Jon Bakero és un futbolista espanyol, nascut a Sitges, també conegut perquè és el fill de l’exjugador del FC Barcelona José Mari Bakero. Fa tot just dos mesos que va fitxar pel Pontevedra (club que actualment juga a la Primera RFEF) després d’una temporada a l’Slàvia Sofia, de Bulgària. La Benvista ha parlat amb ell sobre la seva experiència en el món de l’esport.
Per començar amb l’entrevista, com estàs?
Bon dia. Em trobo molt bé. De fet, abans he tingut un sopar amb els amics i m’ho he passat molt bé. Hi ha hagut moltes rialles.
Què tal l’adaptació al nou equip? Va bé?
Sí, la veritat és que encara estic en el procés, ja que fa escassos mesos que vaig arribar i feia molt de temps des que me’n vaig anar a l’estranger. Com pots esperar no és gens fàcil, però molt content amb el treball realitzat, amb els companys… Amb tranquil·litat, controlant el que un pot controlar.
Una pregunta canviant de tema: Charles, l’actual davanter del Pontevedra, és el que va jugar al Celta de Vigo amb Iago Aspas?
Sí, va jugar al Celta de Vigo, però crec que no va coincidir amb Iago. Era l’època on Iago estava al Sevilla o Liverpool. Després, va jugar en diversos equips com el Màlaga, l’Almeria, Còrdova… I, finalment, a l’Eibar.
Que recordes del dia del teu fitxatge? Va ser una trucada? Et va agafar per sorpresa?
Jo tenia contracte a Bulgària i em van trucar per informar-me que estaven interessants. El que passa és que jo ja havia començat la temporada a Bulgària, ja havia jugat uns 5 partits. Tot i això, ja feia temps que tenia ganes de tornar a Espanya després de tants anys fora de casa, així que vaig aprofitar aquesta oportunitat que em va donar la vida. El que sí que recordo del primer dia de contacte és que em va fer una il·lusió tremenda; és un moment que sempre recordaré.
Jugar a Galícia suposo que és més còmode per a tu i la teva família…
Al final vaig venir justament per això, i perquè aquí el futbol es viu d’una manera més pura. Ho trobava a faltar i, lògicament, és més fàcil perquè els meus pares vinguin a visitar-me i animar-me a molts partits.
Deixant de banda el futbol, prefereixes Sofia o Pontevedra com a lloc per viure?
Jo estic molt content a Pontevedra, la ciutat és molt top. Tinc un pis al centre, tot ho tinc a prop, no em fa falta el cotxe, la gastronomia de Galícia i és de les millors del món, comparant tant la qualitat com el preu que pagues.
Quin és el company de l’equip amb el qual tens més relació?
Doncs justament hem parlat d’ell abans: un dels companys amb qui tinc millor relació és amb el Charles, perquè és l’assistent del Benjamí A, i jo del B. Moltes vegades entrenem junts i em recull per anar a l’entrenament. També amb Ohier Calvillo, que és de San Sebastià, que és on va néixer el meu pare i hi ha bastantes connexions que ens uneixen. Però generalment tinc molt bona relació amb quasi tots els companys de l’equip. Som un grup molt sòlid.
Quin objectiu teniu com a equip?
Sempre dic que l’objectiu d’un equip que acaba de pujar de divisió és la permanència. A partir d’aquí és on venen les sorpreses. És una lliga complicada, però sabem que no ens regalen res i hem de treballar fort per salvar-nos.
Quin és l’estadi que més t’ha pressionat com a jugador en el temps que portes de lliga?
Sens dubte, Riazor. Hi havia 18 mil persones aquell dia. Va ser espectacular l’ambient, de primera, i mira que soc el rival.
Quins objectius personals t’has proposat?
Primer de tot, m’estic traient el curs d’entrenador, que és el que de moment més m’apassiona i em prepara per al futur. Sobretot, en l’àmbit de jugador, donar-ho tot per l’equip. Al final tu no pots simplement dir “vull marcar 23 gols i repartir 18 assistències”. Has d’esforçar-te cada dia per donar-ho tot al camp i sacrificar-te per l’equip que ha cregut en tu.
En quina posició et trobes més còmode en el camp?
Aquí en el Pontevedra he jugat de punta, d’extrem, de davanter, però sí que és veritat que jo em sento molt més còmode en la posició de punta o mitja punta, com a perfil més jugón, que no com a boia a l’estil Luuk de Jong. En banda em costa una mica més degut a la meva altura (1,91 cm). No soc un punta tradicional podríem dir. Però, al cap i a la fi, has de jugar del míster et digui i tu ho has de complir, juguis 90 o 3 minuts.
Quin és l’entrenador del qual has après més i has gaudit en cada entrenament?
Doncs l’entrenador amb qui més vaig aprendre va ser amb l’actual entrenador de Los Angeles Galaxy, club on ara es troben jugadors de talla mundial com el Chicharito o Riqui Puig. Vaig estar amb aquest entrenador a Toronto i és l’entrenador amb qui he tingut més confiança i m’ha agradat més la manera de fer els entrenaments i la forma de plantejar els partits. Li tinc molta estima.
Per finalitzar l’entrevista, m’agradaria saber quina és la teva opinió sobre la Superliga. Què et sembla? Hi estàs a favor?
Jo crec que el futbol és de la gent i fer una lliga on els equips són escollits per la seva història i importància en els últims anys i seleccionar equips de diferents països segons la meritocràcia no ho veig clar. La Superliga és una americanada amb l’objectiu de simplement guanyar diners amb els drets televisius i els patrocinadors. A les competicions actuals tot es valora a partir del rendiment de cada club i no només la història.
Text: Sasha Maldonado
Foto: Cedida
