Sèrie d’entrevistes treball de recerca: Xènia Vivas i el treball Pla d’alimentació per la preparació d’una marató

El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.

Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.

Aquest any 2022, continuem la sèrie d’entrevistes amb la Xènia Vivas i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.

El teu treball es titula Pla d’alimentació per la preparació d’una marató i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i per tant ja demanem disculpes per endavant.

Però, anem al gra!

El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?

A mi el tema de l’alimentació i la nutrició sempre m’ha interessat molt. De fet m’agrada molt menjar i m’agrada molt cuinar.

En un principi vaig plantejar-me de fer el treball sobre l’alimentació per a la preparació d’una competició de gimnàstica perquè és un esport que m’apassiona i al que he dedicat 13 anys. Però parlant amb la meva entrenadora (olímpica d’Atenes 2004) em va dir que ella mai havia fet cap dieta especial i que per tant no en podria treure gaire contingut. I és per això que vaig desistir de fer-ho sobre la gimnàstica i em vaig plantejar de fer-ho sobre la marató.

Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.

Preparació de receptes (que siguin visualment atractives) per a una persona que s’està preparant per a una marató, que he recollit en un llibre que he confeccionat.

Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?

Vaig començar tota la part teòrica a nivell molecular, analitzant com el cos assimila els nutrients. Però aquest era un tema que encara no havíem treballat a classe i entendre aquests conceptes per poder fer un bon treball potser va ser el més complicat del treball, com a mínim al principi.

Com a moment avorrit per a mi va ser buscar i trobar aliments que aportin el mateix (o pràcticament) a l’organisme. És a dir trobar aliments que siguin nutritivament similars.

De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?

Acabat el treball i el llibre vaig fer una enquesta i em va sorprendre que molta gent no creu que una dieta pugui influir favorablement en el rendiment. De 13 maratonians que vaig enquestar, només 2 creien que la dieta podia millorar el rendiment esportiu.

La resta contestaven que no hi creien o que bé hi ha d’altres factors molt més importants en el rendiment com la temperatura, l’estat anímic.

Ens agradaria saber si tens alguna anècdota o fet curiós o divertit en el t’hagis trobat durant les llargues hores de feina, de documentació i d’investigació.

Cap al final del procés de confecció del treball anava una mica justa de temps per a la confecció del llibre de receptes. Vaig trucar una amiga meva perquè m’ajudés, la Carla Mayor. Vam començar a les 10 de la nit i vam estar treballant fins a les 7 del matí.

En el teu treball t’has centrat molt en la dieta que hauria de seguir un esportista maratonià per optimitzar la cursa. Al ser la marató una prova molt llarga i exigent quina importància té la ingesta d’aliments durant la cursa? Aquesta ingesta té una relació directa i ve condicionada per aquesta dieta prèvia?

Jo em vaig centrar molt en la part prèvia perquè una marató necessita molts mesos d’entrenament i també necessita una preparació nutricional. Quan fem esport,el cos utilitza majoritàriament carbohidrats. Jo em vaig centrar en la part prèvia per que fos rica en carbohidrats i arribar a l’inici de la competició amb el nivell màxim de carbohidrats ,per així poder acabar amb un  nivell òptim de rendiment.

No vaig mencionar res sobre l’alimentació durant la cursa perquè això donaria per un altre treball de recerca. Tot i així en el meu llibre hi ha una recepta d’unes barretes que recomano que es prenguin durant la cursa perquè quan s’esgotin els nivells de glúcids amb els que has començat has de tornar a regenerar-los.

Quan vaig fer l’enquesta molts maratonians em van dir que es prenien gels o begudes. I a partir d’aquí no podia incorporar res al meu llibre de receptes ja que són productes que es compren a la farmàcia.

Parles de la importància de la presentació dels plats a nivell visual per tal que la gent toleri més bé una dieta. Això és així en totes les dietes o només en la que has confeccionat tu?

En totes! Vaig acabar el llibre, el vaig ensenyar i vaig preguntar si seguirien aquesta dieta. Va haver gent que deia que allò no era una dieta, que feia massa bona pinta!

Existeix el mite que una dieta és menjar avorrit i que es limita a un tros de peix amb patata i verdura. I això no és així. Realment la dieta és molt important per a la salut i fer veure a la gent que no ha de ser monòtona ni avorrida és una manera de crear consciència. És molt important que t’entri pels ulls!

Què li diries a la gent que no creu que una dieta prèvia pot millorar el rendiment?

Doncs que ho provi. Que faci una cursa sense seguir cap dieta i una amb una dieta adaptada a les seves necessitats i a partir d’aquí que faci la seva valoració.

Cada persona és un món i l’anàlisi del rendiment no és només el temps que trigues a fer la curs sinó també per exemple com de cansat estàs al finalitzar la cursa. Tot plegat depèn de cada persona.

Perquè la dieta que has confeccionat és rica en glúcids si els lípids aporten més energia?

L’organisme el primer que crema són els carbohidrats. Si vols que el teu organisme vols que cremi lípids l’has d’acostumar a fer-ho. Això es fa entrenant en dejú per entrenar al teu organisme a cremar lípids. Si no has fet aquest entrenament no pots arribar a la cursa amb moltes reserves de lípids perquè el cos no els cremarà de manera eficient.

Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.

Finalment reconèixer la part de mèrit dels professors que t’han tutoritzat, la Carme Balaguer i el Ximo Grifo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>