Al grup del Mandariner tenim una notícia meravellosa per compartir amb tota la comunitat educativa!
Després de mesos d’observació, aprenentatge i molta cura, la natura ens ha fet el millor regal possible per concloure aquest curs: una parella de mallerengues carboneres ha triat el nostre arbre mandariner per fer el seu niu.
I el més emocionant… ja han nascut els pollets!

Aquest esdeveniment no podria haver arribat en un millor moment. Durant aquest curs, el grup del Mandariner, hem estat immersos en un apassionant projecte sobre les aus. Com a part de la nostra investigació, vam instal·lar una menjadora a l’arbre i una caixa niu i la mainada ha après a identificar les diferents espècies que visiten el nostre pati.
Poder ser testimonis directes de tot el procés, des de la construcció del niu fins al naixement dels nouvinguts, és la culminació ideal per a tot el que hem après a l’aula. És la natura ensenyant-nos directament el valor de la biodiversitat i el respecte pel medi ambient.

Normes de convivència: Cuidem els nostres veïns i veïnes

Tenir un niu amb pollets al pati de l’escola és un privilegi, però també una responsabilitat. Per assegurar-nos que les petites mallerengues creixin sanes i fortes, és vital que seguim aquestes normes de protecció:

• Mantenim la distància: No ens hem d’apropar massa a l’arbre. Si els pares creuen que hi ha perill, poden abandonar el niu.
• No tocar ni mirar el niu: Encara que tinguem molta curiositat, mai hem d’intentar tocar el niu o enfilar-nos a l’arbre per veure els pollets. Tampoc hem de sacsejar l’arbre.
• Cura amb el menjar: No hem de donar-los cap tipus de menjar (pa, llaminadures, etc.). Els pares ja s’encarreguen de portar-los els cucs i insectes que necessiten per créixer.
• Observació amb respecte: Si volem veure’ls, ho farem des de lluny, preferiblement en grups molt petits i tranquils. Des de l’aula del Mandariner podem veure com la mare i el pare s’apropen al niu amb cucs i vigilen la seguretat dels pollets. Esteu convidats i convidades a venir a la nostra classe si voleu estar una estona observant-los!

Estem molt orgulloses de com la mainada està cuidant aquest nou ecosistema. Estigueu atents i atentes, perquè d’aquí a pocs dies, si tenim sort, podrem veure com les petites mallerengues fan el seu primer vol!

Sabíeu que…?

Una parella de mallerengues pot arribar a capturar centenars d’insectes i erugues cada dia per alimentar els seus pollets, ajudant així a mantenir sa el nostre jardí i hort de forma natural.

Una prova difícil…

Com passa sovint en el cicle de la vida, la natura ens ha volgut mostrar també la seva faceta més fràgil. Fa uns dies, la petita Mandarina, així és com la classe del Mandariner l’havia batejada, va decidir que ja era hora d’explorar el món més enllà de les branques del nostre arbre.

Sota la mirada atenta i protectora d’en Minguet i la Mariona, els seus pares, la Mandarina va fer els primers saltirons. Tot anava bé, però la vida ens tenia preparada una prova difícil.

Una nit la Mandarina va sortir del seu niu per continuar fent intents de vol i el cel es va enfosquir i va començar a ploure amb força. La petita, encara inexperta i massa jove per afrontar una tempesta, no va trobar l’aixopluc necessari i va quedar exposada al fred i a la humitat.

L’endemà al matí, quan vam arribar a l’escola, la vam trobar a terra, molt feble. La mestra del Mandariner, amb tota la cura del món, la va recollir i la va instal·lar al seu niu per intentar que recuperés la temperatura corporal. Paral·lelament, va contactar amb els serveis veterinaris del Maresme per rebre assessorament urgent sobre com actuar. Malauradament, malgrat tots els esforços i la calidesa que li vam brindar, la Mandarina no va poder superar la nit.

Tot i la tristesa que sentim, li dediquem un comiat a aquesta petita viatgera que, durant uns dies, ens ha ensenyat tant:

Adéu, petita Mandarina

Mandarina, encara que el teu vol no hagi estat possible, ens has ensenyat la bellesa i la fragilitat de la vida. Gràcies per permetre’ns ser testimonis dels teus primers batecs i per recordar-nos que estimar la natura també significa acceptar el seu cicle, amb tota la seva tendresa, la seva duresa i les seves pèrdues.

Adeu per sempre petita mallerenga. 

El cel del nostre pati sempre tindrà una mica de tu.

Grup del Mandariner