Aquest matí ens hem retrobat a la pista, Petits, Mitjans i Grans per rebre com cal a les persones que comencen, amb nosaltres, la nova aventura del curs escolar. Tots i totes som importants, ho tenim molt clar! però avui hem fet especial homenatge a les cares noves de nens, nenes i mestres, lligant-los el fulard taronja que ens fa ser escola, que ens dona identitat. És bonic veure que a la pista ens podem concentrar molt bé en només 3 rotllanes, i és que som una escola petita, familiar i acollidora, una segona casa on viurem i compartirem grans moments i aprenentatges.

“El món seria més bonic si tots fóssim amics”, així hem començat entonar la cançó de rebuda, aquest curs acompanyats del teclat, la viola i veus voluntàries. Abans de desfer rotllanes, l’Himne de l’escola ens ha fet recordar els passos d’una coreografia que ens cal refrescar per ballar-la encara més bé. El sol ens ha ben acompanyat, tot i que ja tenim la fresca de la tardor, i amb aquest ambient de festa i retrobament hem menjat pa, coca i xocolata gentilesa de l’escola. El pati ha quedat petit ballant tot el que ha sonat!

Aquesta tarda esperem veure moltes famílies per l’escola, fullejant diaris personals, visitant l’exposició Pessics d’estiu i tafanejant els primers treballs que ja pengen pels passadissos i classes. L’AFA ens ha preparat un petit taller decoratiu amb molta il.lusió. Ens hi veurem, oi?

Benvinguts al nou curs 2025-26!

“Cada nou començament prové d’algun altre començament“. Séneca

Sortir de l’escola a les acaballes del curs, sortir plegats Petits, Mitjans i Grans, acompanyats de tots els mestres, amb l’objectiu d’estar junts compartint una jornada calorosa de juny. 

Els Grans donem la mà als Petits per fer més curt el camí, mentre uns i altres ens expliquem anècdotes i curiositats que de vegades dins les aules no hi ha temps per escoltar. Infants que poc sentim, avui parlen més que mai i és que sembla que les passes fan activar la llengua i els mestres els redescobrim, i és final de curs! Però l’ambient més relaxat ho porta, aquesta calma per escoltar, aquest temps per perdre i guanyar, caminant i xerrant de tot i de res, observant els que som i tot el que ens trobem. 

Parem per esmorzar i fem les primeres corredisses per seure a prop de nous companys, després ens perseguim i ens amaguem entre branques, pujades i baixades. Els Grans enfilem el camí de nou, un trosset més enllà, però la calor apreta i quan ja en tenim prou mitja volta per retrobar-nos altre cop amb els Petits i Mitjans. 

Al Molí de Rigat l’aigua hi passeja i és clar, sobren les ganes de descalçar-nos, treure mitjons i tastar-la. Alguns mestres ja són al mig del toll, ajuden a entrar-hi, esquitxen i conviden a esverar-se una miqueta, quina sort veure tot això! Fem fangueig, toquem les algues, ens olorem la roba humida o xopa, patinem trepitjant les pedres… tot això no hi cap dins les nostres classes, aquí hauria de ser la nostra escola! A qui i on ho hauríem d’explicar?

Ja refrescats, dinem en aquest entorn de conte, sota els arbres no sembla pas que la calor apreta, però ho veiem ja de tornada. El caminet no es fa llarg, anem fent paradetes, omplim cantimplores i sense adonar-nos-en ja som a l’escola. Ens espera el deliciós i esperat gelat refrescant, l’AFA com sempre hi ha pensat. 

Sortides com aquesta ens recorden la importància de fer Escola fora de l’Escola!