Al llarg de la història l’ésser humà ha fet servir cada cop més fonts d’energia. Aquestes fonts tenen un límit, però, que cada vegada és més a prop. La producció de petroli està en davallada fins a tal punt que aquesta font pot desaparèixer en un futur no gaire llunyà. La producció d’urani i de carbó també està baixant. En vista d’això, la Xina, la major productora de carbó, ha començat a frenar l’explotació de carbó. S’espera que el gas comenci a davallar cap al 2020.
Llavors, podem dir que el nostre futur depèn de les energies renovables, però aquestes també tenen un límit, que és més baix que el límit de les energies no renovables. El que passa, però, és que per produir determinades energies renovables són necessàries energies no renovables. És el cas per exemple de l’energia eòlica. Però tot i així, en tenim d’altres, entre les quals l’energia renovable de concentració solar, que és la millor dins d’aquest grup.
Moltes vegades acostumem a pensar i opinar que la crisi de materials i d’energia no tenen relació amb l’econòmica. Però, de fet, n’hi ha molta, de relació (mercantilisme, establiment de concentracions…).
Les solucions ofertes no funcionaran ja que no tindrem prou energia ni capital per dur-les a terme. L’única cosa que podem fer és imposar límits i, de fet, el planeta els imposa. En són un exemple els efectes provocats per l’escalfament global. Si continuem així, la temperatura global del planeta en 500 anys serà d’uns 225ºC quan ara és de 14,5ºC. L’escalfament global provocaria també canvis climàtics:
- Pujada del nivell del mar fins a 50 metres.
- Acidificació de l’oceà.
- Canvis als patrons migratoris.
- Nous patrons de circulació i precipitació.
- Extrems ambientals.
En resum, estaríem davant de la fi del món.
Què cal i què podem fer?
- Hem de construir un futur diferent que s’aparti del guió autodestructiu en el qual actualment vivim.
- Hem de començar a repensar la manera de fer les coses, si no la crisi econòmica no acabarà mai.
- Hem de construir una nova economia, respectuosa amb els límits.
- Hem de relocalitzar la producció, canviar hàbits i canviar la societat.
Antonio Turiel també ens explicà que no es tracta de salvar el planeta, ja que el planeta és prou resistent per suportar canvis i adaptacions als quals ens avenim, sinó que es tracta de salvar el nostre hàbitat, el lloc on vivim: es tracta de salvar les nostres vides.
Àlex Castro, delegat d’Escoles Verdes de 1r B d’ESO.
