L’1 de febrer, vam tenir una xerrada a l’Institut en commemoració del DENIP, Dia Escolar de la No Violència i la Pau, on l’objectiu era enfortir la Cultura de Pau al centre i tots els valors associats.
La xerrada la van fer en Zaid i l’Amparo. En Zaid, de vint anys, ens va explicar com va arribar a Espanya i com va ser la seva experiència. L’Amparo l’ha anat acompanyant en tot el seu recorregut.
En Zaid va començar el seu camí amb catorze anys, juntament amb el seu cosí de 18. Venien del Marroc (Tànger) en pastera. Van pujar 35 persones en una furgoneta, perseguits per la policia, i finalment van enfilar-se mar endins a través d’un riu. Van estar quatre dies per arribar, i pel camí es van morir 5 persones. Es van perdre pel mar, es van quedar sense combustible, i durant aquells dies no van poder ni dormir, ni menjar, només beure aigua. Marejos, cansament, fred i angoixa els van acompanyar durant aquest dur viatge. Quan van arribar a Espanya els van posar de seguida en un centre, on van estar set dies. En Zaid ens va parlar de la impotència de no poder entendre res ni poder-se comunicar, per dir que era menor d’edat, i de la por que el tornessin a Marroc. Als majors d’edat els van tornar al Marroc, i ell va continuar el camí sol. Va passar per 2 centres d’acollida, a Almeria, i finalment va poder venir cap a Barcelona.
Aquí va tenir la desventura d’ajuntar-se amb un familiar, qui va prometre ajudar-lo, però qui finalment el volia utilitzar per treballar i aprofitar-se’n. Un dia es va trobar les maletes fora de la casa. Va estar un mes i mig vivint sota un pont. S’alimentava de demanar i de recollir menjar al Mercadona. Tenia clar que volia una vida digna i un futur segur.
Finalment, va conèixer l’Amparo de l’entitat «Quatre Camins Solidaris» i a d’altres famílies que ajuden a joves nouvinguts, que volen un futur digne, és a dir, uns papers, estudiar i treballar. En Zaid va aprendre el castellà, i va començar-se a enfocar en el seu propòsit.
Actualment viu amb una família i estudia electromecànica als matins, i treballa a les tardes. Té «papers» i està integrat i feliç. El més important de la xerrada és el testimoniatge de què és important que ens ajudem, que lluitem per un món on la Pau i la No-violència regnin.
Alumnes de 3r d’ESO
