20 comentaris

  1. xavi

    Xavi: Aquesta obra va ser impressionant no només perquè als nens ens va fer gràcia si no perquè als adults els hi va fer pena. No sé com ho van planejar tot perquè quedés tant bé.

  2. Sergi

    Hola ZER El Sió! Sóc el Sergi, ara us explicaré perquè m’agrada el teatre del Polzet. Em va agradar perquè el senyor no parava d’agafar pa de la butxaca, sota el matalàs… També em va agradar perquè quan volia entrar dins d’una casa es posava dins de l’armari. 🙂 🙂 🙂 🙂 😛

  3. XÈNIA

    Hola ZER! EM VA AGRADAR més QUAN el vellet s’agafava el pa i el fill no el veia, també em va agradar quan escampava els mitjons i feia més personatges i per últim em va agradar quan les seves filles eren mitjons. Fin a la pròxima ZER :):):(

  4. Albert :)

    Hola ZER, sóc l’Albert us vull comentar la meva experiència al teatre. El teatre va ser genial perquè feia molta gràcia i també pena. El que més em va agradar del teatre va ser la part que el senyor més gran va agafar els pans que havia amagat, una altra cosa que em va agradar va ser veure els nens del Macià Companys. Estic esperant el pròxim teatre!!!
    I vosaltres? ;p 😉 🙂 :p :p :p

  5. Izan

    El Polzet, la recomano perquè va ser molt divertida i el padrí feia molta gràcia perquè sempre és treia un tros de pa d’algun lloc.

  6. Ian

    La recomano perquè em va fer molta gràcia i segur que a vosaltres també. Em feia tanta gracia perquè cada vegada que el noi marxava, l’avi treia una llesca de pa.

  7. Aina

    Hola Zer!
    Sóc l’Aina de la classe dels grans de Preixens!
    Em va agradar molt l’obra de teatre del Polzet, va ser molt divertida i interessant! M’ho vaig passar molt bé escoltant-la i mirant-la, va ser molt divertida, encara que era una mica difícil d’entendre perquè era bastant complicada. Per mirar l’obra, em vaig seure al costat de la Naomi de la meva classe i d’una de les senyoretes. L’obra, feia gràcia, però també pena, perquè l’home gran, era molt gran i no sabia molt el que feia. En resum, una obra molt entretinguda. Mentre anàvem mirant l’obra, sentia: clic-clic, les senyoretes, ens feien fotos a la foscor quan nosaltres no les miràvem! A l’acabar, abans de marxar, ens vam fer una fotografia tots junts, i aleshores, vam pujar a l’autocar i vam tornar cap als pobles. Una obra molt bonica!
    Adéu! Fins a la pròxima sortida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>