Alumnat

P1060804P1060686

L’alumnat del centre presenta una discapacitat sensorial comú, la ceguesa o la baixa visió, aquesta dificultat es presenta acompanyada sempre en major o menor gravetat de TEA/TGD. A aquestes discapacitats se li poden afegir d’altres:

  • Sordesa (sordceguesa)
  • Trastorns motors greus i/o de personalitat per afecció cerebral
  • Pluridiscapacitat (causada per síndromes, trastorns genètics, prematuritats,…)

L’edat de l’alumnat, com en tot centre que atén alumnes dins el Sistema Educatiu Obligatori, es situa entre els tres i els setze anys cronològics, amb la possibilitat d’una pròrroga de l’escolarització, si es considera, tant pels professionals com pels pares, convenient pel desenvolupament global de l’alumne.

La ceguesa és una discapacitat que provoca en els que la pateixen:

* una situació d’aïllament respecte a l’entorn, fins i tot el més proper, que constitueix la primera fase vulnerable del nen sense visió: el llarg període que triga el nen cec en localitzar un objecte sonor i estirar la ma cap a ell.

*una angoixa de separació (de la mare i de l’adult referencial), que constitueix la segona fase vulnerable del nen cec: el llarg període en que està fortament enganxat a la seva mare i a la rutina

*una dificultat per controlar l’espai, la qual cosa provoca una tendència a la immobilitat i accentua l’aïllament i la tendència a centrar-se en el seu propi cos (Fraiberg i Fredman).

* una dificultat de construcció d’imatges mentals, que constitueix la tercera fase vulnerable del nen cec: el període en que el nen cec està adquirint una representació interior de l’objecte i la seva constància, portant-lo a la confusió i a sentiments agressius cap a l’objecte-mare i cap a si mateix, per no poder diferenciar-se i tenir una imatge de si mateix i per la dificultat d’iniciar el procés perceptiu per la manca integradora de la visió.

* un desenvolupament general de les capacitats i dels aprenentatges més lent inicialment, encara que més endavant pot arribar a compensar-se en la majoria dels casos en què la única deficiència que presenta l’Infant sigui la visual.

En els últims anys, hem valorat l’adequació de l’especificitat de l’escola per a una tipologia d’alumnat cada cop més amplia però que igualment es poden aprofitar d’aquesta atenció individualitzada i específica ja que TOTS comparteixen la mateixa necessitat d’intervenció, TOTS tenen greus dificultats per entendre i relacionar-se amb l’entorn i TOTS tenen discapacitat visual/ceguesa i trets d’espectre autista.

La justificació de crear espais d’atenció individualitzada en cada cas és indiscutible:

  • Alumnes amb sordceguesa. La comunicació ha de passar tota a través del tacte i de les mans. Utilitzen el llenguatge de signes mà sobre mà. A l’infant se li ha d’explicar tot abans de fer-ho perquè ho puguin anticipar i entendre i, així, poder evitar l’aparició de conductes disruptives i autolesives. Comprensió que només passa a través del contacte físic ja que no poden veure ni sentir. Aquest procés no cal ni dir el nivell d’individualització que precisa.
  • Els nens de nova entrada presenten encara més exageradament aquesta necessitat d’individualització. És un moment especialment fràgil en què els alumnes que s’incorporen al centre mostren una vulnerabilitat als processos de canvi, de separació, de relació amb un nou adult, d’acceptar compartir l’adult i fins i tot l’espai amb d’altres alumnes, etc.
  • Alumnes amb un greu TGD i cecs, necessiten un tutor referencial per tal d’ajudar-los a sortir del tancament de la pròpia sensorialitat. Necessiten afrontar el rebuig i terror de tocar per a “mirar”.
  • Alumnes amb una greu pluridiscapacitat, necessiten la intervenció de l’adult referent per tal d’apropar-los a l’entorn físic el més aviat possible i així ajudar-los a progressar en el seu procés d’aprenentatge. Aquesta atenció requereix de molt suport i dedicació individual per part de l’adult ja que aquest haurà d’adaptar,  facilitar l’accés i oferir experiències el més variades i enriquiridores possibles. L’apropament físic és l’únic que el pot ajudar a comprendre i aprendre i és l’alternativa a l’aprenentatge sensorial (visual-auditiu)