Fantasmes de Guerra: teatre, memòria i les coses que no hem dit

Des de Cultura Mataró ens van oferir participar en un cicle d’activitats al voltant de l’obra de teatre Fantasmes de Guerra, de la companyia La Baldufa, i va ser una experiència que va anar molt més enllà d’una simple sortida al teatre.

El primer dia vam anar al Teatre del Cafè Nou, on vam participar en unes activitats preparatòries molt interessants. Vam treballar al voltant de la comunicació i la memòria: com un mateix fet pot explicar-se de maneres molt diferents segons qui el transmet, una reflexió que ens va obrir la porta a parlar de les notícies falses i manipulades. Però també vam abordar un tema més personal i proper: com de vegades deixem coses per dir a les persones que estimem, sigui perquè no podem, no en sabem o simplement ens fa vergonya.

Tres dies més tard, el 20 d’abril, vam anar al Monumental a veure l’obra. Fantasmes de Guerra explica la història de tres amics inseparables que creixen junts fins que la Guerra Civil els separa. Quan es retroben ja de grans, en una residència d’avis, els fantasmes del passat tornen a aparèixer. Inspirada en diaris reals de combatents dels dos bàndols, l’obra es construeix com una mirada propera i humana sobre l’amistat, l’absurditat dels conflictes i les coses que ens costa dir. I ho fa, a més, amb humor.

L’escenografia, la interpretació dels actors i el missatge ens van encantar. Va ser un d’aquells espectacles que, quan s’acaba, deixa les coses remenant una estona més.

Aquests dies a la classe n’hem pogut parlar, debatre i compartir tot allò que ens va transmetre.