El passat divendres dia 23 de novembre, va tenir lloc un homenatge a Jesús Moncada, escriptor de Mequinensa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. El motiu de l’acte va ser la celebració del 25è aniversari de la seva obra Camí de Sirga, la més coneguda de l’escriptor.
L’homenatge va començar amb parlaments de diferents representants polítics, després, va parlar la germana de Moncada. Rosa Moncada va explicar com era la vida, el dia a dia amb el seu germà. Es va poder veure l’amor que li tenia a mesura que anava parlant, com se li van il·luminar els ulls quan pensava en els seu estimat germà.
Finalment, va parlar la gran escriptora Rosa Regàs que és guanyadora d’un premi Nadal i d’un premi Planeta entre d’altres. Amb les seves paraules, va fer-nos sentir que ser escriptor no és nomes saber escriure, és viure cadascuna de les paraules de les que escrius, sentir dolor quan fas morir un personatge o, pel contrari, sentir-te feliç amb la sort d’un altre. Ens va explicar que ser escriptor és saber crear el teu propi món a partir del que ja existeix. Després ens va demostrar la gran estima que tenia envers l’escriptor de Mequinensa.
.jpg)
Acabats tots els parlaments, alumnes dels instituts de Roquetes, del Cristòfol Despuig i, finalment, un professor del Joaquim Bau, van llegir fragments de les obres de l’escriptor.
En representació del nostre institut, Georgina Benet de 2n de Batxillerat, va llegir Paraules des d’un oliver de l’obra El Cafè de la Granota. L’alumna va expressar molt de sentiment en la lectura i ens va deixar encantats.
En conclusió, podríem dir que Jesús Moncada va ser un gran escriptor, no solament d’aquestes terres, sinó també de tota la cultura catalana de la seva època. Els seus llibres han estat traduït a molts idiomes, fins i tot Camí de Sirga va ser traduït al japonès. En les seves obres, es veu reflectit el seu sentiment envers la seva terra, com va viure la desfeta de la seva ciutat natal. Jesús Moncada rebrà un homenatge similar a Mequinensa i, finalment, un altre a Barcelona, on va acabar de viure la seva vida.
Cinta Baubí (2n BAT Humanístic)
