El camí és qui ens ensenya la millor manera d’arribar i ens enriqueix mentre l’estem creuant.

Paulo Coelho

Les Alícies hem aconseguit assolir el cim del nostre projecte. Hem viscut una experiència enriquidora esdevenint forners i forneres. Ha estat un camí dur però ple d’aprenentatges i, el més important, ens ha unit com a grup. Us agradaria saber quins passos hem seguit per acabar d’assolir el nostre repte? 

Després de descobrir com posen el preus les botigues i quants diners ens va costar comprar els ingredients que vam fer servir per fer els Khobz i el pa de farina de blat, ens vam disposar a posar els preus als nostre productes. A la Rotllana, vam anar provant de posar preus realitzant diferents càlculs. Per exemple, ens preguntàvem quants Khobz de 50 grams ens surten d’una massa de 2.500 grams i després li posàvem un preu. A continuació sumàvem 25 vegades aquest preu i, si més o menys, sortia el doble del preu de cost, aquell preu de venda el donàvem per vàlid. I així ho vam anar calculant amb cadascun dels 7 productes que oferim a la nostra botiga. Per documentar-ho, vam elaborar una llista amb tots els productes, el seu pes i el seu preu unitari. 

Amb aquesta informació, vam crear un formulari de Google perquè les famílies de l’escola poguessin fer els seus encàrrecs. Aquest formulari ens va permetre calcular la quantitat d’ingredients que necessitàvem comprar i, conseqüentment, la quantitat de massa que havíem d’elaborar.

Els dies previs a l’obertura del nostre forn, vam preparar tots els ingredients per tenir-los llestos el dia abans del mercat. Vam elaborar la massa i vam coure el pa amb l’ajuda de les famílies i del personal de cuina, que van ser molt amables d’oferir-nos el seu suport.

El dia de la inauguració del Forn de les d’Alícies va ser tot un èxit. Vam vendre tot el pa que havíem elaborat, cobrint tots els encàrrecs i, a més, vam poder vendre algun excedent per a aquells que no havien fet encàrrec previ. Les Alícies estem molt satisfetes d’haver aconseguit el nostre objectiu.

Moltes gràcies!

Fa uns dies que ens anem fent aquesta pregunta. Hem decidit que volem preguntar a les persones de l’escola quin comprarà pa el dia del mercat medieval, per fer una previsió de quanta quantitat de pa hem d’elaborar. Però és clar! Necessitem posar el preus als nostres productes per si ens ho pregunten. 

Hem estat investigant i preguntant a les nostres famílies a veure si ens ho poden explicar: 

• Has de sumar tots els “gastos” que té una botiga: impostos, llum, aigua, treballadors i els materials o productes que vols vendre. Després al preu de cost li has d’afegir una quantitat de diners més per obtenir beneficis. 
• Els preus varien segons els productes i materials que s’utilitzen. 

• El preu dels productes surt a la màquina registradora, però les treballadores de la botiga no sabem com han posat el preu.

• Per posar el preu has de sumar tots els preus de cada ingredient i has de multiplicar per 2 els diners. També s’ha de sumar el temps que has tardat per fer el pa i l’electricitat que gastes amb el forn. 

• El preu es posa segons el preu de la matèria prima. La matèria prima és la farina, la sal, el llevat i l’aigua. 

• El preu depèn del que valguin els ingredients del pa. 

• Per posar el preu a un producte sumes tot el que has fet servir. 

• El preu el fixa el distribuïdor i al final s’acaba imposant el més baix.  

La colla de les Alícies ho hem tingut molt clar, necessitem saber quant valen en Euros els ingredients per després poder posar el preu. Així doncs, recuperem els tiquets de compra, de quan vam comprar els ingredients per fer pa amb l’Elena (la mare del Bruno) i amb la Fàtima (la mare del Sami), i busquem el preu de cada ingredient. Cal que ens fixem molt bé perquè el tiquet de la botiga ens dona molta informació: quantitat, preu unitari, import…

Altrament, hem estat familiaritzant-nos amb les monedes d’Euro i els seus cèntims. Si hem d’obrir una botiga, necessitem conèixer quines monedes hi ha, diferenciar-les entre elles, quin valor té cada moneda i aprendre a sumar-les entre si. 

Després hem pogut reflexionar sobre què hem après de les monedes i què hem de tenir en compte per entendre els preus. 

Un cop posem en comú els preus de cost, busquem les quantitats dels ingredients que vam fer servir per poder esbrinar el que ens va costar. Per exemple: per fer Khobz vam necessitar 2 Kg de farina de blat (0,70 €/Kg) i ½ Kg de farina de sèmola (1,50 €/Kg). Hem calculat que per elaborar 25 Khobz de 100 grams ens ha costat en farina 0,70 + 0,70 + 0,75 = 2,15 €. Després hem afegit el cost de la sal, l’oli, el sucre i el llevat de manera aproximada. Total que ens ha quedat un cost de 6,30 €. 

Ara ens queda decidir quin preu tindrà cadascú dels productes que vendrem a la nostra botiga de pa.

Això també resulta un bon repte!

El nostre repte de crear una botiga de pa està arribant a bon port. Durant dies, amb l’ajuda de les famílies hem estat aprenent a elaborar diferents receptes per poder definir quin pa volem vendre en el nostre forn.

Revisant les tasques que ens queden pendents per aconseguir el nostre propòsit, hem decidit centrar-nos en decidir quins tipus de pa volem elaborar i a quin preu el volem vendre. Per això, hem estat consultant diferents forns de pa online per poder comprovar quins tipus de pa s’estan venent, el seu pes i el preu. 

Després de la consulta, a la Rotllana hem creat una llista dels productes que ens interessen, el pes i el seu preu de venta. 

Un cop realitzada aquesta investigació, ara va sent hora de definir quins productes volem vendre en la nostra botiga de pa i a quin preu. Altrament, anem pensant com volem anomenar aquestes delícies de blat.

En aquest punt ens sorgeix una nova pregunta “Com posen els preus les botigues de pa?”

Ja fa uns dies que va aprendre a cuinar el Baghrir una delícia marroquina i ara volem compartir amb tots vosaltres la seva recepta per a què ho pugueu fer des de casa. 

Entre totes les Alícies vam recordar què hem de fer per escriure un text instructiu per poder registrar aquesta recepta: posar-hi un títol, dividir cada acció com un pas, escriure les accions del que vam fer, detallar les eines, els ingredients i les quantitats i acompanyar l’explicació amb alguna foto que il·lustri com succeeix l’acció. 

A continuació us mostrem la recepta que vam elaborar entre tots els nens i nenes de la colla de les Alícies: 

Us animem a què proveu de fer aquesta recepta, és molt fàcil i està boníssim.  

A ningú li amarga un dolç

Refrany català

Endinsats en la setmana de Sant Jordi, les Alícies van obrir les portes de la classe a la mare del Yassir, la Widad, i la seva tieta Fàtima, mare del Badr. La seva família, molt amablement es va oferir per ensenyar-nos una recepta àrab molt dolça i especial. 

Es tracta del Baghrir o, com també se l’anomena, crepè Marroquí. Una de les característiques d’aquesta coqueta és que la seva massa és esponjosa i té uns foradets per tota la seva superfície degut al gas del llevat. Les mares ens expliquen que el Baghrir s’acostuma a menjar acompanyat amb mel, oli d’oliva o xocolata. 

La Fàtima i la Widad ens han facilitat tots els ingredients en una llista i els preparem abans que arribin a l’escola. Aquesta llista és interessant ja que no conté cap quantitat en grams sinó en gots. 

Un cop les rebem a la classe, ens posem amb els petits grups de projecte i ens enfarinem les mans. Observem que és una recepta fàcil de fer però no ens hem de descomptar amb els gots que necessitem de cada ingredient.

Un cop cuinats els Baghrirs els hem tastat acompanyats amb te verd que les mares han preparat. Ens sentim molt agraïdes per la seva generositat. 

Fàtima i Widad شكرًا

El que és promès, sigui atès.

Joan Amades

Tal i com us havíem promès en l’última entrada, aquí teniu la recepta del pa àrab que ens va ensenyar a fer la Fatima, la mare del nostre company Sami.

Transcripció de la recepta treballada a classe a partir de fragments de diverses produccions elaborades a la llibreta de les Alícies.

Us animem a què proveu de fer el pa àrab a casa, és molt fàcil i està boníssim!

Una recepta no té ànima. És el cuiner qui ha de donar ànima a la recepta. 

Thomas Keller

Com ja sabeu, fa uns dies la mare del Sami ens va ensenyar elaborar pa àrab, però a diferència de la mare del Bruno, no tenim la recepta per poder elaborar aquest pa més endavant. Així doncs, ens neix la necessitat d’escriure quins ingredients necessitem i quins passos cal seguir. 

A la rotllana enraonem sobre la recepta com a un conjunt d’instruccions que descriu de forma ordenada un procés culinari. Per tal d’esbrinar quins passos cal seguir per fer una bona recepta, revisem una colla de receptes publicades a la revista Cavall Fort per poder descobrir la seva estructura; el títol, una breu descripció, ingredients, els passos a seguir i fotografies. 

Revisades les diferents receptes posem l’atenció en la redacció de l’elaboració dels plats, ja que és una de les parts més importants de la recepta perquè cal ser ordenat, precís i descriptiu. Cal tenir present, que una recepta és un text instructiu, és a dir, dona les instruccions precises per poder aprendre a fer alguna cosa, en aquest cas, elaborar la massa i coure el Khobz. 

En fixem en les accions (verbs) que s’utilitzen per descriure els diferents passos que cal seguir i elaborem una llista d’accions que les traduirem al castellà. 

Per tal d’elaborar les instruccions, disposem de 10 imatges que són els deu passos que vam seguir sota les ordres de la Fàtima per elaborar el pa àrab i les relacionem amb alguna de les accions treballades. 

A partir d’aquest suport, les Alicies ja estem preparades per poder descriure quins passos hem seguit per elaborar aquesta delicia. En breu us penjarem la recepta perquè ho pugueu elaborar des de casa. 

A la classe rebem a la mare del Sami, la Fatima ens ha vingut a ensenyar com s’elabora la massa i es cou el pa àrab. 

Les Alícies ja tenim tots els ingredients preparats per poder iniciar la feina: 2 quilos de farina de blat (400 grams per cada grup) i 5 pastilles de llevat fresc. De la resta d’ingredients, no els hem pogut preparar perquè no sabem les quantitats; la sal, l’oli i el sucre. Ja ho prepararem sobre la marxa. 

A més a més, com ja vam dir en l’entrada anterior, la Fatima ens porta un nou ingredient a qui ella diu “Harina Fina” i en català s’anomena farina de sèmola o sèmola de blat dur. Aquesta farina i la de blat no són el mateix, per la simple raó que s’utilitzen dues espècies de blat diferents. A simple vista ja observem que les dues farines presenten algunes diferències: la farina de sèmola és més gruixuda i té un color groguenc. Bàsicament aquesta farina s’utilitza per elaborar pasta i base de pizzes però també per fer pa, sola o barrejada amb altres farines. 

Ara ja ho tenim tot preparat! Comencem abocant el 400 grams de farina de blat en un bol i la fàtima, a ull, ens afegeix uns 100 gram de sèmola de blat dur per barrejar-ho tot junt. Anem seguint els passos que la Fátima ens va dient, ja que no tenim la recepta per escrit. Trossegem la pastilla de llevat, posem una culleradeta de sal, mitja de sucre i anem abocant, a poc a poc, aigua tèbia per anar amassant.

Després del pati, quan ja hem deixat reposar la massa envolcallada en un drap de cuina, dividim la massa en 5 porcions i la Fatima ens explica com donar-li forma al Khobz. simplement és un pa que té forma rodona però alhora aplanada i va enfarinant la peça amb farina de sèmola. Per acabar, anem col·locant cada pa en una safata de forn i li portem a la Sílvia perquè ens ho enforni a 180ºC fins que els pans estiguin daurats. 

شكرًا

L’obrador de les d’Alícies no para de treballar, preparant una nova visita a la classe. Aquest cop comptem amb la Fatima, la mare del Sami, que molt engrescada s’ha ofert per venir a ensenyar-nos a fer el pa que ella mateixa prepara a casa, el Khobz. 

El Khobz o el pa àrab és un tipus de pa tradicional que es caracteritza per la seva forma rodona i aplanada, així com per la seva textura suau i lleugerament densa. Aquest pa exerceix un paper fonamental en la dieta y la cultura culinària del Marroc. S’utilitza per acompanyar diversos àpats i com a base d’entrepans. 

La mare del Sami ens facilita alguns dels ingredients que necessitarem per elaborar la massa del  pa. D’entre ells; llevat fresc i 2 quilos de farina de blat. La resta, els tenim a la classe com l’oli, sal i sucre i la Fatima ens portarà un ingredient que compra en una botiga marroquina. 

Donat que som 5 grups i cada un vol elaborar la massa, se’ns planteja una problemàtica que cal resoldre abans del dia de la visita. Tenim 2 quilos de farina de blat que cal repartir entre els 5 grups, com ho fem?

• El 2 és molt petit per repartir entre 5
• Podem passar els 2 quilos a grams per fel el número més gros. 
• Quant són 2 quilos en grams?
• 1 quilo són 1000 grams. 
• Doncs 2000 grams de farina hem de repartir entre els 5 grups. 

Agafem el material manipulatiu que utilitzem per fer càlculs i triem 2 peces vermelles que volen dir 1000, equivalents als 2 quilos. A continuació, les anem intercanviant per les peces de 100. Un 1000 té deu 100. Un cop tenim tots els 100, els anem col·locant un per un a sobre de les bosses simulant cada grup. 

Finalment, descobrim que cada grup ha de fer una bossa de 400 grams de farina.

Així doncs, ens disposem a preparar-ho triant la bàscula de 5 quilos per pesar-ho.

Aquesta experiència, poder fer pa àrab, ens ha tornat a portar una situació a resoldre matemàticament com repartir la farina fent càlculs, transformar unitats de mesura  i fer ús de la bàscula.

Comencem a ser unes bones expertes!

El que d’arrel s’aprèn, mai del tot s’oblida.

Sèneca

Per fi ha arribat el dia, la classe de les Alícies es converteix en una obrador de pa. Rebem amb molt agraïment a l’Elena, la mare del Bruno, que s’ha ofert per venir a ensenyar-nos com elaborar la massa del pa. 

Així doncs, ens posem la bata i ens rentem molt bé les mans per posar fil a l’agulla. Amb l’ajuda de l’Elena i seguint les instruccions de la seva recepta, facilitada uns dies abans, barregem els ingredients: farina de blat, farina de força, sal, llevat i aigua. Ens servim de les nostres mans per homogeneïtzar aquests ingredients fins aconseguir una bona massa. Acabat aquest procés, embolcallem la massa amb un drap de cuina i aprofitem l’hora del pati (30 minuts) per deixar-la reposar. 

Tornant de l’esbarjo, destapem la massa i comprovem que el seu volum ha augmentat. Això és degut a l’efecte del llevat de forner que s’alimenta de sucre i altres components que formen una bombolles que li confegeixen esponjositat al pa. 

Cada membre del grup, obté una porció de la massa i deixa volar la seva imaginació elaborant un rodó o una barra de pa. A continuació, emplenem les safates de forn amb les diferents peces i ho portem a la cuina perquè la Sílvia del menjador el pugui coure a 200ºC fins que agafi color.  

Ara podem afirmar, que ja sabem com elaborar la massa de pa i coure’l al forn. Ha estat una experiència molt enriquidora i tot és gràcies a l’acompanyament de l’Elena i de les ganes de la Colla de les Alícies per esdevenir unes bones forneres.     

Per cert, el pa amb xocolata ens ha quedat boníssim!