El passat dilluns 25 de novembre, la professora Araceli Pacheco amb el grup d’optativa de música de 2n i alguns alumnes de 3r que s’hi van afegir, van interpretar a l’hora del pati la cançó “Viva la vida” de Coldplay. Després de la cançó, les alumnes Jana Borremans i Nerea Fernández de 3rA van fer la lectura d’un manifest contra la violència masclista que elles mateixes van escriure amb l’ajuda de la professora Roser Merlos.
L’acte va començar una mica tard, però va aplegar molta gent a l’entrada de l’institut que volia manifestar la seva solidaritat amb les dones que han patit o pateixen violència masclista.
A continuació us deixem el manifest que es va llegir a l’institut.
COMISSIÓ D’INCLUSIÓ DE L’INSTITUT VILA-SECA
MANIFEST 25N
Avui, 25 de novembre, ens unim com a societat per recordar i conscienciar una realitat que ens ha acompanyat durant massa temps: la violència contra les dones. Aquest és un dia reivindicatiu, però també d’esperança, un crit per recordar la nostra responsabilitat per a un futur millor. La violència masclista no té fronteres, no coneix límits, edats, cultures ni classes socials. Aquesta es manifesta de moltes maneres, com són les violències físiques, sexuals, psicològiques, econòmiques i simbòliques.
Les últimes dades proporcionades pel Ministeri de la Igualtat assenyalen que des del 2023 a l’estat espanyol s’han assassinat 58 dones i la xifra des del 2003 ascendeix a 1285 dones. A més, milers de dones sofreixen cada dia maltractaments; com agressions i explotacions sexuals, i abusos laborals. Com tots sabem, un dels casos més recents és el de Gisèle Pélicot, una dona françesa violada per més de 50 homes, que havien estat convocats pel seu marit. Perquè algú ha de decidir sobre el nostre cos? El 60% de les dones entre 16 i 70 anys han patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida. Aquestes xifres no són només números, són vides trencades.
La societat estereotipada en què vivim ens fa imaginar l’abusador d’una determinada manera, però, pot ser, en realitat, el nostre pare, germà o una persona propera. La violència no és només física; no sempre és tan visible com creiem, i sovint és difícil de detectar, però, el silenci també és una forma de violència.
Reivindiquem la memòria de les víctimes, la seva veu, la seva dignitat i el seu dret a viure en un món sense violència.
Recordem aquelles que han quedat silenciades, que no han pogut explicar la seva història. A totes elles, els rendim homenatge.
Exigim que es reforcin els recursos d’atenció a les víctimes, que s’accelerin els procediments judicials i que es garanteixi la protecció de les dones en risc.
Reivindiquem l’educació en igualtat i demanem que es posi fi a la immunitat de l’agressor.
Aquest dia 25 de novembre no només és un dia de denúncia, és un dia de canvi, ens necessitem totes i tots units.
No més violència contra les dones. No més silenci.
Per un món lliure de violència masclista, construïm un futur d’igualtat i justícia.
Jana Borremans i Nerea Fernández
