L’estimulació visual va adreçada a acompanyar i a ajudar el sistema visual amb retard funcional o dèficit, a desenvolupar les diferents funcions òptiques i perceptives, de la consciència inicial d’un estímul fins a ser capaç d’identificar i interpretar representacions bidimensionals i símbols.
Els nens i les nenes amb baixa visió molt sovint “veuen però no miren” (Magda Sanmartin). La resta visual desorganitzada i/o inhibida, malauradament pot tenir el mateix efecte que una ceguesa total, per aquest motiu ha de ser potenciada el més precoçment possible. L’alumne ha d’aprendre a utilitzar al màxim totes les seves possibilitats sensorials, incloses les visuals, atès que quan més les utilitzi, més les podrà aplicar de manera funcional, la qual cosa repercuteix directament en el seu desenvolupament cognitiu i general. “El desarrollo del sistema visual en las personas con baja visión es muy raramente automático y espontáneo” (Dra. Barraga).
Al centre, des que es detecta una resta visual, encara que aquesta sigui percebuda a través d’una mínima resposta basal, es treballa el PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ VISUAL, el qual es du a terme inicialment en sessions d’intervenció individual. “L’estimulació visual va adreçada a acompanyar i ajudar el sistema visual amb dèficit o retard funcional a desenvolupar les diferents funcions òptiques i perceptives, des de la inicial consciència d’un estímul fins a la identificació i interpretació de representacions bidimensionals i símbols “ (Magda Sanmartin). En cas de ceguesa total, el programa anirà encaminat a potenciar i compensar la pèrdua de visió amb els altres sentits auditius i tàctils. El nen cec total necessita realitzar un coneixement d’ell mateix i del món que l’envolta d’una manera diferent, substituint la visió per altres sentits com són els tàctils, auditius, cinestèsics i olfactius.
