Història

El primer Institut fou fundat el 1844 i instal·lat a l’edifici del Seminari al carrer Montcada. Aquest edifici fou arrabassat als jesuïtes el 1767 després de la seva expulsió i desamortitzat el 1841. El 1848 es va haver de tancar per manca d’alumnat.

El 5 de gener de 1863 el comte de Bañuelos, diputat a Corts, es compromet a defensar davant del govern la línia del ferrocarril, un subgovern per a Tortosa i un institut de Segon Ensenyament.

El 14 de gener de 1863 la reina trametia una Reial Ordre d’autorització d’un institut local i un col·legi d’interns de Segon Ensenyament. L’Ajuntament i la societat tortosina es van dividir, ja que un sector pretenia que fossin els escolapis els que es fessin càrrec del centre. Finalment triomfà l’opció pública.

El 29 de juliol de 1863 el rector de la Universitat Literària de Barcelona traslladava a Tortosa una Reial Ordre cursada pel Ministeri de Foment per la qual la reina Isabel II, d’acord amb el dictamen emès pel Reial Consell d’Instrucció Pública, atenent l’autorització prèviament sol·licitada per l’Ajuntament, autoritzava l’establiment d’un institut en el qual es poguessin cursar tots els estudis generals de Segon Ensenyament, així com una càtedra de dibuix lineal, d’ornament i de figura. L’Ajuntament n’havia d’adquirir el material científic necessari.

Per finançar aquestes despeses l’Ajuntament imposà una taxa sobre l’oli i la farina per sostenir econòmicament l’Institut. Fou ubicat a la Casa de l’Ensenyament, edifici municipal situat al costat del Seminari, que abans havia estat presó i llavors era una escola femenina dirigida per la monja de la Consolació Rosa Maria Molas, avui santa. D’entre el professorat d’aquests primers anys destacaren el beat Mossèn Manuel Domingo i Sol i l’historiador i metge Daniel Fernández.

Després de la revolució de setembre de 1868 l’Institut es traslladà a l’antic Col·legi de Sant Maties i Sant Jaume (avui Reials Col·legis). Després de catorze anys de funcionament, l’Institut fou clausurat per problemes econòmics; l’edifici es tornà al Seminari i el bisbat fundà al mateix lloc el Col·legi de Sant Lluís per impartir l’ensenyament secundari agregat a l’institut de Tarragona.

Essent alcalde Joaquín Bau, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou creat per Reial Decret de 3 de maig de 1928 l’Institut de Segon Ensenyament. L’Ajuntament de Tortosa va comprar al Bisbat l’antic Seminari, al carrer Montcada, per tal d’instal·lar-lo. El 7 d’octubre de 1928 s’inaugurà el curs.

L’Institut va viure tota la vida política del moment. Proclamada la República, dictà la lliçó inaugural Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció pública i enemic polític de Joaquín Bau. En ser front de guerra al llarg de dos anys, Tortosa patí forts bombardejos arribant a ser pràcticament destruïda. L’Institut quedà molt malmès per l’aviació feixista el 1938.

Fins al curs 1953-54 no començaren les obres de restauració de l’edifici. Els alumnes foren traslladats a l’antic Hospital de la Santa Creu, després Ajuntament, a la plaça dels Estudis (avui, Jutjats). Les obres de restauració acabaren a l’agost de 1956 i el curs 1956-57 es tornà a l’edifici del carrer Montcada, sent inaugurat pel mateix Joaquín Bau, president del Consell d’Estat. A petició del director, Mariano Hernández, se li donà el nom de “Joaquín Bau”. Deu anys després començà l’edificació d’una secció delegada al barri de Ferreries amb la previsió que es transformés en un nou institut, però allí es traslladaren els alumnes masculins i, després d’una ampliació el curs 1970-1971, s’hi traslladà la resta de l’alumnat, i va ser abandonat l’edifici del carrer Montcada.

El curs 1967-1968 s’implantaren els estudis nocturns i, de mica en mica, l’Institut s’anà masssificant. Fou ampliat primer amb una sala d’actes i pistes poliesportives, i el 1982 s’acordà la construcció d’una àrea de serveis: biblioteca, menjador i aules especials.

El 1983 el claustre proposà el canvi de nom de l’Institut pel de “Joan Bta. Manyà” exprofesor del centre i teòleg i catalanista eminent. L’Associació de Pares i l’Ajuntament en van frenar la proposta.

A causa del creixement de l’alumnat, el curs 1987-88 se n’autoritzà una extensió al col·legi de la Mercè, al barri del Rastre, i després es traslladà al nou edifici que havia de ser un nou Institut al barri del Temple, però que fou compartit amb un col·legi d’ensenyament primari.

El curs 1996-1997 l’edifici presentà problemes i, d’altra banda, s’hi traslladà tot l’alumnat de l’Extensió. Aquests fets van provocar que s’iniciés un procés de remodelació, construint-se noves aules, gimnàs i la redistribució de tot l’espai interior.

Al llarg d’aquesta etapa, l’Institut ha estat imbricat en la vida social i cultural de la ciutat, sorgint d’entre el seu professorat càrrecs públics, escriptors i pensadors, i d’entre l’alumnat figures que destaquen a nivell nacional en el camp de les arts i científics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>