“Actua sempre de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d’una vida autènticament humana a la Terra.”
— Hans Jonas

Les Tanits tenim projecte d’aula! A partir d’una conversa senzilla, però plena de sentit, un dia ens vam preguntar què podríem investigar aquest curs i, gairebé sense adonar-nos-en, les paraules mar, animals, contaminació van començar a omplir l’aula. Les idees anaven i venien, però una cosa quedava clara, a molts infants ens preocupava el benestar dels animals que viuen a l’aigua i teníem ganes d’ajudar-los.

A poc a poc vam fer una reflexió en veu alta. El mar ens queda lluny, i ajudar-lo directament potser no seria fàcil. Així que vam llançar una pregunta clau: què tenim més a prop que el mar, on també hi ha aigua i animals que hi viuen? La resposta va ser immediata i compartida: el riu del parc fluvial, el nostre riu. De seguida van aparèixer els paral·lelismes: al riu també hi veiem vida, però també contaminació.

Si ajudant el nostre riu ajudarem el mar és una pregunta que va quedar oberta, però sí que teníem una certesa: el nostre riu ens necessita, el tenim a tocar i podem actuar-hi amb més rapidesa i responsabilitat. La conversa es va allargar, i ens vam adonar de com, amb el temps, aquests moments de diàleg són cada vegada més profunds i sostinguts, sobretot quan el tema ens motiva i ens engresca.

Centrant-nos ja en el nostre riu, vam parlar del seu nom; el riu Anoia. Van sorgir moltes preguntes: quant deu mesurar?, per on passa?, on neix?, on acaba?… Les hipòtesis van ser diverses, així que vam decidir fer una recerca per parelles. A la llibreta vam anar anotant la informació més rellevant i després la vam posar en comú per contrastar-la. Així vam descobrir que el riu Anoia neix de quatre fonts diferents, que a Jorba ja rep aquest nom, que fa 68 km de llargada, que passa per molts pobles i que acaba al riu Llobregat. Bé, acabar no és correcte, desemboca al riu Llobregat!

Uns dies més tard, la Lídia i la Cristina ens van portar una notícia sobre el riu Anoia. Primer en vam fer una lectura individual i després una altra en petit grup, compartint impressions i paraules que no enteníem. A la rotllana, entre tots i totes, vam anar construint el significat del text i vam descobrir informacions importants: que el riu no és de ningú, però que hi ha una empresa pública de la Generalitat que s’encarrega dels rius de Catalunya, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua).

La notícia també ens va permetre conèixer entitats de la comarca que treballen per cuidar el riu, com Anoia pel Clima. Vam parlar de la feina tan important que fan, de l’actitud i el compromís de les persones que en formen part… i va sorgir una idea poderosa: i si ens posem en contacte amb aquesta entitat per ajudar-los?

Finalment, després de tot aquest procés de conversa, recerca i presa de consciència, el projecte va trobar el seu nom: De gota a onada. Una metàfora que ens representa i que ens ajuda a explicar allò que estem vivint. Partim de la gota, del nostre riu, del que tenim més a prop, amb la idea que aquestes petites accions poden arribar molt més lluny. Que potser, cuidant el riu, també cuidem el mar. I sobretot, que cada gota compta: cadascun de nosaltres, amb el seu compromís, pot sumar-se a un grup que, unit, esdevé onada i és capaç de provocar canvis.