En temps de tanta incertesa, les persones busquem seguretat per tots els racons de la nostra vida i el nostre entorn conegut i és aquí on tothom pren consciència dels serveis públics que han atès, atenen i seguiran atenent les persones.
Aquests darrers dies ens han demanat a Granollers, des de diferents mitjans de comunicació, que les direccions dels centres de secundària expliquem com valorem nosaltres el que està passant en relació a l’educació dels i les adolescents amb els que treballem cada dia, com valorem el plantejament del tercer trimestre, com estem treballant en els nostres centres i com preveiem que serà el final de curs.
Com hem fet públic en diverses ocasions amb anterioritat al moment que vivim, els Instituts públics de Granollers no som entitats aïllades. Estem connectats permanentment. En la línia del que la circumstància exigeix, telemàticament, cada dia parlem, compartim i prenem decisions conjuntes, respectant, com sempre, les diferències pròpies de cada projecte, però dins el marc comú del que som: el servei públic d’educació secundària de la ciutat de Granollers. És per aquest motiu que en un moment en què són tan importants els esforços col·lectius per millorar la vida dels individus, nosaltres seguim treballant com ho fèiem: en xarxa i amb un marc general coordinat i acordat. Aquest escrit n’és un exemple més.
Volem donar un missatge de tranquil·litat en aquest context angoixant i dolorós que estem vivint. Volem que la confiança de la que hem gaudit sempre per part de les famílies i l’alumnat no es vegi ara pertorbada per informacions sintetitzades en tres línies que poden malinterpretar-se o, directament, no saber com interpretar-se. Tots i totes les docents que treballem als instituts som professionals de l’educació i experts en el tracte amb els adolescents. Coneixem les seves febleses i les seves fortaleses, les seves il·lusions, els seus neguits, les dificultats en les que viuen i les sorts que tenen. Coneixem les famílies i sabem l’esforç que fan i sabem que, com qualsevol adult, estan gestionant a casa seva situacions més o menys complicades però, sens dubte, difícils. Sabem com aprenen els alumnes, sabem que tots i totes aprenen amb estratègies diferents i amb ritmes diferents, sabem que l’educació d’una persona -infant o adolescent- no és el resultat de dos mesos d’exercicis i exàmens.
Tot això, no ho hem descobert ara, ja ho sabíem i ja treballàvem així abans del COVID-19. Què és el que ens falta? El que a tothom: el contacte humà. Sense contacte, sense somriures, mirades, copets a l’esquena i reflexions, especialment amb els adolescents més joves (els que fan ESO), cal un esforç gegantesc per il·lusionar per aprendre i per motivar. Aquest és el gran repte en el que ara centenars de docents de Granollers estan immersos, el principal: fer que flueixi la relació interpersonal entre docents-famílies-alumnat i entre el propi alumnat.
I en això, com sempre, estem treballant tots els equips docents de secundària. En mantenir els vincles afectius amb l’alumnat per tal d’acompanyar-los en el camí de l’aprenentatge, personal i acadèmic. Els estem fent l’acompanyament en la gestió de la situació personal que viuen, en l’adquisició dels recursos que necessiten per comunicar-se (si no els tenen), en valorar els seus progressos i en valorar els aprenentatges que van fent (consolidació, noves preguntes, noves descobertes), tenint present la singularitat de cadascú.
Vetllem per tal de garantir que el màxim possible d’alumnes tingui el que necessita. El que depèn dels centres ja ho tenen. Ara és temps que l’Administració, que hi està treballant, posi els recursos necessaris per arribar allà on només l’Administració pot arribar.
A tots els centres s’ha fet una proposta d’activitats diàries viable, personalitzada en alguns casos. A tots els centres s’ha posat en marxa un espai de comunicació, a través de vídeo-trobades, on els alumnes poden expressar-se, compartir i gaudir del contacte. A tots els centres avaluarem tenint present les circumstàncies i el camí recorregut fins ara (ja hem fet 2/3 parts del curs de manera presencial). A tots els centres recollirem les evidències del progrés i les valorarem. A tots els centres ens pensarem molt bé a quins alumnes els convé quedar-se un any més al curs on són ara. A tots els centres repensarem les programacions els curs vinent en funció dels coneixements previs de l’alumnat. A tots els centres mantenim contacte amb les famílies.
I tot això no és nou. Tot ja ho fèiem, ho fem cada curs. És el rovell de la nostra feina. Ara han canviat les eines, també és una oportunitat per aprendre. I d’això en parlarem molt, a classe, els propers mesos i anys, quan ens tornem a trobar en la presencialitat, que és del que totes i tots tenim moltes ganes.
Montse Bosch (Directora de l’Escola Municipal del Treball)
Isabel Llorente (Directora de l’Institut Marta Estrada)
Glòria Montoy (Directora de l’Institut Carles Vallbona)
Alícia Moreno (Directora de l’Institut Celestí Bellera)
Lluís Serra (Director de l’Institut Antoni Cumella)
