– Com has arribat a ser director, tenies clar que volies ser-ho?
Fa 16 anys em van fer director per obligació. Prèviament havia sigut cap d’estudis, secretari i administrador, i havia estat en dues juntes diferents. Quan la segona junta va plegar, l’inspector em va nomenar director per obligació sense dret a renúncia: ets director per tres anys. Després dels tres anys em vaig presentar i vaig tornar a ser director. Quan vaig estar vivint fora una temporada vaig dir que me n’anava i en tornar em van obligar a tornar a ser director. I ara em torno a presentar; aquesta vegada puc dir que ho faig perquè vull.
No tenia gens clar que volia ser director, era dels pocs càrrecs que no volia fer en el moment que vaig començar a treballar en un institut. Ara ja m’està bé; amb el temps vas canviant.
Què vas estudiar?
Vaig estudiar enginyeria tècnica industrial, elèctrica, electrònica, mecànica i estudiant això vaig trobar molt bona feina. Aleshores vaig deixar de seguir estudiant.
Quan vas estudiar enginyeria tenies pensat ser professor?
No. En absolut. No havia contemplat mai ser professor. Vaig treballar en dos llocs diferents; vaig canviar la meva feina perquè no m’acabava d’agradar la manera que tenia de treballar, ja que el nivell d’exigència era molt pensant en els diners, i com que em va sortir l’oportunitat en aquell moment de ser professor a Vilafranca la vaig aprofitar. Allà vaig estar un parell d’anys, més endavant tres anys als Monjos i per última aquí, al Benaprès.
Quines funcions fas al centre?
La meva funció principal és fer de director, que vol dir ser el representant de l’administració al centre, ser representant del centre a l’exterior, la gestió del personal i ser el responsable pedagògic. Les altres funcions que faig són ser professor de batxillerat i de l’ESO sis hores a la setmana i de responsable de manteniment del centre. Després també faig altres feines de la meva formació com ara el manteniment, que consisteix en fer que el centre funcioni i millori.
Quants anys portes en aquest centre?
Fa vint-i-quatre anys que estic en aquest centre. Vaig començar l’any 1997 sent el tutor de 4t d’ESO. Al segon any vaig ser coordinador d’informàtica i a partir d’aquí em va tocar en una carambola ser el cap d’estudis; vaig ser-ho quatre anys. Després vaig fer dos anys de secretari i finalment de director.
Et veus treballant d’això tota la teva vida?
Sí, el que em queda de vida laboral sí. No puc dir que l’any que ve no canviï i faci una altra cosa, però el que tinc ja m’està bé. Actualment em costaria bastant deixar de ser director, ja que fas coses amb grup i decideixes coses pensant com vols el centre on tu estàs treballant. Si deixes de ser director i passes a ser professor potser hauria d’assumir moltes coses que no m’agradarien. Per canviar de feina m’haurien de proposar una cosa que m’agradés molt, ja que actualment estic molt bé en aquest centre i amb aquesta professió.
Alguna vegada et vas sentir cansat o incapaç per seguir en aquest càrrec?
Moltes vegades m’he sentit així, és un càrrec difícil de portar i en molts dies esgota molt i a més a més és un centre que no és fàcil de gestionar, és un centre en el qual hi ha moltes varietats d’estudis; l’ESO, el batxillerat i cicles formatius, per tant hi ha molts alumnes de diferents edats, tots donen molta vidilla, però hi ha moments que cansen. També m’he sentit incapaç de seguir i pensar que ja en tenia prou i no seguir més.
Com han evolucionat els alumnes al llarg dels anys?
Per a mi, han evolucionat. El que us envolta canvia molt de pressa. Seguim sent persones iguals, tenim necessitats com sempre hem tingut, sou moguts com sempre, sempre hi ha algú que dona la nota, sempre hi ha algú que és molt bo, però el que ha evolucionat moltíssim són els mitjans que ens envolten. Avui en dia et puc explicar una cosa i després podràs buscar-ho per internet; en canvi, fa quinze anys explicaves alguna cosa i si no ho buscaves en un llibre o algú que ho sabés no podies conèixer amb certesa aquella cosa. Per a mi solament ha evolucionat això, ja que sempre seguiu sent els mateixos però amb altres aficions.
Quines normes canviaries en l’educació i per què?
Nosaltres canviem les normes un 20% com a molt, la resta ve donat. Canvien coses, ja que la tecnologia evoluciona molt ràpidament i això canvia en l’ús dels mòbils, dels ordinadors… També canviarà la manera d’aprendre perquè fa uns anys era molt de llibre i pissarra i ara et puc dir moltes experiències diferents amb tot el que m’envolta. La manera de treballar també: fa uns quants anys et preguntaven quants títols tens i en canvi ara et pregunten de què ets capaç, és a dir les teves habilitats.
Quina és la mitjana d’alumnes que repeteixen per any?
Els alumnes que repeteixen són aproximadament un 10% més o menys. Hi ha algun nivell on en repeteixen més, però com a mitjana, com a molt, un 10%, 15% d’alumnes.
Creus que els alumnes fan el que volen?
Algunes vegades els alumnes fan les coses perquè algú els diu què han de fer i no perquè realment els agradi. Jo no vaig estudiar enginyeria per ser director, sinó que la vida m’ha portat a fer de director; primerament ser professor i després exercir de director i no ho tenia previst. Per tant, fes allò que t’agradi i després ja la vida et guiarà cap a on et toqui.
Què és el més difícil de ser director?
El més difícil de ser director és el tracte humà, organitzar un centre és molt fàcil; fer horaris, posar gent, pensar en recursos, fer coses, però el més difícil per a mi són les relacions humanes. Gestionar el personal és difícil perquè qualsevol problema de comunicació pot generar malentesos i tensions. Amb l’alumnat, en canvi, és més fàcil; perquè la relació és diferent; no és entre iguals.
Alguna vegada has sigut tutor de seguiment de TR?
Cada any he sigut i soc tutor de TR; és una experiència, descobreixes coses noves, intentes ajudar a l’alumne que ho fa tant bé com pot, intentes guiar-lo i cada any descobreixo que hi ha alumnes que són molt autònoms i ho fan i no hi ha cap problema. Itambé n’hi ha d’altres que els has d’ajudar més, però igualment és una experiència que està molt bé, tothom hauria de ser tutor d’una cosa així.
Com ha afectat al centre la Covid-19?
De moltes maneres. Ens ha afectat en moltes coses que funcionen molt bé i que ara no es poden fer, com la distribució dels espais del centre. Ara els alumnes sempre estan a la mateixa aula; això significa que ja no es poden moure de lloc entre classe i classe, que era un moment per poder relaxar-se fins a arribar a la següent hora on també et creuaves amb més alumnes i et relacionaves més. En els patis també ens ha afectat molt, ja que ara cada curs surt a una hora diferent i no es podem relacionar entre cursos, ja que estan separats en diferents espais del centre. També entre el professorat ha canviat moltíssim, ja que teníem la cantina i la sala de professors on ens relacionem. Ara això ja no existeix, ara l’espai dels professors és el seu departament corresponent. Esperem que acabi tan aviat com sigui possible, ja que en la nostra feina les relacions humanes són molt importants.
Autors: Ceci Vicente, Uma Cabrera, Pol Saltó i Mònica Carrasco
