Entorns de treball

Els entorns de treball són el marc de la PROGRAMACIÓ, punt de partida a partir dels quals es programen els objectius que guiaran la intervenció amb cada alumne. Les activitats dels entorns de treball s’estructuren al voltant d’uns eixos bàsics d’intervenció que alhora formen part dels programes d’intervenció específics, i és el tutor qui vetlla per a que tots els professionals que treballen amb l’alumne ho facin amb coherència, atenent a la seva GLOBALITAT. Els ENTORNS DE TREBALL són :

• Estimulació VISUAL i/o AUDITIVA. (llegir més)

L’estimulació visual va adreçada a acompanyar i a ajudar el sistema visual amb retard funcional o dèficit, a desenvolupar les diferents funcions òptiques i perceptives, de la consciència inicial d’un estímul fins a ser capaç d’identificar i interpretar representacions bidimensionals i símbols.

• Mobilitat i orientació en l’espai. (llegir més)

El desenvolupament psicomotriu d’un infant amb ceguesa progressa a un ritme significativament diferent al d’un infant amb visió normal. Totes les teories sobre l’aprenentatge emfatitzen la importància de les experiències i/o interaccions amb l’entorn. Es fa palesa la dificultat per tenir una riquesa d’aquestes experiències en alumnes que no poden percebre l’entorn a través de la visió i que a més, tampoc poden conquerir l’espai a través del cos. Al centre es treballa el PROGRAMA D’ORIENTACIÓ I MOBILITAT per l’espai (“Programa d’orientació i mobilitat pel plurideficient cec”. Fulguera-Sanmartin,1991).

• Percepció HÀPTICA (llegir més)

S’entén la percepció hàptica com un procés actiu que es podria descriure com “sé que estic tocant alguna cosa o algú” en què es produeix un funcionament integrat de dos subsistemes: el tacte i la cinestèsia; aquest funcionament intencional consisteix essencialment en la recerca activa de informació rellevant, realitzada a partir de l’activitat exploratòria de les mans en el seu funcionament natural (funcionament de les dues mans en moviment: és a dir l’estereognòsia manual). Segons Frölich, la percepció hàptica es pot explicar com a tacte actiu o intencional. En els alumnes amb una discapacitat sensorial és primordial que es posi en marxa el més aviat possible i s’activi un aprenentatge intencional, ja que la tendència natural del nen cec o amb baixa visió és arreplegar-se i tancar-se en si mateix.

• Relació i comunicació. (llegir més)

La manca de visió priva a l’infant cec en els primers anys de vida de l’autonomia que presenten els nens vidents. La forta relació que estableix el nen/a amb l’adult a nivell emocional és imprescindible per donar-li la confiança que li permet rebre informació i, més tard, elaborar-la i poder-la codificar.  Aquesta relació imprescindible en el cas dels nens cecs, ho és encara més quan presenten altres dèficits, els quals els dificulten la relació amb els altres, l’entorn i la seva diferenciació.

• Psicomotricitat

Al centre utilitzem la metodologia de la PRÀCTICA D’AJUDA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER (PPA) que té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos. Aquesta pràctica, es basa en una visió global de la persona i tracta de promoure l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives, simbòliques, sensoriomotrius i relacionals de l’infant per després ajudar-lo a integrar aquestes interaccions en la capacitat de ser i d’expressar-se. Aquest línia ens permet abordar dos conceptes bàsics en el procés d’aprenentatge dels nostres alumnes: la estructuració de la identitat de la persona, entesa com a unitat psicosomàtica i la intervenció a partir d’aquesta unitat. L’ajuda terapèutica que ofereix l’adult és acompanyar a cada nen en el pas per les diferents fases que simbolitzen el procés d’evolució psicològica des de la indiferenciació, cap a la construcció del JO fins el grau d’autonomia que li vagin permetent les seves discapacitats. I com a objectiu general de grup es busca que arribin a participar en un àrea de joc compartit en l’espai i el temps.

• Alimentació

Els nostres alumnes generalment presenten dificultats en la seva evolució alimentària des del naixement, dificultats que engloben un ampli ventall:

– des de la passivitat o el rebuig manifest per l’aliment fins a la voracitat (mengen per sentir-se plens i tapar “forats”).

– aparició de trastorns relacionats amb les experiències autoestimulants desadaptatives pròpies d’alguns nens amb retard mental i autisme (per exemple, la ingestió persistent de substàncies no nutritives, sorra, pedres…).

– limitació i pobresa ens els aliments tolerats

– alumnes que tenen greus dificultats físiques (porten botó gàstric, alumnes amb poc control dels òrgans bucofonatoris,…)

– alumnes amb processos de regressió cíclics derivats de les dificultats emocionals i psicològiques del TEA,  etc.

L’objectiu prioritari en l’alimentació és que el nen/a, a través de la relació creada amb l’adult, arribi a sentir plaer pel menjar i pugui afirmar-se en la recerca de la seva autonomia personal.  Aquesta la argumentació pedagògica a partir de la qual es justifica que dins de l’horari lectiu siguin els adults referencials qui acompanyen als alumnes en el fràgil procés d’alimentació (tutores i educadores).

• Música

Al centre s’utilitza el recurs de la música com a eina comunicativa i terapèutica per acollir, per contenir, per calmar, per estimular, per ajudar a anticipar i per tolerar situacions i activitats,… la música és un vehicle d’interacció que facilita la relació entre l’adult i el nen i arriba a on les paraules no arriben. És tal la importància que se li atorga que és un dels Entorns de Treball imprescindibles a l’escola. Al centre hem rebut formació en Música Terapèutica aplicada als alumnes amb TEA i adaptada als alumnes cecs i amb pluridiscapacitat del centre per part de professionals del centre Carrilet i les sessions grupals de música són una de les activitats setmanals estables per als nostres alumnes. Els beneficis de la música són tan evidents que, paral·lelament, l’AMPA, des de fa dos cursos, ha gestionat per a un grup d’alumnes del centre una sessió setmanal amb un musicoterapeuta en horari extraescolar.