“En estos niños, las dificultades de desarrollo debidas a cada una de las discapacidades no se suman, sino que los efectos producidos por cada uno de los déficits se multiplica en relación con las otras discapacidades presentes. No hay suma en definitiva, sino multiplicación de discapacidades…Es esencial para todo terapeuta que trabaje con niños que presentan múltiples déficits comprender sus necesidades plurisensoriales y estructurar la estimulación sensorial de su entorno con el fin de promover tanto las restantes capacidades visuales como todas aquellas otras que, a pesar de ser limitadas, pueden constituir, en mayor o menor medida, el potencial del niño” (M. Leonhardt)
Aquest és el tret més específic del PEC de l’escola. Cada alumne ha de ser atès tenint en compte la seva globalitat, tot ajustant els projectes d’intervenció a les possibilitats reals amb les que cada alumne arriba a l’escola.
- Marc de referència (autisme i Sordceguesa)
- Atenció educativo-terapèutica (món afectiu i món cognitiu)
- Treball amb la família
- Pla nova entrada
- Escola pont
- Centre formador
En primer lloc, cal dissenyar un PLA DE NOVA ENTRADA, amb l’objectiu d’acollir a l’alumne en aquest procés traumàtic de canvi i ajudar-lo a desenvolupar les seves potencialitats atenent les dificultats específiques del moment (angoixa de separació, inseguretat, confusió,…). Cal comprendre’ls des d’una actitud d’ajuda i d’acollida, en un espai d’acolliment emocional (més terapèutic que educatiu), a través d’una intervenció individual que permeti establir un VINCLE emocional i afectiu de confiança i unes interaccions riques entre el/la professional i l’infant. L’establiment d’aquest vincle entre ambdós és el que li aportarà la seguretat i la confiança necessàries per a iniciar un procés més autònom de “connexió” i contacte amb l’entorn proper, per així poder fer el pas, poc a poc, cap a un espai compartit amb d’altres alumnes, amb l’acompanyament d’aquest adult referencial per a ell.
En aquest primer moment, és alhora molt important el TREBALL AMB LA FAMÍLIA. Generalment aquesta està preocupada i desbordada per tot el que suposa tenir un fill amb pluridiscapacitat. Són famílies angoixades i es troben en un dur procés en el qual poden necessitar molta ajuda i comprensió. És per això que el treball amb pares i mares és un altre dels eixos fonamentals de la intervenció pedagògic – terapèutica del PEC.
Més endavant, i tot mantenint una relació individual amb l’adult de referència que garanteixi el clima de seguretat afectiva, l’entorn social de l’alumne en el centre escolar s’anirà obrint i l’alumne es podrà integrar a un entorn d’aula organitzat i estructurat de tal manera que pugui percebre de forma integrada l’espai que l’envolta i els adults referents.
Una característica comuna en tot l’alumnat és la manca de la capacitat organitzadora i integradora de la visió (fonamental per a la conquesta de l’espai) i, per aquest motiu, cal ajudar-lo a fer aquesta conquesta des de fora, a través d’un entorn estructurat, organitzat i des de “dins” afavorint el PROCÉS DE DIFERENCIACIÓ I ESTRUCTURACIÓ DEL PENSAMENT, la qual cosa permetrà el desenvolupament de la resta de potencialitats.
Només quan aquest procés inicial estigui assolit podrem ajudar a l’alumne a emprendre el domini d’aquest entorn (el qual no havia pogut ser interioritzat o ho havia estat només parcialment i de forma fragmentada i poc estable) i, en un MARC COHERENT D’INTERVENCIÓ, anirà establint noves relacions d’interacció amb d’altres adults del centre (educadores, especialistes, monitors, etc) i introduint-se en les activitats agrupades en el què anomenem ENTORNS DE TREBALL: Estimulació visual i/o auditiva, Mobilitat i orientació per l’espai, Percepció Hàptica, Relació i Comunicació, Ajuda Psicomotriu , Alimentació, Música, Activitats de vida diària, Vestir-se i desvestir-se i Hàbits d’higiene. A mida que els alumnes vagin acceptant la dinàmica de l’aula, s’introduiran activitats més expressives, socialitzadores i de caire més “escolar”.
Els entorns de treball són el marc de la PROGRAMACIÓ, punt de partida a partir dels quals es programen els objectius que guiaran la intervenció amb cada alumne. Les activitats dels entorns de treball s’estructuren al voltant d’uns eixos bàsics d’intervenció que alhora formen part dels programes d’intervenció específics, i és el tutor qui ha de vetllar per a que tots els professionals que treballin amb el nen ho facin amb coherència, atenent a la seva GLOBALITAT.
