Han passat ja quatre mesos d’ençà de l’intercanvi d’alumnes del Verdaguer a Polònia? Emocions? Abraçades? Love is in the air? Yesssss, of course….Els nostres estimats alumnes d’intercanvi de Polònia han passat una setmana deliciosa a Barcelona amb nosaltres. Després de les boirines primaverals, s’obre la llum per donar la benvinguda a l’aeroport dels nostres polonesos. Els seus partners barcelonins, molt impacients per veure’ls de nou, els van anar a rebre a l’aeroport. Les emocions, l’alegria, alguna llàgrima i els somriures a vessar inundaven la sala d’espera.
L’endemà ens van venir a visitar a l’institut i van passar el dia amb nosaltres, fent classes d’anglès i classes de ciències experimentals al laboratori. Van conèixer el nostre emblemàtic centre, carregat d’història, van esmorzar amb nosaltres. Després, al migdia van sortir a fer una gimcana pel Parc de la Ciutadella acompanyats per alumnes i professors del nostre centre. El bon humor inundava els seus esperits, la llum mediterrània els agombolava; màniga curta, olor de crema de sol, pantaló curt, el verd del parc i el blanc vellutat de la seva pell en un espai de contrastos, un lligam de cultures que ens uneix.
La setmana va anar fluint rabent, sense demora, amb la pressa de qui vol més, amb la successió de visites culturals que es van fer a la ciutat de Barcelona: el castell de Montjuïc, el Poble Espanyol, la Sagrada Família, el barri gòtic, el museu Picasso. La cultura i la diversió es donaven de la mà. A les tardes amb els partners i les famílies. Una de les famílies acollidores d’alumnes de l’intercanvi ens va convidar a veure una sessió d’assaig d’una colla castellera al barri de Sant Andreu, en concret va ser en un dels recintes de la fàbrica Fabra i Coats. A fora, una tarda de pluja intensa, a dins torres enlairant-se, faixes enfaixant-nos. Molts, catalans i polonesos, van voler provar què se sent dins la força humana de sostenir, de pujar, de col•laborar, de ser més alts en aquesta torre humana. Novament, nus de cultures.
Així, arribem al comiat, enmig d’abraçades, enmig d’ulls brillants, enmig d’un sonmi que no volem deixar, volant molt alt cap a les seves terres eslaves, amb un bocí de mediterrani al cor.
Comentaris recents