En primer lloc, cal dissenyar un PLA DE NOVA ENTRADA, amb l’objectiu d’acollir a l’alumne en aquest procés traumàtic de canvi i ajudar-lo a desenvolupar les seves potencialitats atenent les dificultats específiques del moment (angoixa de separació, inseguretat, confusió,…).
Els infants quan arriben al centre estan espantats per les noves sensacions i experiències que provenen d’un entorn que ja no és el reduït de la família, amb la presència periòdica d’un especialista, en el cas dels que entren al sistema educatiu. Els que arriben des d’un altre centre ho fan freqüentment amb la confusió que tot canvi, tota novetat, acostuma a crear en aquests infants.
Cal comprendre’ls des d’una actitud d’ajuda i d’acollida, en un espai d’acolliment emocional (més terapèutic que educatiu), a través d’una intervenció individual que permeti establir un VINCLE emocional i afectiu de confiança i unes interaccions riques entre el/la professional i l’infant. L’establiment d’aquest vincle entre ambdós és el que li aportarà la seguretat i la confiança necessàries per a iniciar un procés més autònom de “connexió” i contacte amb l’entorn proper, per així poder fer el pas, poc a poc, cap a un espai compartit amb d’altres alumnes, amb l’acompanyament d’aquest adult referencial per a ell.
En aquest primer moment, és alhora molt important el TREBALL AMB LA FAMÍLIA. Generalment aquesta està preocupada i desbordada per tot el que suposa tenir un fill amb pluridiscapacitat. Són famílies angoixades i es troben en un dur procés en el qual poden necessitar molta ajuda i comprensió. És per això que el treball amb pares i mares és un altre dels eixos fonamentals de la intervenció pedagògic – terapèutica del PEC.
Més endavant, i tot mantenint una relació individual amb l’adult de referència que garanteixi el clima de seguretat afectiva, l’entorn social de l’alumne en el centre escolar s’anirà obrint i l’alumne es podrà integrar a un entorn d’aula organitzat i estructurat de tal manera que pugui percebre de forma integrada l’espai que l’envolta i els adults referents.
Una característica comuna en tot l’alumnat és la manca de la capacitat organitzadora i integradora de la visió (fonamental per a la conquesta de l’espai) i, per aquest motiu, cal ajudar-lo a fer aquesta conquesta des de fora, a través d’un entorn estructurat, organitzat i des de “dins” afavorint el PROCÉS DE DIFERENCIACIÓ I ESTRUCTURACIÓ DEL PENSAMENT, la qual cosa permetrà el desenvolupament de la resta de potencialitats.
