Les seves morts són les nostres morts?
El passat dia 18 d’abril vam celebrar al nostre centre una taula rodona sobre la complicada qüestió del conflicte entre Israel i Palestina. La iniciativa va sorgir de les inquietuds d’un grup d’alumnat i de professorat indignats per la situació i amb ganes de fer-se preguntes i de buscar veus autoritzades per trobar alguna resposta. Durant dos mesos, la comissió creada a tal propòsit, s’ha reunit periòdicament i ha dut a terme iniciatives diverses: encartellar el centre amb missatges al·lusius a la pau, buscar ponents, dissenyar cartells, difondre a les xarxes l’acte, preparar la presentació, preparar preguntes, assajar com es modera una taula rodona, etc.
Estem molt satisfets del resultat del nostre treball: l’aula que vam preparar estava plena a vessar i les aportacions dels tres ponents convidats van ser molt enriquidores. Vam comptar amb la inestimable presència dels següents convidats: Dolors Bramon Planas, islamòloga, professora emèrita de la Universitat de Barcelona i Membre Emèrit de l’Institut d’Estudis Catalans; Laurent Cohen Medina, jueu d’origen egipci i copresident de l’Associació Catalana de Jueus i Palestins Junts, i Ibrahim Beisani, metge palestí, la família del qual va ser expulsada de la seva terra, i expresident de la Comunitat Palestina a Catalunya. Gràcies a ells vam poder entendre qüestions fonamentals relatives al conflicte, com ara, què vol dir ser jueu i què vol dir ser sionista; què són l’antisemitisme i la islamofòbia; què va ser la Nakba del 48; perquè Israel té tants països aliats arreu del món; quin pes té la mentalitat colonialista en la qüestió; què és Hamàs i si podem parlar o no d’un genocidi.
A petició de persones que no podien assistir a l’acte perquè es feia en horari lectiu o perquè l’aforament es va haver de limitar, vam enregistrar la xerrada. Per tant, aquí teniu l’enllaç per visionar-la. IMG_0923.MOV
També teniu unes quantes fotografies il·lustratives.
Esperem que l’interès del professorat i l’alumnat per entendre el món i mirar-lo amb ulls crítics segueixi creixent, així com la comprensió del fet que hi ha situacions que demanen el nostre compromís i ens obliguen a no mirar més cap a una altra banda.
