Soc la Clàudia Castells, docent de castellà a ESO i Batxillerat. Quan vaig veure l’oferta de fer un Job Shadowing a Islàndia, no ho vaig dubtar ni un moment. Em va semblar una gran oportunitat viure en primera persona com és l’educació en un país amb tant de renom en aquest àmbit.
Així doncs, un cop viscuda l’experiència, no puc estar més satisfeta. Si més no, és difícil fer comparacions, ja que les casuístiques són molt diferents.
L’Institut Verzlunarskóli Íslands, sovint anomenat “Verzló”, és un centre d’educació secundària superior situat a Reykjavík. És una de les institucions educatives més conegudes del país i l’escola concertada més antiga d’Islàndia, fundada l’any 1905.
L’educació secundària superior, anomenada “Framhaldsskóli”, no és obligatòria i equival al Batxillerat, però dura tres anys (16-19 anys). L’obtenció del títol permet accedir a la universitat. Abans d’aquesta etapa hi ha l’educació obligatòria anomenada “Grunnskóli” (6-16 anys), on es prioritza el benestar emocional, la cooperació i el pensament crític i, per tant, hi ha menys tasques i exàmens. En canvi, aquesta etapa se centra en els continguts pròpiament que els orientarà cap a la universitat.
Història i origen
L’escola es va crear amb l’objectiu d’oferir formació comercial i empresarial als joves islandesos. Va ser fundada pel sindicat de treballadors de botigues i oficines i per l’associació de comerciants de Reykjavík. Posteriorment, va quedar vinculada a la Cambra de Comerç d’Islàndia, que encara hi té una relació històrica.
Amb el temps, el centre ha ampliat molt la seva oferta educativa i avui ja no es limita només a l’àmbit comercial.
Oferta educativa
Actualment, l’institut té 1.100 estudiants (60% noies i 40% nois). Com que hi ha nota de tall per accedir-hi i, en general, les noies obtenen millors resultats, s’ha establert que la representació femenina no superi aquest percentatge.
S’ofereixen diferents itineraris acadèmics, entre els quals destaquen:
- Ciències socials i estudis internacionals
- Ciències naturals (biologia, química, física…)
- Negocis i economia
- Innovació, arts i disseny
Per tal d’obtenir el títol, han de cursar 200 crèdits (cada matèria equival a cinc). Cada any lectiu es divideix en dos semestres on canvien les matèries.
A més, també es promouen activitats culturals, projectes internacionals i programes d’intercanvi amb altres països, com el NGK, un programa d’estudis internacionals de tres anys que permet als estudiants d’Islàndia, Dinamarca, Fèroe i Groenlàndia estudiar junts com un mateix grup, tot movent‑se cada semestre entre aquests quatre països del nord de l’Atlàntic. L’objectiu és oferir una experiència educativa, cultural i lingüística única, centrada en ciències naturals i cultura nòrdica, que culmina amb un stúdentspróf danès (batxillerat) reconegut als països nòrdics.
Instal·lacions
El centre està situat en un edifici històric que ha estat modernitzat en els últims anys per millorar l’accessibilitat, la funcionalitat i la comoditat dels estudiants i del personal docent. L’entrada principal és àmplia i ben senyalitzada, i l’edifici compta amb ascensors i rampes que garanteixen l’accés a persones amb mobilitat reduïda.
Les aules són modernes i adaptades a diferents metodologies d’aprenentatge, amb espais que permeten tant la classe magistral com el treball en grup i les activitats cooperatives. Les taules són individuals, per permetre diferents distribucions, i les cadires són de rodes per facilitar-ho.
Els estudiants disposen d’espais de treball autònom, biblioteques, zones de lectura i espais d’estudi individuals i grupals. Alguns d’aquests espais estan equipats amb ordinadors i recursos digitals que faciliten l’ús de la tecnologia en l’ensenyament i l’aprenentatge. A les aules hi ha pissarra i projector.
L’escola també compta amb despatxos i oficines per a professorat i personal d’orientació, així com espais administratius on es gestionen les activitats escolars i es proporciona suport individualitzat als estudiants. Els serveis d’orientació acadèmica i professional són un element clau de l’institut que ajuden els alumnes a planificar els seus estudis i la trajectòria universitària o professional.
Pel que fa a les instal·lacions esportives, el centre té accés a un pavelló i a altres espais per a activitats físiques per fomentar l’esport i la salut entre els alumnes. També hi ha zones comunes i passadissos amples que afavoreixen la circulació i la socialització entre els estudiants, de manera que es facilita la creació d’un ambient agradable i integrador.
El centre també compta amb cantines diferenciades per a l’alumnat i el professorat. Tanmateix, l’alumnat disposa de zones d’oci, com un ampli saló amb ping-pong i de zones de descans amb sofàs. Per als docents, hi ha una sala amb sofàs i una saleta amb butaques, una d’elles de massatge.
Hi ha diversos lavabos individuals, que són mixtes, a cada passadís.
A les aules no hi ha papereres perquè a tots els passadissos hi ha quatre grans brosses per fer una correcta gestió dels residus (plàstic, cartró, orgànic i resta).
Horari
| 8’30-9’20h | Classe 1 + 15 minuts de descans |
| 9’35-10’25h | Classe 2 + 10 minuts de descans |
| 10’35-11’25h | Classe 3 + 5 minuts de descans |
| 11’30-12’20 | Classe 4 + 40 minuts per dinar |
| 13-13’50h | Classe 5 + 10 minuts de descans |
| 14-14’50h | Classe 2 + 10 minuts de descans |
| 15-15’50h | Classe 2 |
Les classes són de 50 minuts. Entre primera i segona hora hi ha 15 minuts de descans, en els quals s’ofereix esmorzar a baix cost en la cantina del professorat; 5 minuts entre tercera i quarta hora, i 10 minuts en la resta d’intercanvi de classes. En el darrer descans de 10 minuts s’ofereix fruita al professorat. Hi ha 40 minuts per dinar, de 12’20h a 13h.
Curiositats
La ràtio és de 28 alumnes per aula, però les classes oscil·len fàcilment entre 21 i 28 alumnes (si n’hi ha més, el professorat cobra un extra per cada alumne de més).
Cada grup té una aula fixa i és el professorat qui va canviant d’aula, però les aules canvien cada dos mesos per propiciar que l’alumnat no desenvolupi un sentiment de propietat.
Els dimecres a quarta hora no hi ha classe perquè el professorat té reservada l’hora per fer reunions de departament i l’alumnat té un descans més llarg per dinar.
El professorat fa 16 hores lectives al centre i una de reunió els dimecres. La resta del temps no necessiten ser al centre i, per tant, poden autogestionar-se les hores de treball personal.
El tutor no cobra la tutoria ni tampoc disposa d’una hora a la setmana de Tutoria, però no ha de fer reunions amb les famílies; només les ha de fer si excepcionalment és necessari, per exemple, quan la seva nota baixa de 6 (s’aprova amb 4,5). Si hi ha problemes de cohesió al grup, intervé la direcció.
Les faltes d’assistència no afecten en la qualificació final, però sí un percentatge d’aquesta és l’actitud a classe i, per tant, tenir moltes faltes pot repercutir-hi indirectament. No obstant això, l’assistència els dona punts i necessiten uns mínims per obtenir el títol. Moltes faltes implica no tenir preferència per triar crèdits el següent semestre. Les faltes les gestiona Administració.
No hi ha incidències, però un docent pot demanar a l’alumne que no aprofita la classe que marxi, i aleshores li posa falta d’assistència.
Poden utilitzar el telèfon mòbil i, de fet, l’alumnat el necessita per signar les credencials i així accedir a la plataforma virtual des de l’ordinador, però hi ha una caixa sobre la taula del docent on abans de començar la classe es dispositen.
Una cosa que em va sorprendre és que la majoria de professorat permet que l’alumnat mengi durant la classe i, segons una docent, és perquè prefereixen que la gana no sigui una distracció.
En definitiva, es respira un ambient molt universitari, ja que l’alumnat entra i surt lliurament de l’aula durant la sessió. Fins i tot alguns alumnes del mateix grup que no cursen la matèria i no tenen classe poden quedar-se a l’aula treballant.
Llengües
Com a professora de llengua, vaig assistir principalment a classes de llengua. La seva primera llengua, que és també la vehicular, és l’islandès, que cursen el primer any i només mig any dels altres dos cursos (quatre semestres).
Com a segona llengua fan danès, per raons històriques (va ser part del Regne de Dinamarca fins al 1944, i el danès era llengua oficial), lingüístiques (facilita entendre altres llengües escandinaves) i pràctiques (permet accés a oportunitats).
Com a tercera llengua fan anglès des dels 10 anys, encara que el seu nivell és realment bo perquè veuen tota la televisió en aquesta llengua. A més a més, coneixedors de les dimensions del seu país, són conscients de la seva necessitat d’obrir-se al món. Aquesta matèria és obligatòria els primers dos cursos i optativa el tercer. En el segon i el tercer curs està orientada a la branca acadèmica triada (científic, econòmic, artístic i social).
Finalment, han de triar una quarta llengua entre el castellà, l’alemany i el francès. La gran majoria tria castellà atès que, d’entre les tres, és la llengua més parlada al món. En el cas del castellà, el cursen el primer any i mig, i assoleixen en acabar el A2. Hi ha cinc professores al departament.
Metodologia i nous recursos
A les classes d’Islàndia he observat diferents metodologies. Hi ha moments magistrals, en què el docent explica continguts al grup classe; presentacions per part de l’alumnat; activitats d’interacció amb tot el grup i treballs en petits grups. Destaco la facilitat en què l’alumnat intervé tant en les interaccions com en les presentacions, i en com en aquestes el professorat demana a l’alumnat que faci interactuar la resta dels seus companys.
El que m’ha sorprès més és la flexibilitat en la disposició de l’aula: les taules i cadires es mouen fàcilment i es reorganitzen ràpidament segons l’activitat, cosa que facilita canviar de metodologia i treballar de manera més dinàmica.
Com a recurs, m’emporto el Blooket, que és una eina digital educativa per fer qüestionaris i jocs interactius a classe. Funciona de manera semblant a Kahoot!, però incorpora una capa de gamificació més semblant als videojocs. Els alumnes responen preguntes per avançar dins d’un joc.
En definitiva, aquest Job Shadowing a Reykjavík ha estat una experiència enriquidora tant en l’àmbit professional com en el personal. M’ha permès conèixer una altra manera d’entendre l’educació, valorar allò que fem i, alhora, emportar-me noves idees i perspectives per aplicar a l’aula. No voldria acabar sense agrair a l’Institut Joan Ramon Benaprès l’oportunitat brindada, així com a la coordinadora de mobilitat pel seu acompanyament i suport durant tot el procés. Sens dubte, una experiència que convida a continuar aprenent i creixent amb una mirada més oberta i global.
