Entrevista a Inés Salas, conserge de l’institut Joan Ramon Benaprès.
Just abans de les vacances de setmana Santa, des de La Benvista van tenir l’oportunitat de poder fer una entrevistar a Inés Salas, una de les tres conserges del centre. Junt amb Eloisa Garcia i Joana Coscollar, més enllà de la seva tasca, també acostumen a ser la primera cara que tota persona coneix (als matins) quan acaba d’arribar a l’institut Joan Ramon Benaprès.
-Quants anys fa que treballes de conserge? I en aquest centre?
Més o menys fa uns deu anys i en aquest centre és al tercer curs.
-Has tingut alguna experiència desagradable en la teva feina? Si és que sí, com va ser?
M’agrada molt la meva feina. Per tant, si que hi ha hagut moments en què he hagut d’esbroncar algú. Però desagradable tampoc; si no la recordo no era tan desagradable. Tot i que han arribat a venir pares molt enfadats, amb algú del centre o simplement amb els nens…
-Quantes hores treballes setmanalment?
Treballo vuit hores diàries. Per tant, 35 a la setmana.
-Penses que hi ha hagut algun canvi respecte a les generacions d’anys enrere?
Evidentment. Jo ja he coincidit amb aquesta generació en què els canvis estètics no són tan evidents. Els nens els fem tornar més ganduls o es tornen més ganduls? Doncs sí. Realment, sí.
-Quin va ser el motiu pel qual vas decidir treballar de conserge?
Realment va ser de casualitat. Estava fent un nivell C de català amb una noia que estava treballant de conserge. Un dia parlant amb ella li vaig preguntar com havia aconseguit la seva feina i em va explicar que hi havia una borsa de treball. Això m’ho va dir un dimecres i divendres ja m’estava trucant el departament per preguntar si volia treballar de conserge.
-Fa deu anys pensaves que estaries treballant d’això?
El que no m’imaginava és que m’agradés tant, perquè al principi el fet de ser la feina de categoria més baixa d’una escola potser et fa prejutjar-ho. Però realment no és així, des de el meu punt de vista avui dia és el lloc més privilegiat.
-Penses que la bona relació entre professorat i alumnat t’anima a venir a treballar?
Evidentment que sí. Si no estàs a gust amb l’entorn de la teva feina es fa més difícil anar a treballar.
-Si mai deixes de treballar de conserge, què creus que faries?
No sé, pensa que ja tinc una edat.
-Abans de ser conserge tenies altres plantejaments laborals?
M’hagués encantat ser pilot d’avions i de combat. El que passa és que amb dinou anys que tenia jo, era molt difícil entrar a Guàrdia Civil perquè no arribava a l’alçada mínima exigible. A part, tampoc no entraven dones.
-T’agrada la teva feina?
M’agrada moltíssim. M’omple molt, la veritat.
Autores: Isabel Parrales i Iris Pérez