El passat 2 de Desembre va venir a visitar-nos en Carlos Vico. En Carlos és conegut en l’àmbit de la supervivència extrema.
Va començar parlant de la seva infància, etapa on va descobrir la seva passió per la natura de les mans del seu avi. Amb ell va descobrir la importància de observar el comportament de la natura i dels animals per poder entendre de com funcionen els humans.
Va parlar també de la seva etapa en el món empresarial. En Carlos és Vilanoví i va ser empresari de una empresa familiar de vidres i aluminis. Va heretar la empresa familiar del seu pare però la va trencar en el moment de la crisis i va arruïnar-se. Aquesta etapa va estar lligada amb la separació de la seva parella, amb dos fills a càrrec i un conjunt de canvis de tots tipus. Quan estava en una situació límit econòmica i personal és quan va poder fer de la seva passió una forma de viure.
De vegades anava al bosc amb algun amic al qual l’explicava tot el que sabia de la natura i la supervivència amb les eines aportades per la pròpia natura (foc, plantes, etc.) i l’amic quedava encantat. El que va començar amb un acompanyant, es va convertir en que molta gent volgués fer excursions amb ell. Així que va pensar, i per què no començo a cobrar? I així va néixer SurvivialXtreme, la seva empresa en la que imparteix formació tant per a alts empresaris, militars, persones del món de la seguretat i qualsevol persona que vulgui aprendre de supervivència i de tot el que ens ofereix la mare terra.
Ha participat com a col·laborador també en algun programa de televisió de Hermano Mayor i ha fet xerrades no només a les escoles sinó a institucions de molts àmbits: mèdiques, esportives, etc. És l’autor del llibre “Superviviente, el miedo bajo control”.
També ha fet expedicions extremes: Groenlàndia, Sibèria, Desert del Gobi del Marroc, la Sabana Africana, etc. En una d’elles va estar a punt de perdre la vida per congelació. Quan ens ho explica ens parla de la importància de saber afrontar la mort i que el dia que ens arribi el moment somriguem ja que estarà tot fet, i que la mort forma part de la vida.
Tot el que ens va explicar ho va relacionar amb el tema de la por. La por que tothom tenim a moltes coses a la nostra vida: por al fracàs, por a suspendre un examen, por a perdre les persones que estimem, por a prendre decisions, etc. I la importància de en moments de dificultats “parar, respirar per posteriorment actuar”, lema que ho representa amb l’acrònim PAREPIA.
Ha estat una xerrada mol interessant en que l’alumnat de Gestió Administrativa es va veure totalment atrapat per tot el que explicava al llarg de gairebé les dos hores que va estar amb nosaltres. Al finalitzar la exposició, l’alumnat tenia inquietuds de fer moltes preguntes.
Algunes de les opinions de l’alumnat han sigut:
- És una persona que és camaleònica, impressionant. Molts adjectius podríem posar-hi a aquest home que malgrat tota mena de adversitats ha sigut una font d’inspiració per la classe d’AG10. La supervivència era important si, però la seva força mental i física és el motor de tot el que ha aconseguit fins ara.
Dona una confiança que la transmet amb els seves paraules. Crec que és una xerrada que hauria de fer-se en classes on la gent deixa els estudis per falta de motivació o raons personals. Realment per a mi seria un plaer tornar-ho a veure. (Eric Salvador)
- Para mi es más que un superviviente, es un ejemplo de superación y constancia. Lo que transmitió en la charla fue “alucinante” y a los alumnos nos encantó. (Nil Salgado).
- Vaig anar a la xerrada amb expectatives normals i vaig sortir molt content i amb molta més inspiració que abans. Sense cap mena de dubte en Carlos és una persona increïble. És una xerrada que recomanaria en tots els cicles. (Kevin Maturana)
- La xerrada em va agradar i ajudar molt per aprendre a valorar tot molt més i saber viure la vida i no quedar-te amb ganes de res. (Carla Pérez).
- Estaría hores escuchando cosas de su vida. (Tania Alonso).
- Hubieron varias cosas que dijo las cuales hicieron que después del discurso y todo siguiera dando vueltas, ya que nosotros damos demasiada importancia a cosas las cuales no las tienen, o no valoramos todo lo que tenemos hasta que lo perdemos o vemos a gente que no tiene la misma suerte que nosotros y algo insignificante para nosotros para ellos es un placer. (Óscar Riera).
- Us recomanaria moltíssim una xerrada d’aquest home per adonar-te que no tot té la vida fàcil, però sempre podem tirar endavant i sobretot fer allò que ens apassiona. (Monica Sanchez)
Comentaris recents