20 d’abril de 2017
Són les 12.45 h. A la sala d’actes de l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa l’alumnat de 4t d’ESO està acabant la lectura en veu alta de Josafat. Alguns ja comencen a moure’s a la cadira. Porten més d’una hora escoltant els seus companys.
Un darrere l’altre han anat llegint en veu alta els fragments que, prèviament i amb l’ajut de la professora, havien triat. Una lectura difícil, tot un repte per al nostre alumnat, però ho han aconseguit.
Tot just se senten les darreres paraules arriba el nostre conferenciant. Per tal d’intercanviar unes paraules de salutació amb ell i perquè l’alumnat puga gaudir d’un merescudíssima pausa, els deixem sortir a prendre l’aire cinc minutets.
Després d’una breu presentació de l’extensíssim currículum de Toni Sala, comença la seua exposició. Ens diu que parlarà de Prudenci Bertrana i també de Josafat. Era el que havíem pactat. L’alumnat torna a estar amatent, sobretot perquè, quan ve algú de fora, hi ha un plus en l’activitat organitzada.
Ens explica que l’any 1906 es publicà Josafat. Va ser presentada al premi de novel·la de la Festa de la Bellesa de Palafrugell l’estiu de l’any 1905, sense obtenir-lo. El jurat del premi (Joan Maragall entre d’altres) no premien l’obra per la “Immoralitat”. Curiosament l’obra guanyadora fou L’home bo, de Josep Pous i Pagès. Com ens diu Toni Sala, de la guanyadora, no se n’ha sentit a parlar, mentre que Josafat ha passat a ser, indiscutiblement l’obra més llegida de Bertrana. “Això dels premis, de vegades, és ben curiós”, comenta l’expert.
Qui fou Bertrana? Ens parla dels seus orígens (fill d’un propietari rural), del seu ofici de pintor i professor de dibuix, de com la seua vida és la matèria primera de les seues obres (fins i tot arriba a escriure una obra titulada Jo), de les tragèdies que visqué, de la seua fi en la més absoluta misèria (no es va arribar a trobar cap identificació a la tomba on fou enterrat a Barcelona). Per il·lustrar tots aquests apunts ens llegeix fragments de la trilogia Entre la terra i els núvols. Aquesta és l’obra cabdal de Bertrana, afirma. I ens fa conèixer Innocenci Aspriu, el protagonista de les tres novel·les (L’hereu, El vagabund i L’impenitent), un alter ego de l’autor.
Passa, sense compàs d’espera, de Bertrana a Josafat. Comenta la llengua (una paraula de Bertrana val per cinc, constata), els noms dels personatges, la caracterització del protagonista, l’escenari… Tot parlant de la catedral i del riu, estableix similituds entre Girona i Tortosa. L’alumnat li confirma que també a Tortosa les cases de prostitució estaven a recer de la catedral. Ens explica el somni de la Fineta…
Plana sobre l’ambient un desig de pecar, uns llocs tenebrosos, un somriure simiesc…
Tinc la impressió que voldria dir-nos més coses de les que li permet el temps de què disposa perquè es va mirant tot el material que s’ha portat i que ha col·locat en un cantonet de la taula mentre mentalment tria l’última lectura. Llegir-ho tot era impossible.
Li agraïm una vegada més el seu entusiasme per fer-nos partícips dels seus coneixements i haver pogut conèixer una mica més l’univers literari de Prudenci Bertrana.
Departament de llengua catalana i literatura
Institut Cristòfol Despuig, de Tortosa
