Com et vas interessar per la filosofia?
La veritat és que quan estava fent el batxillerat no sabia ben bé què faria després. Tenia la idea de fer filologia hispànica perquè m’agradava, però no ho tenia del tot clar. Al segon curs de batxillerat vaig topar-me amb una professora que va fer que m’encantés la Filosofia i, gràcies a això, vaig acabar estudiant-la sense saber quines sortides tindria. A vegades dic, mig en broma mig de debò, que no vaig ser jo qui va triar la filosofia, sinó que la filosofia em va triar a mi per que fos un dels seus propagadors, hehehe…
Quan et vas adonar que realment volies dedicar-te a ser professor de filosofia?
Mentre estava estudiant la carrera es parlava que una de les poques sortides que tenia era ser professor i tot va anar rodat. No havia acabat que ja estava donant classes i com que em va agradar molt, tot va encaixar. I fins avui.
On vas estudiar el grau de filosofia?
Vaig estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) situada a Bellaterra, una universitat no tan antiga com la universitat de Barcelona (UB) però que tenia tradició de moviments estudiantils i on anaven persones de tota Catalunya, cosa que em va anar molt bé per ampliar el meu món.
Què vas haver de fer per treballar com a professor?
Doncs vaig haver de passar unes oposicions, una prova força complexa que han de fer tots els funcionaris, a les que em vaig presentar després d’acabar la carrera. Prèviament, vaig estar treballant a una escola privada on només necessitaves presentar el teu currículum, però t’explotaven, cobraves poc i tenies moltes classes.
A què t’haguessis dedicat si no fossis professor?
El meu pare era manyà i feia reixes i portes de ferro. Jo vaig treballar amb ell i vaig aprendre’n l’ofici (tallar ferro, soldar….), però a mi no m’agradava. Només ho feia per ajudar-lo, i n’estic molt agraït perquè em va quedar certa capacitat per fer reparacions de “manetes”. No tinc ni idea sobre de quina altra cosa hagués pogut treballar. Segurament alguna cosa que fos docència, ja que he estat també professor d’universitat i professors de professors, però sempre com un afegit a la meva professió de professor de filosofia.
De quina manera creus que es pot fer una classe dinàmica?
Això és una pregunta difícil, però tinc clar algunes coses que no la fan dinàmica, tenint en compte el món en que vivim: parlant una hora seguida. De fet, quan vaig a una formació de professors, si no és molt interessant el que m’ensenyen em costa concentrar-me més de vint minuts. Per a mi una classe dinàmica ha de combinar la teoria amb les activitats, sobretot activitats en petit grup perquè, penso, i ho he pogut comprovar, que s’aprèn molt entre iguals. També crec que els interessos dels alumnes són molt importants, tot i que no sempre és fàcil incorporar-los a la classe. Si vols, en l’àmbit filosòfic moltes vegades és possible connectar amb els alumnes, ja que, a qui no li interessa saber qui és, o com ser feliç, o de què va tot això que anomenem realitat?
Prefereixes l’estil d’estudi a través d’una metodologia tradicional o innovadora?
Si una metodologia tradicional vol dir l’alumne escolta i el professor parla, evidentment que prefereixo la innovadora. Des que vaig començar vaig buscar formar-me per fer classes dinàmiques i sobretot participatives. La filosofia pot ajudar a fer que els alumnes pensin millor i això només es pot fer pensant i dialogant amb el altres.
Et veus treballant d’aquest ofici tota la teva vida?
La veritat és que sí, ja que tinc 54 anys i no crec que ara canviï de professió perquè, afortunadament, encara estic molt a gust fent de professor, malgrat aquest curs hagi estat més dur.
Com t’agradaria que et recordin els teus alumnes en un futur?
Tinc contacte amb molts exalumnes i alguns són de la primera promoció de la que vaig ser professor que ara tenen 40 anys. Quan ens hem vist recorden com a les classe pensaven per ells mateixos i com, d’alguna forma, això els va quedar com una actitud vital: aturar-se de tant en tant a reflexionar i ser capaç de dialogar amb un altre persona per conèixer els seus pensaments. Com va dir Sòcrates una vida sense examen, sense anàlisi, no val la pena viure-la. Som éssers racionals i això implica analitzar el que fas. Si només actues, gaudeixes i resolts problemes, perds el sentit global del que fas i potser no saps si el que fas en realitat és el que vols o el que és desitjable. Per això, estaria bé que els alumnes recordessin la filosofia com una actitud vital important.
Què opines sobre la sèrie de Merlí que tracta sobre la filosofia?
Tinc bones impressions i alguna crítica. Ha sigut una sèrie molt bona que ha promocionat la filosofia. Tracta qüestions interessant pels adolescents, és innovadora, i sobretot, és la primera sèrie per joves que mostra la importància per la vida del pensament racional. Per altra banda, estic d’acord amb alguna crítica dolenta que ha tingut la sèrie, com el fet de no tenir en compte la qüestió de gènere: al principi la majoria de protagonistes eren nois, i el professor, masclista i força dogmàtic. El mateix guionista se’n va adonar i a la segona i tercera temporada va introduir noies protagonistes, alumnes i professores. Es notava molt que el guionista era un home i això no és del tot correcte en una sèrie que fomenta el pensament crític. Tot i això, crec que a la Filosofia li va bé que existeixen propostes com aquesta sèrie. Com deia Dalí, que es parli de mi, ni que sigui bé.
Autors: Uma Cabrera, Cecilia Vicente, Pol Saltó, Mónica Carrasco
