Tot i que no ens esperàvem aquell contingut tant detallat i explícit, va ser una gran mostra per a entendre com veien un dels tabús més gran i extens de la nostra societat, amb tot tipus de pràctiques i festejos que ens han quedat recollits en els seus escrits i textos poètics, com va fer Ovidi en la seva l’obra Ars Amatoria on explicava com havia de ser la vida en parella en un matrimoni romà.
En l’exposició vam veure molts quadres i pintures de l’època on mostraven i escenificaven totes aquestes explicacions. Juntament amb les obres d’art, vam poder llegir i conèixer biografies de personatges històrics i déus relacionats amb aquest tema i amb textos que mostraven la seva implicació a la societat de llavors i els pocs complexos que mostraven a l’hora de dur a terme el que afirmaven sobre la pràctica del sexe.
Entre quadres i biografies molt visuals, també hi havia una gran quantitat de figures artesanals amb forma d’òrgans sexuals (majoritàriament masculins) amb caps de déus o de persones il·lustres de l’època fetes amb exquisit detall, collars per poder dur-los penjant al coll i copes per beure amb la mateixa forma.
Va ser una visita per obrir les nostres ments i adornar-nos que fa dos mil anys tenien menys prejudicis i tabús que en la nostra societat. Els seus déus predicaven amb aquestes pràctiques i llibertat de sexe i fins i tot els governadors i emperadors vam participar amb aquesta política d’exemplificar. Tot i que sempre hi ha algú que volia retornar els valors morals i limitar les relaciones entre les persones, van aconseguir integrar perfectament en la seva societat d’una manera molt corrent una cosa que avui en dia nosaltres veiem com vulgar i d’abstenir-se de parlar-ne en públic. Així que no ens aniria gaire malament tornar a l’època clàssica i adoptar alguna de les seves costums, tot i que fer excepcions amb algunes.
Albert Martí
