“Lo maravilloso de aprender es que nadie puede arrebatárnoslo”, B.B. King

El noste projecte d’aula ens té totalment motivats i motivades. Sabem que necessitem documentar-nos sobre diferents aspectes per poder aconseguir el nostre objectiu i, per això, molts de nosaltres portem llibres de casa i de la biblioteca que hem buscat i demanat en préstec. Acostumen a ser llibres de caire científic i això implica haver d’estar molt concentrats i concentrades quan estem llegint-los. Per tal de no oblidar descobertes que anem fent així com vocabulari que creiem interessant, hem incorporat unes llibretes petites on anem anotant qualsevol detall que volem compartir amb la resta de la classe. Com ens agrada sentir-nos grans, en diem “prendre apunts”! Sigui com sigui, aquest treball ens obliga a llegir comprensivament, fer-nos preguntes o preguntar a les mestres, triar què és important i què no, escriure i reescriure, fer la lletra clara… I, de mica en mica, cada vegada som més les Alícies les que demanem la llibreta dels apunts, això s’encomana!

Gràcies a aquesta nova feina que ha sorgit, a la rotllana portem noves informacions que creiem que ens ajuden a seguir construint aprenentatges al voltant de la natura i del jardí. La Carla i el Sergi han coincidit a trobar una nova descoberta; com saber els anys que té un arbre! Com cada un llegia un llibre diferent, han pogut explicar el que ha trobat cadascú i hem comprovat com les informacions es podien sumar ja que eren coherents entre elles. Ara sabem que les anelles del tronc d’un arbre ens donen molta informació, no només els anys d’aquell ésser viu, sinó que també com ha estat el clima al llarg dels anys de vida de l’arbre.

Després, hem volgut baixar al nostre jardí per comptar els anys del xiprer mort. En petit grup, ens hem apropat per comptar anelles i en acabat hem compartit els resultats obtinguts. Creiem que l’arbre té al voltant de 15 anys, no estem del tot segurs, ja que hi ha anelles tan juntes entre elles que costa diferenciar-les.

“La natura no és un lloc per visitar. És casa nostra.”, Gary Snyder.

Fruit de la nostra cerca de mostres per identificar els arbres i arbusts del nostre jardí, sorgeix una reflexió que ens fa pensar. Ens sentim responsables de la cura i l’estat del nostre jardí, és inevitable. Si volem reconstruir-lo, hem de començar per mantenir en bones condicions el que ara tenim. I així neix una nova responsabilitat que ens engresca a tots i a totes: ser jardiners i jardineres.

Organitzem aquesta nova responsabilitat pensant en el temps que necessitem per realitzar aquesta neteja així com els moments més adequats per poder baixar i que no impliqui cap contratemps. Arribem a la conclusió que dos dies a la setmana poden ser suficients, triem els dilluns i els divendres per poder aconseguir cert manteniment, i concretem la franja dels 15 minuts previs al pati per baixar al jardí. Finalment, acordem que amb quatre alícies serà suficient poder portar a terme un bon treball.

“Hay un libro siempre abierto para todos los ojos: la naturaleza.”, Jean-Jacques Rousseau.

Un dels nostres petits reptes d’aquest projecte és poder posar nom a tots els éssers vius que viuen al nostre jardí. Per això, baixem al pati i fem recerca de mostres que ens ajudin a fer la identificació d’arbres i arbusts.

Mentre ens acotem i observem detingudament, ens adonem que trobem infinitat de detalls que sovint passen desapercebuts en el nostre dia a dia. Decidim agafar caixes per poder fer tria i classificar les mostres que creiem que ens ajudaran en la investigació.

Després, a l’aula, parlem sobre tot el que hem recollit. Creiem que, a banda de les diverses fulles, també algun tros d’escorça i alguns fruits ens serviran. Però, en aquesta conversa sorgeix una reflexió interessant. En l’estona que hem buscat elements identificatius ens hem adonat que també hi havia moltes restes d’altres elements que no haurien de ser-hi, així com restes de fulles que van deteriorant-se. “I si baixem més sovint a netejar?”, “Podria ser una nova responsabilitat!”… Ens apuntem la nova idea i acordem parlar-ne.

Amb les mostres recollides de fulles decidim fer un petit collage que ens permeti diferenciar-les i començar així a posar noms a arbres i arbusts. Haurem d’observar-les bé, fixar-nos en la mida, en els colors, però sobretot en les formes per tal de no repetir-les. En petit grup anem triant les fulles que volem, les anem comparant, compartim visions i criteris, i intercanviem opinions fins a posar-nos d’acord. Quan la tria està feta i consensuada, les col·loquem en el nostre petit mural.

“La única aproximación fiable al estudio de los fenómenos naturales es a través de la observación”, Maria Sibylla.

Aquest projecte ens està ajudant a desenvolupar la nostra capacitat d’observació i experimentació. Tots i totes estem més atents a la natura i als elements, petits o grans, que en formen part. De mica en mica a la classe anem portant diverses mostres que trobem de camí a l’escola o en algunes sortides del cap de setmana. Totes aquestes mostres ens serveixen per engegar converses interessants que ens porten a la reflexió crítica, sovint fent-nos preguntes i deixant anar hipòtesis prou coherents i, en definitiva, aprendre.

Conèixer referents que ens empoderin a seguir amb aquestes ganes de descobrir el món és important i, per això, portem a la classe la història d’una naturalista poc coneguda, però amb un gran treball dedicat a la natura: Maria Sibylla.

A partir d’unes imatges que mirem en petit grup, compartim tot allò que observem. Coincidim en el fet que es tracta de dibuixos fets amb ordinador, que són molt detallistes i que ens expliquen coses que fan els insectes. Però, un moment!, aquí hi ha una granota… és un insecte?… ja en parlarem més endavant, ens tornem a centrar. Alguns recorden els cucs de seda del curs passat i tots els canvis pels quals van passar, i ho tenim a la punta de la llengua, però no ens acaba de sortir la paraula que busquem. “METAMORFOSI!”, exacte! Aquest conjunt de canvis que pateixen alguns insectes (i altres animals que encara no distingim) s’anomena metamorfosi i en aquestes imatges els tenim representats.

Desvelem el misteri, les imatges no estan fetes a ordinador, es tracta de dibuixos al natural realitzats per una dona que estimava molt la natura i, en concret, els insectes, els quals la tenien ben fascinada. Presentem a Maria Sibylla llegint la seva biografia i descobrim que és la persona que va observar, investigar, dibuixar i descobrir aquest procés de nom peculiar: la metamorfosi. La Maria sabia que observant amb deteniment la natura, es podien aprendre grans coses, sabia que l’observació és un ingredient imprescindible per ser una gran científica. La seva història ens porta també a debatre sobre altres temes; com el paper de la dona a la seva època o l’esperit de superació patent a l’aprendre llatí per poder publicar les seves obres o els viatges a Surinam pagats de la seva butxaca per poder observar en directe papallones, arnes, aranyes…

“Mira profundament a la natura i ho comprendràs tot millor”, Albert Einstein.

Fa uns dies la Chloe i la Naia arribaven a la classe amb una petita sorpresa, al pati de casa seva havien trobat un saltamartí i havien pensat que a les Alícies ens seria molt profitós. Sense dubte, tenien raó.

Poder tenir aquest ésser viu a la classe, va despertar moltes emocions diferents. Alguns de nosaltres vam emocionar-nos i de seguida volíem agafar-lo, d’altres preferíem mirar-lo dins el pot, i és clar, també havíem uns quants que no ens atrevíem a apropar-nos-hi. Tot i això, tots i totes estàvem d’acord que tenir el saltamartí a la classe era tota una oportunitat per observar amb deteniment les seves parts, els seus colors, inclús algun petit moviment. Un cop la nostra conversa i observació vam donar-la per acabada, vam baixar al nostre jardí per deixar-lo en llibertat. Qui sap, potser es quedarà a viure allà per sempre…

L’observació d’aquest petit insecte va evidenciar la nostra curiositat per saber-ne més, per això, vam buscar i portar a la classe un reportatge interessant amb el qual vam aprendre curiositats però també noves paraules de caràcter científic com hàbitat.

Proposem a les Alícies seguir el text instructiu d’una infografia per poder crear un saltamartí amb plastilina. Amb paciència i una lectura comprensiva, de mica en mica comencen a donar forma al que serà el seu insecte. Ens ajudem entre nosaltres, la destresa a nivell de motricitat fina és diversa, però aquest tipus de propostes ens agraden i ens esforcem per tenir 25 saltamartins. Després, cadascú pensa en un hàbitat per acompanyar la seva creació a partir d’un suport de cartró.

“Demasiadas personas piensan que el césped es más verde en otro lugar, pero el césped es más verde donde lo riegas”, Neil Barringham

Després de les primeres converses al voltant del nostre projecte, expliquem un conte especial, “El jardí curiós” de Peter Brown. Un conte que resulta ser el primer brot del repte que tenim entre mans. A través de la història del Liam establim similituds, també nosaltres volem provocar canvis, i ens empoderem amb força, estem preparats i preparades!

Trobem al diccionari català: 
"JARDINER O JARDINERA - Persona que es dedica a conrear jardins i tenir-ne cura".

Però la tasca del jardiner/a va molt més enllà de la dedicació, i el filòsof i jardiner Santiago Beruete ens ho explica molt bé: “La jardinería cultiva muchas de las virtudes asociadas desde tiempo inmemorial a la buena vida, tales como la constancia, la paciencia, la humildad y la gratitud. No cabe duda de que la experiencia del jardín puede contribuir “al florecimiento personal”. Los jardines están asociados en la mente de las personas a vivencias como la calma, el silencio, la serenidad y otros ingredientes imprescindibles en la receta del bienESTAR y del bienSER. Pero además de proporcionar placer sensorial y relajación mental, deparan recompensas espirituales y morales. Es cosa sabida que el contacto con la naturaleza produce un efecto benéfico, apaciguador y regenerador. Una de las más importantes lecciones que se pueden aprender del jardín es precisamente esta: hay que sembrar para cosechar; germinar para florecer; esperar para retoñar”.

I precisament aquest mateix missatge de Beruete el veiem reflectit en la història del Liam, el protagonsita del “Jardí curiós”. Un infant que, sense saber gaire cosa sobre jardineria, treballa de valent per poder aconseguir un petit canvi. Els contratemps i la inexperència no aturen la seva il·lusió d’aconseguir més espais verds a la seva ciutat. Al final no només aconsegueix el seu repte, la resta de ciutadans se sumen al seu treball, en Liam sense adonar-se regala grans dosis de qualitat de vida i nous projectes s’inicien a la ciutat.

I després del conte es generen noves converses, idees, reflexions… comencem a dibuixar la nostra xarxa de coneixements a la pissarra. Un mapa d’idees que ens ajuda a endreçar i organitzar el que tenim, però també el que pretenem.