira de desigualtat així d’aquesta clamorosa? Que jo sàpiga, no. Però sí que és veritat que moltes vegades el dia a dia ens anem trobant i molt sovint el que podríem dir-ne micromasclistes, micromasclismes o minimasclismes, és a dir, a mi em passa a vegades que mira que ja començo a ser gran i encara em diuen nena, per començar nena! El fet que quan vaig començar aquí a la ràdio era bastant joveneta, clar, fa quinze anys enrere, joveneta tampoc, perquè al final tenia 30 anys. Però molta gent en veia com molt joveneta, tenint en compte que l’antic director s’havia jubilat i per tant tenia una altra edat. I aquest canvi sí que, per exemple, el vaig notar molt. I de micromasclismes sí que en veiem cada dia. El que passa és que a vegades els has de saber identificar, eh? Moltes vegades, fins i tot nosaltres mateixes els fem, eh? Aquests micromasclismes no és que els facin els homes només, eh? Les dones també fem micromasclismes i aquest sí que a vegades pares un moment i dius ostres, això no ho hem fet bé o no ho han fet bé i ho has d’anar corregint a poc a poc.
R.M.: Quina dona és la que més t’agrada o és un referent per tu?
GEMMA PERIS: Podria dir, ara podríem agafar i agafar algun d’aquests noms així. Però mira, en diré dos. Un et diré la Maria-Mercè Marçal. Penso que va ser una dona molt valenta en el seu moment i que va trencar molts estereotips i va trencar motlles. I la reconec perquè és això, perquè la tenim aquí a la vora i a més a més, segur que vosaltres també n’heu sentit a parlar i en coneixeu alguna cosa. I després l’altre dona que et diré serà per contraposar una mica, per exemple, la meva àvia que va viure la guerra, que va criar tres fills, que treballava, que tenia una empresa ella sola, que va haver de cuidar els pares i els fills i que era una dona d’aquestes discretes, treballadora però que sempre hi era. Tu sabies que no et deia si necessites ajuda, si necessitaves que hi fos sense haver li de demanar, ella sempre hi era. No et diem mai que no mira dues dones.
R.M.: Què faries si visquessis a l’època on la dona no comptava per a res?
GEMMA PERIS: Clar. Admiro la Maria Mercè Marçal perquè penso que ella va ser molt valenta i també penso que jo no soc gaire de valenta i per tant no sé que faria. Segurament en el meu àmbit intentaria lluitar i defensar el l que penso, però penso que tampoc no seria tan valenta com per exemple la Maria Mercè Marçal o la Rosa Parks, o aquestes grans dones que han ajudat a que el món canviés. Segurament seria més de formiguetes, poquet a poquet anar fent.
R.M.: Què en penses en relació que les dones tinguin un sou inferior als homes?
GEMMA PERIS: Em sembla molt, molt, molt, molt injust. Terriblement injust, perquè les dones és evident que no cal ni dir-ho, que són igual de vàlides. És que ja no caldria ni dir ho, això. Però moltes vegades, a més a més, tenen moltes més càrregues fora de la feina que no pas alguns o molts homes i per tant, que a més a més no puguin tindre el reconeixement a nivell econòmic de tota la feina que fan. És molt injust.
És el que et deia d’un extraterrestre si veiés un extraterrestre i digués tu si fas la mateixa feina, però tu cobres menys que tu, és que no tindria cap sentit, doncs.
R.M.: Què et sembla que els esports, sobretot el futbol, tingui més importància el masculí que el femení?
GEMMA PERIS: Mira, ara ja, ara a vegades. Si us escolteu als telenotícies i a les ràdios, si us hi fixeu, parlem de quan parlem de futbol. Fins ara només parlaven de futbol i quan parlaven de futbol ja s’entenia que era el masculí. I en canvi, ara hem començat a posar el futbol masculí o el futbol femení. Això vol dir que poc a poc s’està començant a parlar també del futbol o dels esports en femení. Però si pareu a pensar, fins fa relativament poc ni tan sols es plantejava es a dia és futbol i tothom entenia que era el masculí. O sigui que poquet a poquet anem guanyant aquest terreny, però Bueno, ens queda molt camí per recórrer encara. I és clar, és injust. També són aquestes injustícies que hem d’anar lluitant poc a poc, dia a dia.
R.M.: T’agrada participar a les manifestacions o accions que s’organitzen el dia 8 de març?
GEMMA PERIS: Sí, fa molts anys que hi vaig. Gairebé vaig gairebé sempre a les manifestacions que organitzen, bàsicament aquí a Tàrrega, cada any. D’aquí res és una estoneta. Hi haurà la concentració a la plaça Major i fa anys, i de fet aquí no només per feina, però aquí la ràdio em sembla que gairebé tots parem un moment o altre i hi anem per fer ho visible.
R.M.: Creus que serveixen per ajudar les dones?
GEMMA PERIS: Sí, perquè al final poses damunt la taula que encara queden moltes desigualtats i moltes injustícies i per tant, mentre n’hi hagi, dons ens haurem de queixar.
A.N.: Què et sembla que hagin mort tantes dones pel fet de ser dones?
GEMMA PERIS: Terrible. Però no només que hagin mort, si no dones que el seu dia a dia estan patint per culpa d’algun home perquè les tracti malament. No només no només marmòria, ja és a l’extrem. I després també penso amb els seus fills, per exemple, que hauran, que patiran les conseqüències d’això durant tota la seva vida, Per tant, em sembla molt terrible. Molt, molt terrible. Em produeix molta pena.
A.N.: I per finalitzar les nostres preguntes, què penses que podem fer com a nenes i nens per tal de millorar aquesta situació?
GEMMA PERIS: Doncs penso que mirar veus entrevistes com les d’avui, és a dir, al final només cal parar un moment i pensar, parar un moment i pensar si el que veiem al nostre dia a dia, si el que veiem que podem pensar que ho hem vist sempre és normal o és habitual i no, esperar un moment a pensar i dir això és just si a vegades és tan fàcil com dir si enlloc de ser una dona fos un home. Passaria el mateix? Criticaria com va vestit, per exemple, si en lloc de ser fos un de ser una dona, fos un home, per exemple. I només amb aquesta reflexió moltes vegades es desemmascaren moltíssimes coses.
A.N.: Gemma, hem gaudit molt de la conversa que hem tingut avui amb tu. T’agraïm molt que ens hagis deixat fer-te aquesta entrevista en un dia tan important com avui, el Dia Internacional de les Dones. De ben segur que ens servirà molt la teva experiència i visió com a dona, locutora i escriptora. I ara ens acomiadarem també de totes i tots els oients. Esperem que aquesta entrevista hagi estat tan interessant com per a nosaltres. Fins la propera!
GEMMA PERIS: Jo només us he de dir que moltíssimes gràcies. He, m’ho he passat molt bé, espero que vosaltres també i escolta molt. Felicitats a tots els companys de la classe que hem treballat tots aquests dies per fer, per preparar l’entrevista, perquè heu fet preguntes molt interessants. M’han agradat molt les preguntes que heu fet.
Alumnes de 4t del Jacint Verdaguer
