Avui entrevistarem un exjugador professional d’ACB, Juan Eduardo Piñero Vázquez, el qual va ser dues vegades MVP de la Copa del Rei. Actualment, està exercint el lloc d’entrenador en el Club Bàsquet Sitges i segueix jugant de forma no professional al Sènior B masculí. Va arribar al club després d’una llarga carrera professional, passant per equips molt importants com l’Espanyol, CB Murcia, Caja Bilbao, entre d’altres, fins acabar retirant-se al club sitgetà.
Quan vas començar a jugar a bàsquet?
Jo vaig començar a jugar al bàsquet als 13 anys més o menys, ja que era un esport que m’ha agradat des de sempre.
I a jugar professionalment?
Vaig començar a jugar professionalment als 17 anys en la màxima categoria espanyola, l’ACB.
Quin va ser el primer equip en el qual vas jugar a l’ACB?
El primer equip en el qual vaig poder debutar com a jugador professional va ser el Cosme Toda, de l’Hospitalet.
Quant temps vas estar en aquest equip?
Vaig estar durant un any fins que me’n vaig anar a l’Espanyol, equip en el qual vaig poder gaudir de cinc anys i vaig guanyar molts premis com la Copa Del Rei i dos “MVP“.
Parlant d'”MVPs“, quin creus que ha sigut el més disputat i el que més il·lusió et va causar?
El més diputat diria que va ser el segon, ja que tenia una rivalitat amb un pivot de dos metres i escaig que era un grandíssim dominador de la pintura. A més, també era un mur en defensa. I el que més il·lusió em va causar va ser el meu primer MVP, ja que era molt jove i no m’ho esperava.
Creus que aquell MVP a estat el teu millor assoliment en el bàsquet?
Si parlem d’un assoliment professional et diria que sí, però jo et diria que el meu major assoliment en el bàsquet ha sigut poder fundar el meu propi campus de tecnificació.
Per què vas decidir fundar aquest campus?
Com deveu saber porto des de fa bastant temps jugant al Sitges, i li vaig comentar un dia al coordinador del club la idea de poder crear un campus perquè els jugadors puguin anar a jugar a bàsquet a l’estiu, puguin millorar gràcies als exjugadors professionals que de vegades passen per allà i, el més important, que gaudeixin jugant al bàsquet.
I com vas arribar a la conclusió que volies jugar al Sitges?
Bé, doncs tot va començar quan era petit, ja que vaig conèixer a la que actualment és la meva dona, que és de Sitges. Això va fer que de jove visités molt el poble, fent així que m’enamorés d’ell. Una vegada em vaig fer gran, la meva dona i jo ens vam casar i vam decidir viure a Sitges. Al final vaig decidir “retirar-me” professionalment i anar-me’n a jugar al Sitges, ja que, li tinc molt d’afecte i ja em coneixien.
A part de jugador sabem de bona mà que ets molt bon entrenador, i que vas portar al Sènior A, a lliga EBA, com vas fer que aquest equip arribes tan lluny?
Jo com a entrenador, m’agrada fer que els meus jugadors donin el cent per cent a la pista i als entrenaments. En part, gràcies als coneixements que he pogut tenir de jugadors professionals, he pogut fer que els meus jugadors també aprenguin d’ells, també m’agrada que tinguin ganes de guanyar i que juguin en equip. Allò ens va fer arribar tan lluny.
En conclusió, creus que has tingut una bona vida basquetbolísticament parlant?
Et diria que, tant basquetbolísticament i en general, he tingut una vida plena d’emocions i experiències. En general, digna de gaudir.
Pol Velasco i Luan Mayoral
