El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2024, continuem la sèrie d’entrevistes amb la Marta Boix i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Indicadors naturals i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
A mi sempre m’ha agradat la química i d’entre les propostes de treballs que teníem aquest era un que em cridava força l’atenció. També, perquè fent aquest treball volia acabar de decidir-me entre si estudiar una carrera enfocada en la química o en les matemàtiques.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
He fet un estudi d’indicadors naturals, de fruites, flors i verdures, per comprovar si el seu pigment és un indicador de pH com la fenolftaleïna que és artificial.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
Ha estat un treball amb molta feina de laboratori. S’han de fer moltes dissolucions i molts càlculs, que de vegades cal ajustar. Si la dissolució no surt amb el pH esperat, has d’anar adaptant els resultats. Ha estat una feina pesada i molt repetitiva, ja que ho ha hagut de fer amb 20 substàncies diferents, però, tot i això, m’ha agradat fer-la.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
El que més m’ha sorprès ha estat comprovar el canvi tan diferent que té la col llombarda al reaccionar amb diverses substàncies àcides i bàsiques en comparació amb tots els altres pigments que he fet. La col llombarda canviava de color a cada pH i la resta podien canviar de tonalitat, però no de color.
Llavors, pel que dius, la dissolució de la col llombarda podria substituir a la fenolftaleïna?
Sí, podria. La fenolftaleïna té un interval de viratge petit que canvia de color en un rang d’entre pH 8,3 a pH 10 . Per contra, la dissolució de la col llombarda va canviant a mida que el pH va augmentant. I pot ser més efectiva depenent del que es vulgui mesurar. Però, la col llombarda és un indicador de pH que no és reversible, mentre que la fenolftaleïna sí que ho és.
He vist que has pensat de crear el concepte de marcador de pH, per què?
Doncs, perquè els indicadors naturals que jo he utilitzat per fer el meu treball, cap d’ells és reversible, és a dir, que en posar un indicador d’aquest en una dissolució àcida adquireix un color determinat. Però a l’hora de transformar aquesta dissolució en bàsica no canvia de color, sinó que es queda amb el color que havia adquirit amb la dissolució àcida.
Els indicadors que són reversibles sí que fan aquest canvi de color, però els indicadors naturals no ho fan, no són reversibles. Així, he proposat crear el marcador de pH per les substàncies indicadores no reversibles per diferenciar-les de l’indicador de pH que sí que és reversible.
Quines fruites, flors i hortalisses has utilitzat?
Col llombarda, pastanaga, pebrot vermell, pebrot verd, maduixa, nabius, ceba vermella, cireres, cúrcuma, espinacs, gerani rosa, gerds, gessamí blau, hibisc, hortènsia, raïm blanc, raïm vermell, raves vermells, remolatxa i tomàquet.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit del professor que t’ha tutoritzat, el Marc Coll.
