Els racons de llengua que duem a terme a l’escola són uns espais delimitats on els infants en petits grups realitzen de manera simultània diferents activitats d’aprenentatge. Aquesta metodologia permet organitzar l’aula en diversos espais on els nens i nenes realitzen diverses activitats al mateix temps de manera autònoma.
És una forma de treballar més creativa i flexible, en la qual el paper del mestre o mestra és el de dinamitzar els aprenentatges i animar a l’alumnat a participar en tots els espais d’activitat i aprenentatge.
Des d’aquest plantejament es cedeix al nen o nena un gran protagonisme:
– Participa activament en el seu aprenentatge
– Pot ser model i guia dels seus propis companys i companyes
– Potencia el diàleg entre iguals
– Pren consciència de les seves possibilitats, accepta i aprèn dels seus errors.
Aquesta metodologia de treball, a més, ajuda l’infant a ser responsable amb el material i amb el treball, exigint-li i creant-li la necessitat d’ordre. L’alumnat aprèn a organitzar-se, a planificar-se la feina, a saber què vol aprendre i quin camí pot seguir per aconseguir-ho. Tot plegat es tradueix alhora en un guany de seguretat i confiança.
El curs passat a 1r fèiem racons de llengua per separat en les tres àrees: llengua catalana, llengua castellana i llengua estrangera, en el nostre cas; l’anglès. En aquest nou curs, a 2n en canvi, optem pels racons lingüístics tenint en compte aquestes tres llengües que utilitzem a l’escola.
Així doncs, en una mateixa sessió, treballem racons en els tres idiomes de manera simultània, aprofitant que som dues mestres a l’aula; la mestra d’anglès i la tutora. El clima d’interrelació entre aquests tres idiomes és enriquidor i positiu ja que els infants ho viuen amb naturalitat i saben que es poden dirigir a nosaltres amb qualsevol de les tres llengües.
D’aquesta manera li donem èmfasi a la dimensió Plurilingüe i intercultural del currículum d’educació primària. A tall de resum, aquesta dimensió parteix de la idea que aprendre llengües és, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb diverses realitats i assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als i a les altres.
