La química de l’amor

Sota el projecte EnamorArt-se, des de l’Espai Creatiu hem treballat diverses temàtiques i hem emprat diversos llenguatges artístics, per tal de tractar de reproduir l’amor o l’enamorament en les nostres sessions. Tot i que era un contingut que de primeres els semblava estrany i una mica aliè a l’alumnat de 1r, a mesura que l’EC avançava s’han anat enganxant a la dinàmica i hem pogut realitzar una experiència bastant enriquidora.

El nostre projecte s’anomenava La química de l’amor, adreçant-nos al coneixement de les hormones que intervenen en aquestes sensacions, com l’endorfina, la serotonina, oxitocina, adrenalina i dopamina. Cadascuna representa unes sensacions i totes plegades ens permeten saber quin son els mecanismes químics que intervenen en l’enamorament. A més a més, mitjançant les Converses d’art i una sèrie de tasques, treballarem els nous tipus de relacions i formes d’estimar que avui dia tenen una total vigència en la nostra societat.

Tanmateix, de cara a la mostra, l’alumnat i jo considerarem que realitzar una sessió explicant aquestes hormones era un format molt teòric, de manera que millor experimentar-les en la mateixa classe mitjançant les sensacions que podem tastar a través dels sentits. Per això, plantejarem una aula sensorial, inspirada en les aules sensorials per a l’estimulació dels sentits que empren per a l’alumnat amb autisme o d’altres trastorns cognitius. L’objectiu és que mitjançant aquesta experiència, les famílies s’aproximen al treball que ha dut a terme l’alumnat i que sentin ells mateixos les emocions que ens apropen a l’amor.