A Europa hi ha una gran varietat de països, i per això les cultures internes de cada país són molt diferents. Això es pot veure perfectament amb la Pasqua. La Pasqua és una festivitat molt important que ha anat evolucionant amb el pas del temps i les cultures de cada país. A cada lloc se celebra la Pasqua però de manera diferent i en moments diferents. Des de La Benvista us oferim un tastet de diferents maneres de celebrar aquesta festa.

Molta gent pot pensar que la Pasqua és només uns conillets de pasqua i ous de xocolata, però el cert és que a Europa aquesta tradició varia dràsticament país per país, ja que aquesta tradició de l’ou de xocolata i el conillet que ens porta els ous va començar a Alemanya.

A França es parla de “les cloches de Pâques”, unes campanes de Pasqua que es diu que volen fins a Roma i tornen el Diumenge de Pasqua pel fet que Roma és l’epicentre catòlic de la Pasqua.

A alguns llocs de Sicília com a Enna la Pasqua se celebra d’una manera una mica diferent, perquè allà se celebra una desfilada de 2000 frares vestits amb capes blanques.

A Espanya també se celebra la pasqua, però hi ha un lloc on ho fan sense estar-se de res, Andalusia. Allà la pasqua comença el diumenge abans de Setmana Santa. Durant aquesta setmana hi ha uns homes coneguts com Cofradies els quals són els encarregats de portar els tronos, unes carrosses massives amb una figura com ara Crist o Maria. Darrere d’aquestes carrosses hi ha els capirotes, homes amb un barret cònic alt que es creu que apropa el portador a Déu. Les carrosses i els capirotes es llueixen durant una cercavila acompanyat de música i de la seta. La saeta és una antiga cançó religiosa tradicional espanyola i s’interpreta des d’un balcó amb vista a la ruta de la cercavila.

Aquí a Catalunya destaca la dansa de la mort de Verges. Aquesta dansa és una representació dins els actes de la processó tradicional de Dijous Sant. El cos de la Dansa de la Mort és format per deu membres, que es distribueixen en grups de cinc. El primer grup és l’encarregat d’executar la coreografia mentre que la resta s’ocupen d’ambientar-la. Els cinc intèrprets que dansen, dos adults i tres infants, van vestits d’esquelets i porten instruments simbòlics. La resta d’integrants van vestits amb túniques negres i avancen seguint el ritme sense executar els passos de la dansa. La coreografia és simple, com ho són els passos: el tabal marca el ritme, que sempre és igual, i els punts de la dansa es reparteixen en els tres temps marcats del ritme.

Les celebracions de la Setmana Santa a Europa són molt diverses i això fa que valgui la pena veure-les pels seus propis mèrits. Aquestes dates són una gran oportunitat per experimentar diferències culturals i començar bé l’any de viatge.

Nora Carreras Giralt