La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge, no una malaltia. Aquest és el punt de partida del reportatge que des de La Benvista hem elaborat per donar a conèixer millor aquest factor que condiciona, inevitablement, la manera d’estudiar d’una part dels estudiants.
La dislèxia s’associa comunament amb la dificultat per aprendre a llegir. Afecta la capacitat d’un nen per reconèixer i manipular els sons del llenguatge. Els nens amb dislèxia tenen dificultat per descodificar paraules noves, o dividir-les en parts més manejables que puguin pronunciar. Això causa dificultats amb la lectura, l’escriptura i l’ortografia.
Pot ser que ho compensin memoritzant les paraules, però tindran problemes per reconèixer paraules noves i potser triguen més a reconèixer fins i tot les paraules familiars.
La dislèxia no és un reflex de la intel·ligència d’un nen i, de fet, es defineix com una bretxa entre la capacitat d’un estudiant i el rendiment. Alguns nens amb dislèxia aconsegueixen mantenir-se alhora que els seus companys fent un esforç addicional, almenys durant els primers graus escolars, així i tot, tenen problemes per mantenir-se al dia al voltant del tercer grau (batxillerat), quan han de poder llegir ràpidament i de manera fluida.
Amb ajuda i estratègies per compensar la seva dificultat amb la descodificació, els estudiants amb dislèxia poden aprendre a llegir i tirar endavant acadèmicament.
Una altra de les dificultats comunes que descriuen els dislèxics a l’hora d’estudiar oposicions són les dificultats d’atenció i concentració . Dificultats que poden ser degudes al sobreesforç per compensar les dificultats de lectoescriptura, o també poden ser degudes a l’existència d’un trastorn de dèficit d’atenció concomitant.
La gent que té aquest problema té estratègies per estudiar, la lectura general, subratllar amb colors, realitzar esquemes, repassar i memoritzar i posar actitud positiva.
A l’hora de realitzar un examen també tenen estratègies:
La primera vegada que llegeixes la pregunta marca en groc o amb llapis les paraules clau del que pregunten. Així podràs visualitzar allò que et volen preguntar.
Si la pregunta està formulada en negatiu, passa-la a positiu canviant el No pel Sí. T’ajudarà a entendre la pregunta en sentit lògic.
Deixa les que et resulten difícils de comprendre per al final de l’examen. No perdis temps!
Per acabar aquest reportatge, hem entrevistat Biel Reinón Vidiella, estudiant de l’institut Joan Ramon Benaprès amb dislèxia.
A quina edat et vas adonar que paties aquest problema?
Vaig saber que tenia dislèxia als 9 anys, després de fer-me una sèrie de proves.
Què és el que més et costa fer?
El que més em costa és escriure.
Alguna vegada has patit discriminació per tenir dislèxia?
No, tothom s’ha comportat molt bé amb mi.
Has anat a algun lloc perquè t’ajudin a resoldre aquests problemes?
Si, vaig anar a un centre on em varen ajudar amb aquest problema, al qual encara segueixo anant.
Encara que tinguis aquest problema, creus que podràs treure els estudis amb certa facilitat?
Crec que amb certa facilitat no, però, estudiant sí que podré.
En conclusió, la dislèxia pot arribar a ser un problema, però amb ajudes ho pots portar bé.
Marta Montserrat i Pol Soto
