Perfils Les Marines: Isa López

La Isabel López és professora de l’Institut Les Marines, on imparteix ciències socials i l’optativa «experimentem en moviment» a 3er d’ESO i ensenya Història del Món Contemporani a 1er de Batxillerat. En total va estar vuit anys estudiant per llicenciar-se en filosofia, antropologia, per tenir un màster d’investigació d’educació amb didàctica a les ciències socials i un certificat de títol pedagògic. Ha estat uns dotze anys a les aules, impartint des de primària fins a secundària, a centres d’Esplugues, Viladecans i Castelldefels, i d’aquests ha estat onze ensenyant a secundària. A Les Marines hi porta dos anys.

Ser professora era una idea que sempre li havia agradat i el que més li agrada en especial és que «beu de l’elixir de l’eterna joventut» ja que l’edat dels dotze a divuit anys són etapes potents i intenses,estar en contacte amb persones d’aquestes edats és estar connectada a la vida, una intensitat que enganxa però que de vegades resulta esgotadora.

A classe troba que hi ha molta energia però a l’hora una gran contaminació amb les xarxes socials que fa que costi controlar la classe, però això són aspectes que assumeix amb els que ha de tractar, i no són els que menys li agraden, de fet, per ella el pitjor és corregir perquè és un treball cansat i que costa, però quan les classes funcionen i veu un bon treball s’ho passa bé i sent que el seu esforç té sentit.

Respecte el nostre sistema educatiu, creu que hi ha punts per millorar, començant per abaixar la ràtio d’alumnes per a establir un millor vincle per a aprendre, a més, d’aquesta manera també es podria considerar més als estudiants i pensar en les seves necessitats. Opina que les classes s’han de fer d’una manera més viva i acollir les equivocacions, perquè formen part del procés d’aprenentatge, que es completaria excel·lentment amb un tracte respectuós i d’igualtat entre l’alumnat i els companys, i establir el vincle des d’un lloc més honest.

Si parlem de Les Marines, ella sent que hi ha un ambient acollidor i còmode, on hi ha una bona atmosfera entre els docents.

La raó per la que li agrada ensenyar història és perquè per ella és una eina que tenim per fer memòria de la humanitat, sobretot li crida la història recent perquè és una font d’aprenentatge que ens ajuda a abordar els conflictes del present i a transformar-los per a que no siguin conflictes futurs.

Si pogués viatjar en el temps, aniria als anys 30 perquè per ella és un moment molt viu, perquè hi ha esperança a una etapa difícil. També viatjaria als anys 70 o al maig del 68.

Ens recomana diferents pel·lícules històriques com Garaje Olimpo, La llista de Schindler, Sufragistas i Ágora. Tot i que li agradin ens va confessar que les veia poc perquè la majoria tracten de temes socials que al final li acaben fent mal perquè li toquen més les pel·lícules d’història recent. Com que les veu poc, s’ha aficionat a pel·lícules romàntiques com Cartas a Julieta o 27 vestidos, però no les recomana. Per sobre de totes les pel·lícules, la que més li va marcar va ser El club de los poetas muertos. La va veure d’adolescent i el missatge li va arribar fortament.

Una altra de les seves aficions és la filosofia. De fet en llegeix molta i ens anima a llegir els llibres de Marina Garcés com La filosofía inacabada, La nueva ilustración radical i Fuera de clase. També recomana llegir llibres filosòfics d’altres estils com els de Virginia Woolf, en especial La habitación propia.

Altres passions seves són la música i ballar dansa contemporània, un dels hobbies que més temps porta fent, i a més, en el seu temps lliure forma part de moviments socials des de ben jove perquè, com tots sabem té una gran consciència de classe i s’identifica amb els moviments obrers. Sorprenentment es considera feminista només des de fa cinc anys, degut a que la paraula feminisme li havia fet rebuig fins que va atendre una xerrada sobre el feminisme a un col·legi on treballava i li va canviar la seva visió. 

Dins del feminisme ella creu en el feminisme radical, que vol dir «d’arrel», i defensa la caiguda del patriarcat per viure en una societat igualitària. A més diu que la imatge en aquesta societat és una cosa terrible i que al món de les dones arriba a grans límits en gran part per culpa dels comentaris socials. Pensa que es poden fer moltes lectures i diferents interpretacions d’aquest moviment però per sobre de tot la sororitat és una línia vermella que no es pot traspassar si ets feminista. Per a ella la paraula feminisme té un significat d’alliberament, i sobretot en l’àmbit amorós i en les relacions de parelles. Per concloure amb la xerrada feminista ens va dir que «fem el que podem per ser feministes en un món patriarcal».

La Isa pensa que altres causes del món injust les ha portat el capitalisme, a partir dels segles  XVIII-XIX, com l’explotació laboral, la importància de la imatge, la divisió social… Opina que hi ha molta gent estigmatitzada per tres factors clau; el gènere, la raça i classe, on se surt de la societat tothom que no segueixi l’estàndard que ha sigut imposat.

Per concloure l’entrevista li vam preguntar per algun consell. Encara que no li agradi aconsellar perquè creu que cada persona té una experiència i aprenentatge diferent, ens recomana gaudir del moment, Carpe Diem, un tòpic literari que li ha acompanyat tota la vida. Per finalitzar ens va recomanar utilitzar l’escriptura per expressar els nostres sentiments, i per sobre de tot, deixar sentir tots els nostres sentiments i gaudir.

Aquest perfil ha estat elaborat per Camila Dall’orzo, Eva Ferrer, Josema Muñoz i Alba Parra de 1r de batxillerat a partir d’una entrevista que van mantenir amb la Isa López.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>