El desenvolupament psicomotriu d’un infant amb ceguesa progressa a un ritme significativament diferent al d’un infant amb visió normal. Totes les teories sobre l’aprenentatge emfatitzen la importància de les experiències i/o interaccions amb l’entorn. Es fa palesa la dificultat per tenir una riquesa d’aquestes experiències en alumnes que no poden percebre l’entorn a través de la visió i que a més, tampoc poden conquerir l’espai a través del cos. Al centre es treballa el PROGRAMA D’ORIENTACIÓ I MOBILITAT per l’espai (“Programa d’orientació i mobilitat pel plurideficient cec”. Fulguera-Sanmartin,1991).
Els nens cecs amb pluridiscapacitat, tenen dificultats per iniciar la mobilitat voluntària, cal una ajuda preventiva perquè un retard en el seu inici i desenvolupament repercuteix en el procés de desenvolupament global, generant problemes de percepció, de creació d’imatges mentals, de separació-diferenciació, de manca d’interès i de passivitat…És a dir, comença un procés de desconnexió per manca de comprensió de l’entorn que encara dificulta més l’aparició de la mobilitat voluntària.
Per fomentar el procés de mobilitat serà important que ajudem als nostres alumnes a integrar la informació procedent dels diferents canals sensorials i alhora proporcionar-los l’oportunitat d’experimentar i explorar el seu ambient per després interpretar-lo. Per exemple, identificant diferents superfícies sota els peus, sentint el calor del sol o el vent suau, explorant amb les mans diferents textures, formes, pesos, sòlids, líquids, fred, calent, etc.… Entenem com a entorn d’orientació i mobilitat tot el treball que va dirigit a desenvolupar l’aprenentatge d’habilitats per arribar al desplaçament el més autònom possible.
