Enguany els nois i noies de 1r batxillerat, fruit de l’estudi de l’Antologia poètica catalana, ens han “regalat” uns vídeos preciosos dels poemes treballats, que després gaudim i comentem a classe. Cada alumne n’exposa un i així, vídeo a vídeo, poema a poema, fem tots junts un recorregut per la poesia catalana: des dels trobadors a Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal. Durant aquest trajecte ens adonem que la poesia és una bona eina per a conèixer, entre d’altres coses, qui som, com és el món o si som gaire diferents dels poetes del segle XII. Justament els dos poemes que tanquen el recull ens han semblat una bona excusa per a oferir-vos-en un tastet, en la jornada d’avui, que commemorem El Dia Internacional de la Dona.
“L’Elionor”, de Miquel Martí i Pol, perquè vers a vers, i amb una senzillesa poètica aclaparadora, ens evidencia la fatalitat del destí de les dones de classe obrera. (vídeo de Lucía Tornero)
“T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana”, de Maria-Mercè Marçal, perquè TOTES, feministes o no, li devem moltíssimes coses; per exemple la creació del Comitè de dones escriptores del PEN. I perquè generació a generació totes hem anat fent nostres les seves paraules: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel”. (vídeo d’Ona Vilardell)
