Avui en dia l’esport femení ha avançat molt, però, tot i això, encara queda molt per guanyar. A continuació, hem entrevistat Itzel Sarobé, una jugadora de vòlei que ens explica el seu punt de vista sobre aquest esport.
Quan vas començar a jugar a vòlei?
Vaig començar a jugar vòlei quan tenia 13 anys, al Club Vilanova, i hi vaig estar 2 anys. Per uns motius em vaig canviar als Monjos i hi porto un any. Actualment, fa 3 anys que practico vòlei.
Consideres que és un esport que pot jugar tothom? O es necessiten certes qualitats físiques?
És un esport bastant complicat per a les persones baixetes. Els grans clubs prefereixen abans persones altes; si ets baix aquest esport et tanca moltes portes, com en el meu cas.
Quin ha sigut el teu major èxit en aquest esport?
Crec que l’èxit més gran obtingut va ser passar a primera divisió amb el meu equip, era el nostre objectiu primordial.
És difícil compaginar aquest esport amb els estudis?
Sí, és complicat. Els entrenaments són llargs i quan tens exàmens i molts deures a vegades has de prioritzar, però quan et compromets amb un equip no pots faltar ni als entrenaments ni als partits per respecte a l’equip i el club.
Quin consell li donaries a una persona que vol començar a practicar aquest esport?
T’has de comprometre amb l’equip, el vòlei és un esport molt tècnic que requereix molts esforços i sacrificis si vols arribar lluny. La comunicació amb l’equip és molt important, més que qualsevol altra cosa.
Creus que la companyonia és crucial en aquest esport?
Si, el vòlei és 100% confiança en el teu company/a. Si un falla, falleu tots, com ja he dit, la comunicació en aquest esport és primordial.
Com creus que et beneficia aquest esport en el teu dia a dia?
Aquest esport, com podria ser qualsevol altre, a part de beneficiar en l’àmbit físic, també beneficia en l’àmbit psicològic. En dur a terme una activitat que t’agrada, et fa desconnectar dels teus problemes o de les coses que t’angoixen. És un moment per alliberar totes les teves preocupacions a través del joc.
Podries explicar alguna anècdota divertida que t’ha passat practicant aquest esport?
Sempre tenim una baralla divertida amb l’equip masculí juvenil per les pilotes noves; sempre intentem agafar les que estan en més bon estat i les guardem en un carro amb rodes, el qual fem rodar per tota la pista mentre ens persegueixen perquè no ens prenguin cap pilota.
Creus que els nois són millors jugadors perquè tenen més força per colpejar la pilota?
No. De fet, és veritat que ells tenen més força, però el vòlei femení és més tècnica i això agrada molt a l’espectador. És a dir, els nois acaben el punt amb un ramat, en canvi, les noies poden salvar-la i seguir joc donant més emoció.
Què canviaries d’aquest esport?
Res, és un esport meravellós el qual rep suport tant en el joc masculí com en el femení.
Arribaries a jugar en un equip mixt si t’ho demanessin?
No, però no perquè no m’agrades, més que res perquè els equips mixtos no poden arribar a les finals ni jugar de manera federada.
Creus que rebaixen el teu esforç per ser noia en comparació amb els nois?
En el meu cas no, ens tracten igual, ens recolzen i valoren el nostre esforç per igual.
Inés Niubó i Míriam Sánchez



