El passat dimecres 20 d’octubre els/les alumnes de 3r ESO de l’Institut Marta Estrada vam fer una dinàmica en la qual dos equips s’enfrontaven per aconseguir fer la torre de cartes de naips més alta possible, però… no hi havia normes. A part dels dos grups, n’hi havia un tercer, els observadors. Aquests tenien la tasca d’apuntar en un paper tot el que diguessin els components dels altres dos equips, per així després llegir-ho davant de tothom i veure quines reaccions i sentiments havien tingut els altres dos grups durant tota la dinàmica.
Al principi els dos grups estaven tranquils fent els castells. Fins que un grup es va adonar que els altres tenien plastilina (un recurs que ells no tenien). Com no hi havia normes, els alumnes ens podíem barallar, tirar les torres, robar cartes… De cop tot es va descontrolar, i vam passar de democràcia a anarquia en un instant.
Tots els alumnes, en general, vam considerar que la dinàmica va ser un gran aprenentatge. Tenia la finalitat d’entendre com i per què es generen els conflictes, baralles o guerres, i així concloure com les podem solucionar o evitar (si haguéssim compartit la plastilina, tots haguéssim aconseguit fer el castell, però al final ningú ho va aconseguir). Al mateix temps, vam parlar també de les desigualtats de recursos que tenen els pa
ïsos, com això crea violència i quins tipus de violència hi ha.
Amb aquesta dinàmica vam aprendre dues coses fonamentals: la primera és que qui primer se n’adona de la injustícia és aquell que la pateix i la segona és que amb violència no anem enlloc. Dues possibles solucions haguessin estat compartir la plastilina (recursos) i posar normes. Hem d’aprendre a compartir, i a ser menys egoistes i més respectuosos amb els/les altres.
Abel García i Berta Martínez
