El dia 10 d’abril ens va visitar l’escriptora catalana d’origen marroquí, Najat El Hachmi. Va començar explicant com era la seva vida a Nador, la seva ciutat d’origen, i com va fer un gir quan va venir a viure a Vic, Catalunya.
La Najat El Hachmi ens va informar que està llicenciada en filologia àrab per la Universitat de Barcelona. El 2004 va publicar la seva primera obra, Jo també soc catalana, on tracta de la integració en la cultura catalana dels immigrants. El 2007 va obtenir el premi Ramon Llull de novel·la amb L’últim patriarca i el 2015 els premis Sant Joan de narrativa i Ciutat de Barcelona per La filla estrangera. La seva darrera publicació ha estat Mare de llet i de mel, 2018.
L’autora vivia en una zona rural. Ens va explicar com eren les condicions en què estaven ella i la seva gran família, també que, sobretot en les dones, era molt tradicional contar petits relats i contes entre elles. S’ho passava molt bé. Però aquella època era molt difícil viure en aquella part del món, fins i tot, a vegades, no tenien llum ni aigua a casa seva. Aquestes condicions van motivar que el seu pare els portés a Vic.
Ella ens va relatar com va ser la seva experiència del canvi de cultura, també com se sentia i què opinava de la gent. Tota aquesta informació la va reflectir en el seu llibre Jo també soc catalana: “Era purament autobiogràfic i em vaig centrar en el fet d’haver emigrat”, va dir la Najat. La seva adaptació va ser difícil, perquè la gent no la considerava catalana i quan tornava al Marroc, al seu país natal, la seva família tampoc no la considerava d’allà. Llavors va decidir veure com s’identificava i va descobrir que se sentia catalana.
El canvi de país va afavorir la seva dedicació a l’escriptura, perquè a Catalunya va ser on va estudiar, on va aprendre a llegir i a escriure. Va afirmar que el fet d’haver-hi biblioteques plens de llibres diferents i que podia agafar en préstec va ser molt bo, perquè li agradava molt llegir i, d’aquesta manera, es va motivar a escriure.
Imane Amjahad (1r batx. A)
