L’alumnat que cursa l’optativa de Biologia i Geologia de quart d’ESO ha assistit aquest divendres, 16 de maig, a la Serra de Miralles. Una ruta circular d’aproximadament uns deu quilòmetres en què han vist els diferents estrats de les capes de la terra i diverses roques. Tanmateix, han pres consciència de com es repobla el bosc després d’un incendi. Tot plegat, enmarcat en el temari d’ecologia i geologia. Així ho detalla la professora Mercè Cartañà:
“La ruta comença a peu de carretera, a Ca L’Escolà, on hi ha un panell amb els diferents itineraris senyalitzats per fer a peu i acaba al mateix punt, fent un recorregut circular. Vam pujar al castell de Miralles, enrunat, però que té una torre reconstruida i que va ser un esplèndid mirador per analitzar el paisatge des de Montserrat fins a la Llacuna, passant per la vall de Carme i fins a Sant Magí de la Brufaganya. A l’esquena teníem els penyasegats de la serralada, on es podíen observar les alternances de capes de roca dura amb les de roca tova, que li donen el relleu tant característic”.
“El paisatge és tot de roques sedimentàries (alternances de calcàries, margues i argil·les) dipositades fa 35 milions d’anys, quan la nostra conca i toda la depressió de l’Ebre formava part d’un braç de mar que penetrava des de l’Atlàntic pel País Basc. La muntanya de Montserrat, no era cap muntanya, sinó una gran acumulació de sediments que formaven un delta d’un riu que neixia on ara tenim la costa catalana i la Tossa era un escull coral·lí cobert per l’aigua. Això explica l’existència de fòssil marins que hi trobem ara”.
“La tectònica provocada pel xoc de plaques (Africana i Euroasiàtica) origina l’aixecament dels Pirineus, el braç de mar es tanca i desapareix. S’hi observen diferents episodis de sedimentació (èpoques plujoses amb clima tropical) i evaporació (èpoques seques amb formació de sals i guixos per l’evaporació de l’aigua). Les èpoques plujoses van originar pujades del nivell d’aquest mar cosa que van induir la precipitació de carbonats de calci, els quals van donar lloc a les roques calcàries actuals. Les baixades del nivell del mar van originar roques detrítiques vermelloses (pels òxids de ferro) com conglomerats, gresos i argiles vermelles. Les argiles són molt abundants a les parts baixes, coincidint amb les zones de conreus i vinya”.
“En aquella època el mar tropical estava ple de vida i entre altres hi havia uns curiosos organismes unicel·lulars en forma de llentia anomenats Nummulits, que en un canvi brusc del clima (es va tornar més fred i sec) es van extingir. La gran mortandad va fer que quedessin inclosos dins el precipitat calcari i es van convertir en fòssils. En vam trobar molts en un estrat calcari darrer el castell, a peu del camí”.
“La ruta continua en direcció a l’Agulla Grossa de Miralles i en un punt més elevat van fer una parada per observar la regeneració del bosc (alzinar amb marfull) després de l’incendi del 25 de juliol del 2021. La sorpresa va ser que en lloc d’un desert (un incendi i més 3 anys de sequera ho feien pensar) vam trobar el sòl cobert de vegetació, amb arbres i arbusts que rebrotaven (alzines, mata, càdec, savina, marfull, etc), amb plantes herbàcies i molts plançons de pi que havien germinat de llavor. Tot plegat era una brolla ben construïda, que ens va sorprendre agradablement. Va ser el colofó de l’ecologia”.
Podeu veure un recull d’imatges a l’Instagram.
