“Educar és ajudar a descobrir-se a un mateix.”

Sòcrates

En el llarg camí de la creació teatral, sentir i viure les idees amb el propi cos ens ajuda a crear tot el què voldrem explicar. I és que de fet, en altres llengües d’assajar i actuar en diuen jugar: “to play theatre” en anglès o “jouer au theatre” en francès.

Jugar a posar-se en el lloc o rol d’un altre, ben diferent per exemple de nosaltres, ens possibilita trencar esquemes, obrir-nos a múltiples mirades, nostres i dels altres, i en aquestes pràctiques apareixen oportunitats que poden permetre’ns arribar a la nostra essència: veure qui som realment i què podem fer. Superar pors, reptes, remoure prejudicis, sorprendre als altres i a nosaltres mateixos. Generar confiança i autoestima. Tots servim i podem fer teatre! No creieu que tot això està a l’alçada de saber de matemàtiques, ciència i llengües? Nosaltres n’estem segurs i per això ens n’ocupem també a l’escola.

Aquests dies qualsevol petit element ens suggereix molt per iniciar petites escenes, jugar-les i crear així els primers diàlegs. L’Aina va portar uns quimonos i d’altres peces que ens van inspirar moltíssim per moure’ns com emperadors i emperadrius. A classe, o a l’aula d’arts escèniques, hem començat a fer proves interessants de cos, moviment, expressió i paraula. Les idees que van sorgint són molt dignes de ser inicis d’escenes. Caldrà paciència, i moltes més proves, per anar-les fent créixer fins convertir-les en text escrit.

Hem parlat de la dramatúrgia, i de com crear-la, pensant en com s’organitza el text dels personatges, però també comprenent la importància de les acotacions, indispensables per entendre com utilitzarem l’espai, els temps i d’altres elements (escenografia) per explicar la història.

Ja veieu com treballar construint una peça teatral ens permet integrar plenament les llengües, la història, la literatura, les ciències i el món d’una manera vivencial i significativa.

“La paciència i la precisió són formes de bellesa.”

Proverbi japonès

Seguint amb la creació del nostre espectacle, aquesta setmana ha estat també molt productiva en el sentit que mestres propers ens han volgut enriquir amb els seus coneixements i experiències. Al Japó Art, Cultura i Tradició sempre són en constant diàleg, i la mostra de llibres que vam recollir a la biblioteca ens ho ensenyen amb imatges precioses de paisatges, rituals, i indrets fascinants. Especialment fa dies que ens encandilem mirant les representacions de les flors de cirerers, el fenomen del Sakura, aquesta paraula màgica i únicament japonesa que ells tenen per parlar del moment de la floració dels cirerers.

Hem volgut conversar amb la Mireia Roca, que domina la tècnica de l’aquarel.la líquida perquè ens parli de les possibilitats d’aquest material per treballar les intensitats i textures i veure si se’ns adapten a les representacions que volem fer. Ens ha parlat de la importància d’experimentar i fer proves, papers i gruixos de pinzells, de tècniques per fer traços concrets, repartint l’aigua i/o la gota d’aquarel.la, observant com la paciència, la rigorositat i precisió tornen a donar-se en aquesta pràctica, tal i com també és el país Nipó. Estem a punt per començar les nostres creacions, segur que no ens deixaran indiferents i podran participar d’una manera o altra del nostre espectacle.

D’altra banda, la Marta Hervàs ens ha portat llibres personals molt interessants pel nostre projecte. Entre ells ens ha situat en la complexitat dels Haikús, petits poemes centrats en el món de la natura, típics del Japó, estrictes també de construcció ja que segueixen l’estructura de 3 versets que sumen un total de 17 síl.labes, repartides de la següent manera: 5 síl·labes en el 1er verset, 7 síl.labes en el 2n verset i 5 síl.labes més en el 3r verset. La idea ens ha emocionat i per entendre-la encara més hem jugat a caminar paraules, marcant les síl.labes, buscant paraules diverses, més i menys llargues. Sentint la idea primerament amb el cos, ens comencem a veure preparats per combinar paraules i escriure els nostres personals Haikús. També podran participar de l’espectacle!

I amb tot això pendents d’experimentar totes les idees, ens hem volgut preguntar sobre la moneda japonesa, el Ien, i la seva relació amb l’Euro. Ara som posant en comú les dades que anem trobant i intentant entendre el per què de nombres diversos. Caldrà posar-hi ordre i buscar bons arguments per arribar a conclusions compartides.

“Mai podràs tenir massa llibres”

Isaac Asimov

Amb la intenció de crear el nostre espectacle, i després d’iniciar una recerca personal sobre el Japó a partir d’una documentació inicial amb materials propers, el passat dijous ens vam apropar a la biblioteca de Can Papasseit. La Tamara, mare de la Valeria, ens havia comentat que hi trobaríem una experta i gran amant del país del sol naixent, que ens explicaria infinitat d’idees interessants i curiositats útils per al nostre projecte artístic.

I així va ser: la Carolina en sap un pou, del Japó, i ens va oferir una autèntica master class que ens va deixar bocabadats. Ens va parlar d’història, geografia, cultura, tradicions i curiositats diverses. A més, havia preparat un magnífic recull de llibres sobre el tema, que vam prendre en préstec per portar-los a l’escola, ansiosos de devorar-ne les pàgines i continuar aprenent-ne encara més.

Vam explicar-li la nostra idea de barrejar descobertes del país amb parts més fantàstiques del món imaginari i d’anime, tan present també en el folklore del país. Emocionats, vam decidir nomenar-la experta i consellera del nostre projecte artístic, sabent que a més hi entén una mica d’escriptura japonesa.

Des d’aquí agraïm aquest tipus de col.laboracions que afiancen lligams entre l’escola i d’altres espais educatius i culturals com la biblioteca.

“La natura està escrita en llenguatge matemàtic”. Galileo Galilei

Abans de festes, Laura teacher tornava a sorprendre’ns amb un dels seus regalets especials: dues algues típiques del Japó anomenades Marimos. En podeu llegir l’article Discovering Marimos.

Llegint el text ens venen al cap moltes preguntes, però una ens crida especialment l’atenció: Si cada any un marimo creix aproximadament 5mm, quants anys deu tenir el nostre? Amb aquest enigma a resoldre, aquests dies hi hem estat pensant, i és que prendre la mesura d’una alga no és pas fàcil! Tenim clar que es tracta d’un cos esfèric però no té consistència fixe per poder-se mesurar amb certa precisió. I a banda d’aquestes dificultats, com caldria mesurar-la? Com es mesuren els cossos esfèrics?

Després d’indagar una bona estona el Badr ens ha donat una bona idea. Potser és millor construir un model semblant, amb algun altre material que ens permeti mesurar sense haver de patir per destrossar l’alga! I així ho hem fet… L’Aina ha comentat que la plastilina és un bon material modelable per fer-ho i vinga a modelar!

Primerament hem fet un treball d’aproximació, demanant que cadascú agafés només la plastilina que creia necessitar, per construir una esfera amb les proporcions d’un dels marimos que tenim. Fent les esferes algú ja tenia clar que s’havia ben passat! Hem aprofitat per repassar la idea circumferència (pla) esfera (volum).

Making our plasticine balls has generated a perfect opportunity to use some adjectives in the comparative and superlative form. We needed to compare all our plascticine marimos to find the most similar to the original and we felt secure enough to talk about it. We had a speaking frame to help us talk but we realized that we progressively didn’t need it… We can say “Lia’s marimo is smaller than our marimo”, “Valeria’s marimo is the same size as our marimo” with confidence! … Do you realize that we also practised the possessive forms?

Amb els models ja creats, se’ns obre una segona qüestió: com mesurarem l’esfera? Entre tots plegats hem recordat que fa un temps ja havia sortit la paraula diàmetre quan es tractava de mesurar circumferències. Hem observat que és la mesura que va d’un costat a l’altre o de dalt a baix de la circumferència. Per poder-ho fer, ens caldria tallar de manera fina i precisa l’esfera pel mig, obtenint llavors la part plana d’una circumferència. Però, la Jana té una altra idea… i si mesurem amb cinta mètrica flexible el contorn de la circumferència? Donaran el mateix les dues dades? En aquesta segona idea li hem posat nom: estem parlant del perímetre de la circumferència.

Doncs bé, ara tenim aquestes dues il.lusions per descobrir, comparar i comprovar. La setmana vinent farem les mesures oportunes i ja us en parlarem! Necessitarem estris i vindrem preparats.

A simple vista els marimos semblen unes simples boles verdes però ja veiem que hi amaguen tot un món de nombres i geometria. Entre la suavitat de les algues i la plastilina modelada, hem tornat a evidenciar que la natura és la base de la geometria i que cal estar atents als petits detalls, ja que acostumen a amagar grans enigmes.

“L’art del Bonsai és l’art d’imitar la bellesa de la natura”. 

Leo Corredera

El passat dilluns 1 de desembre, per la tarda, va venir a la classe el pare de la Marina a parlar-nos de bonsais. Ell n’és força expert i el necessitàvem pel nostre projecte d’aula artístic que vol inspirar-se en el Japó.

Va portar-nos molts estris i materials que es necessiten perquè els bonsais creixin, i també llibres que explicaven coses sobre aquests arbres que viuen dins d’una torreta. De fet aquest és el significat de la paraula Bonsai: arbre que viu en torreta.

També ens va explicar que tenen moltes necessitats en la cura: una terra especial, condicions de reg, manteniment de la forma… i una infinita paciència!.

Ens va parlar de l’inici d’aquesta afició, quan el seu fill gran, el Jordi, li va demanar al seu avi un bonsai i l’avi el va comprar. Llavors la família s’hi va començar a interessar.

Ens va donar també idees de com tenir un bonsai: el podem comprar, fer-lo a partir d’un esqueix d’un planta que ho permeti o agafar un petit arbre que comenci a néixer al bosc. Quan ens trobem en el punt de partida, l’inici del creixement el Leo ens va explicar que el podem anomenar Prebonsai.

També ens va parlar d’harmonia i bellesa, evidentment, aquesta última paraula, entesa des de cada cultura. Pels Orientals hi ha una estreta relació entre els bonsais i la proporció àuria és un tema molt interessant a descobrir, perquè el disseny del bonsai busca crear harmonia visual, i la proporció àuria és un patró natural d’harmonia present a moltes formes de la natura…

Aquesta idea ens va connectar amb el treball del curs passat sobre la geometria de la natura. Si som rigorosos, tal i com són els orientals, fins que l’arbret de la torreta no té la proporció àuria no és considerat bonsai.

Caldrà investigar més sobre aquesta proporció àuria! Les matemàtiques ens tornen a perseguir.

Gràcies Leo!

Si voleu mes imatges de la tarda, no dubteu en mirar les fotografies compartides del drive.

Som de ple en el procés de documentar, per tal de crear el nostre espectacle. Aquesta setmana hem rebut revistes i informacions interessants de l’Aina que ja ha anat a la biblioteca a fer recerca. L’Ian també ens ha vogut ensenyar lletres japoneses d’un embolcall de xocolatina prodecent del Japó. De mica en mica l’aula es va farcint d’informació i comencem a tenir convidats per encetar bones converses, resoldre dubtes i buscar inspiració.

Aquesta setmana hem rebut emocionats l’àvia de la Bet. Ella ha viatjat al Japó i ha volgut respondre molt interessada les nostres preguntes, que no eren pas poques!. Ens ha fet un bon retrat del què hi va veure i ens ha aportat fotografies, fulletons, entrades… on podem percebre encara més l’essència d’aquest país oriental. Hem volgut també començar a trencar estereotips que de vegades les xarxes o els mitjans ens venen i ens impregnem moltíssim. La Susana ens ha parlat de gent vestida com nosaltres en un ambient de molt ordre, disciplina i responsabilitat. La tarda se’ns ha fet curta i hem vist com és possible un altre aspecte que fa dies venim descobrint: la gent, independentment de l’edat que tinguem, sempre hem de tenir propòsits, ikigais, il.lusions i fites al llarg de la vida. Viatjar al Japó era una il.lusió aconseguida per l’àvia de la Bet i ara ens ha pogut fer d’experta.

Per no perdre el fil del què parlàvem, el Jeffrey ha estat el responsable d’escriure a la llibreta de registres d’aula i, principalment ha afegit una llista de paraules i idees clau que tots hem acordat després de l’entrevista. El nostre espectacle d’inspiració japonesa ha de tenir en compte els espais i la natura, els rituals i temples, l’ordre, el respecte…

L’endemà la Bet ens explica que l’àvia ha quedat molt contenta però que s’ha deixat moltes coses importants a dir-nos, una per exemple que el Japó té una societat encara masclista. És un aspecte que ens anima a investigar l’altre cara d’un Japó que encara no havia sortit a la conversa. Com es deuen sentir les persones en una societat tan estricte i exigent?

Cal seguir-nos documentant, mentre endrecem i millorem el nostre mapa d’idees que no deixa de créixer.

Emocionats esperarem noves visites a classe que ens aportin més informació per decidir la història que voldrem explicar.

“La creativitat és intel.ligència divertint-se”.

Albert Einstein

Fa unes setmanes, l’Angélica, mestra de música, ens va emocionar quan ens va dir que tenim moltes qualitats artístiques i que ens animéssim a crear alguna producció amb aquesta mirada, com a projecte d’aula de llarga durada. I és clar, hi hem començat a donar voltes. Estem pensant en una peça de teatre que fusioni les arts amb la llengua i l’expressió, passant també per la construcció/elaboració d’elements escènics. Quin repte! De moment no en tenim títol…

Primerament hem començat pensant en el tema, és a dir allò que voldrem explicar i transmetre. Són moltes les idees que tenim però ens hem de centrar, prioritzar i començar a descartar. Plegats hem abocat les idees de tots i totes i les hem anat escrivint, agrupant-les d’alguna manera. Aviat ens hem adonat que hi ha un gran interès comú, cap a la cultura japonesa. Són moltes les curiositats que tenim cap aquí i la inspiració i connexió de les darreres activitats d’aula ens hi apropen… Hem parlat d’Ikigais, d’esperança de vida, d’artistes com Yayoi Kusama, hem vist els colors, hem imaginat paisatges, algun temple, sentit l’olor de la florida dels cirerers, tenim curiositat pel món de l’anime.

D’entre nosaltres ja reconeixem experts que poden aportar la seva mà per fer dibuixos originals i que poden combinar-se amb paraules, petites cançons, danses i un llarg etcètera. Que res se’ns oblidi, escrivim, escrivim! Això serà com un teatre-documental!, ens deixa anar algú a classe.

I és la gràcia de les arts, quan es fusionen tot és possible i ajuda per explicar un tema, una història. Anotem també la idea de les ombres, les llums i projeccions, els dibuixos, les fotografies…

Entre tant, serà un bon moment per documentar-nos i així anar definint la història. És temps de fitxar experts, d’omplir l’aula de gent que ha visitat el Japó i ens en pot parlar. La primera persona convidada, l’àvia de la Bet. La rebrem emocionats la setmana entrant. Cal preparar una bona entrevista, què voldrem preguntar-li que ens ajudi en la nostra creació? Definim bé les bones preguntes, aquelles que ens aportaran la informació que necessitem.

Ja sabeu, si sou o coneixeu experts en el tema sereu benvinguts. Es busca algú que sàpiga de l’escriptura japonesa, l’art i la pintura. Pagarem amb la nostra moneda: una bona estona de preguntes, en bona companyia, per anar-nos familiaritzant i definint el què voldrem escenificar.