Crítica de l’obra ‘Quan Moncada va trobar Bearn’

La companyia RetretTeatre representant del conte «Futbol de ribera».

Avui dimarts 16 de febrer hem anat a l’Institut de Roquetes a veure la representació teatral Quan Moncada va trobar Bearn, una obra basada en les dues lectures curriculars de selectivitat: El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada, i Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga.

Amb la idea que seria un complet avorriment, perquè no ens vam enganxar gens a la lectura de l’obra de Villalonga, en hem endut una grata sorpresa de la representació: a tots ens ha agradat molt, amb alguna inevitable excepció (i no direm noms i cognoms!).

La companyia RetreTTeatre, formada per tres actrius i un actor joves, han presentat un muntatge senzill però complet amb només una cadira, un bagul i dues titelles que ens han transportat a dos mons aparentment difícils de compaginar. Aquesta era precisament una de les incògnites que no sabíem com resoldrien.

La seua proposta ha estat que dos actors representarien una obra, els altres dos l’altra, i que s’ajudarien mútuament fent servir la tècnica del teatre dintre el teatre. D’aquesta manera han anat alternant la història més aviat seriosa dels personatges de Bearn amb diferents contes del Cafè de la Granota, tots ells força divertits («Senyora Mort, carta de Miquel Garrigues», «Preludi de traspàs», «L’assassinat del Roger Ackroyd», «Futbol de ribera» (fent participar el públic) i «Els delfins»). Hem trobat a faltar contes tant divertits com «Un enigma i set tricornis» o «Amor fatal en decúbit supí», tot i que reconeixem que eren un poc més complexos de representar.

Definitivament ens ha encantat tant el muntatge com l’actuació dels actors, que ho han fet tan bé amb tan pocs recursos tècnics.

Andrea, Abril, Sergi, Lluís, Xavier, Younesse i Albert