Relació i comunicació

P1060869P1060819

La manca de visió priva a l’infant cec en els primers anys de vida de l’autonomia que presenten els nens vidents. La forta relació que estableix el nen/a amb l’adult a nivell emocional és imprescindible per donar-li la confiança que li permet rebre informació i, més tard, elaborar-la i poder-la codificar.  Aquesta relació imprescindible en el cas dels nens cecs, ho és encara més quan presenten altres dèficits, els quals els dificulten la relació amb els altres, l’entorn i la seva diferenciació.

La dificultat de diferenciar i diferenciar-se dels altres aboca als nostres alumnes a un gran aïllament i per treure’ls d’ell i contenir l’angoixa que li provoca la ceguesa, necessitarà crear un bon VINCLE  emocional amb l’adult referencial que li doni seguretat per poder iniciar el seu procés d’identificació-separació i individualització psicològica, i permeti a l’adult a partir d’aquí començar el treball en qualsevol àrea.

La capacitat d’un infant per rebre i expressar llenguatge afectarà directament al seu grau d’independència i seguretat. És per aquest motiu, que defensem la COMUNICACIÓ TOTAL, oferint als alumnes el major ventall de recursos comunicatius per tal que puguin utilitzar-los per a sortir del seu aïllament. És important que la informació que rebi de l’entorn sigui directa, activa i acompanyada d’una informació verbal de l’adult, per poder anar convertint aquestes experiències i informacions en imatges mentals.